Si vols publicitar-te en aquesta pàgina, fes clic aquí


Malgrat que la llei de l’avortament se situa entre les iniciatives més polèmiques de la legislatura, el grup socialista a la Cambra alta va aconseguir sumar suports suficients per rebutjar tant els tres vetos dels partits conservadors com les 88 esmenes parcials presentades. D’aquesta forma, la reforma que reconeix l’avortament com un dret, permet la interrupció lliure de l’embaràs en les primeres 14 setmanes de gestació i autoritza l’avortament de noies de 16 i 17 anys no haurà de tornar a ser discutida al Congrés i anirà directament al Butlletí Oficial de l’Estat. Una vegada publicada, entrarà en vigor al cap de quatre mesos, termini necessari per al desenvolupament reglamentari dels múltiples aspectes que inclou una reforma que no només pretén implantar un sistema de terminis similar al de molts països europeus, sinó que inclou mesures educatives amb l’objectiu de disminuir l’alt nombre d’embarassos no desitjats que hi ha a Espanya. Per tant, d’aquí quatre mesos els hospitals públics hauran d’estar a punt per practicar avortaments. Fins ara, només feien el 3% de les intervencions. A partir de la setmana 14 i fins a la 22 de gestació, es podrà avortar en cas de greu risc per a la mare o per al fetus i, posteriorment, si aquest pateix una malaltia incompatible amb la vida o incurable.
RÀPIDA TRAMITACIÓ / Malgrat les contínues protestes dels grups antiavortistes –que la setmana passada van entregar un milió de firmes contra la norma– i l’amenaça d’excomunió dels bisbes, la tramitació parlamentària ha estat més còmoda i ràpida del que es preveia, gràcies fonamentalment al fet que el PNB va decidir no quedar-se de braços plegats davant el drama que suposa que, amb la norma en vigor, el 2008 es fessin 123.000 avortaments. Això sí, va posar com a condició que els pares de les adolescents de 16 i 17 anys coneguessin el desig de les seves filles. Al final, la norma preveu aquesta comunicació excepte si les noies al·leguen que parlar amb la seva família els origina un conflicte «greu». Una fórmula ambigua que, segons fonts d’Igualtat, no s’aclarirà en el desenvolupament reglamentari posterior. Per tant, serà cada metge el que decidirà si es creu o no la noia. Els senadors del PSOE i els ministres d’Igualtat, Bibiana Aído; Sanitat, Trinidad Jiménez, i Justícia, Francisco Caamaño, van celebrar amb entusiasme l’aprovació de la norma. Fins i tot la número tres del PSOE, Leire Pajín, que estrenava el càrrec de senadora, va deixar escapar alguna llàgrima. «Avui ha sigut un gran dia per a tots i per a la democràcia», va proclamar Caamaño. La llei porta «més garantia i seguretat» per a les dones, va afegir Aído.