L’activista i periodista Ariadna Jové va sortir ahir de la presó, però no pot pas anar-se’n de Tel-Aviv fins que el Tribunal Suprem no hagi resolt si la detenció va ser il·legal. Jové es manté esperançada de poder tornar a Ramal·lah, lamenta que els serveis secrets ni tan sols no li hagin tornat els objectes personals i explica que l’exèrcit controlava tots els moviments que feien ella i els seus companys de l’International Solidarity Movement.

Com has viscut aquesta experiència, des del moment de la detenció?

La detenció em va impactar, tot i que sabia que podia passar en qualsevol moment. Després d’una primera detenció sabia que si detenien algú seria jo, per la meva antiguitat a ISM i pel meu grau d’activisme. Quan fa temps que ets aquí t’oblides que realment et segueixen, que et segueixen les passes, i em va sorprendre veure la casa envoltada de jeeps de l’exèrcit. Per una banda, estic contenta, perquè sé que si ens seguien és perquè els ficàvem el dit a la nafra i que, per tant, fèiem bé la nostra feina. Estic contenta perquè s’ha fet ressò de tot plegat, de l’apartheid israelià. Perquè de vegades les notícies sobre això esdevenen rutinàries.

Fins al moment de la detenció, quin era el sistema de control que l’exèrcit tenia sobre vosaltres?

ISM sempre ha estat una organització en el punt de mira israelià. I ens controlen al·legant motius de seguretat, tant a l’entrada de l’aeroport com quan saben que formes part d’aquest moviment. Prohibeixen l’entrada a molts activistes, sobretot suecs, que intenten arribar a la Palestina històrica, a Israel, per ajuntar-se amb ISM. Ens controlen les trucades telefòniques, saben si anem a les manifestacions… A l’interrogatori que em va fer el servei d’intel·ligència em van preguntar moltes vegades sobre la meva implicació i la meva assistència a manifestacions, tenien un dossier amb fotografies meves. Sabia que estaven pendents de què feia.

Avui has anat a la presó a recollir els teus objectes personals. Ho has pogut fer?

El servei secret d’intel·ligència m’ha confiscat moltes de les meves coses, com llibres de poesia del Mahmoud Darwish, llibres en francès i en espanyol, informació sobre Palestina, informació sobre altres organitzacions, com una de defensa dels nens presoners, tots els meus llibres d’àrab, el meu diari personal, DVDs sobre Palestina. Han al·legat que m’ho prenien per motius de seguretat i que no m’ho podien tornar. Això és ridícul, i el meu advocat provarà ara que m’ho tornin.

Quin és el pròxim pas en el procés judicial?

El procés continua obert. Hi ha dos casos paral·lels. Un és l’administratiu, que era el de la meva deportació, que hem aconseguit frenar. Però hi ha un altre procés, que és el més important, pel qual al·legarem a la Cort Suprema israeliana que aquestes incursions de l’exèrcit vulneren els acords d’Oslo. Intentarem amb aquest recurs que s’aturin aquestes incursions, i no només per arrestar personal internacional, ara i en el futur, sinó pels arrestos d’activistes palestins. Tenim cinc dies per presentar el recurs, i després sabrem si podem tornar a Cisjordània o no.

Quina capacitat de moviment tens ara?

Ara sóc a Tel Aviv i fins que no s’acabi el procés i hi hagi una sentència ferma, i el procés pot ser llarg, tinc el dret d’estar a Israel i tinc visat per estar-hi. De moment no tinc permís per tornar a territori palestí ocupat, però sóc en situació legal a Israel. Em quedaré aquí per veure com evolucionen les coses i els advocats intentaran de portar a judici la qüestió de les incursions, perquè poguem tornar d’on ens van treure. I és el que espero, perquè tinc moltes ganes de tornar.

Pots romandre a Israel, amb visat, i no pots anar a Cisjordània. Com s’entén?

Primer ens van detenir i ara ens deixen en llibertat. No queda res clar, perquè ens van fer fora de Palestina al·legant que no teníem visat israelià i ara som a Israel amb la prohibició d’entrar a Palestina. Les condicions amb què em van deixar en llibertat era pagar una fiança de 600 euros i que no tornés a Cisjordània. Veurem com avancen les coses i provarem de tornar tan aviat com sigui possible. Esperarem que el Suprem declari l’arrest il·legal. Seria una victòria una mica més gran.

Què pot passar, en funció de com es resolgui el procés?

El Tribunal Suprem podria decidir que les incursions de l’exèrcit en una zona determinada són legals. Si fos així, el nostre arrest seria també legal i es podria canviar el procés administratiu, de tal manera que podrien reclamar una altra volta la meva deportació i podrien obligar-me a marxar del país. Si decreten les incursions com a desmesurades i il·legals, com que el meu arrest seria il·legal, podem reclamar que em retornin a Ramal·lah. I jo vull tornar al peu del canó, a Ramal·lah, el més aviat possible.

Mentrestant, què podràs fer i què faràs a Israel?

Sóc a casa d’una amiga, acompanyada d’activistes israelians, que van a totes les manifestacions, i que conec de totes les accions que hem dut a terme a Cisjordània. Tinc molt bona relació amb ells i m’han acollit molt bé a Tel Aviv. Estaré aquí, a casa seva, i aquests dies aprofitaré per visitar la Palestina històrica, potser aniré als Alts del Golan i visitaré les comunitats de siris de la Síria ocupada… I descansaré una mica.