Vivien amuntegats en pisos, treballaven les 24 hores del dia, consumien drogues i viagra per poder mantenir les màximes relacions possibles, entregaven als seus proxenetes la major part del que guanyaven i estaven sotmesos a aquest règim d’explotació a base d’amenaces, fins i tot de mort.

Aquesta descripció de la xarxa mafiosa que ha desarticulat la Policia Nacional seria una més en el món fosc de la prostitució si no fos pel fet que es tracta, majoritàriament, d’homes i travestis.

La policia va informar que, per primera vegada a Espanya, les seves investigacions han culminat amb la desarticulació d’una xarxa mafiosa que explotava homes sexualment en cinc pisos de Palma de Mallorca, tres de Madrid, un de Barcelona i un altre de Torrevella (Alacant), i que també operava en un club de cites de Lleó.

L’operació ha culminat amb la detenció de 14 persones, entre les quals hi ha el capitost de la xarxa, d’origen brasiler, a més de 17 víctimes que estaven a Espanya en situació irregular.

Els investigadors calculen que els delinqüents van portar a Espanya unes 80 persones procedents de l’estat brasiler de Maranhäo. La majoria eren nois joves. També hi havia travestis i algunes dones.

Alguns dels joves, que tenen entre 22 i 29 anys, sabien que venien a exercir la prostitució a Espanya, encara que es pensaven que ho farien amb unes altres condicions de treball, mentre que n’hi havia d’altres que ho desconeixien i que estaven convençuts que hi treballarien com a gogós, models o ballarins.

Una vegada a Espanya, els joves eren confinats en pisos on dormien en petites habitacions amb lliteres i on estaven disponibles tot el dia. Els proxenetes els subministraven popper (una droga d’estimulació sexual), viagra i cocaïna, es quedaven amb la meitat dels diners dels seus serveis i els cobraven 200 euros al mes per la manutenció.

A més, els obligaven a pagar un total de 4.000 euros per haver-los fet entrar a Espanya. Unes despeses de viatge que no es corresponien amb la realitat, ja que els proxenetes compraven els seus bitllets amb unes targetes clonades.

Per no aixecar sospites, tots aquests joves es traslladaven a Espanya procedents d’altres aeroports de països europeus. Pels seus serveis sexuals solien cobrar uns 60 euros i la majoria dels clients eren homes d’entre 25 i 60 anys. Aquests esclaus sexuals eren repartits per les ciutats on treballava la xarxa en funció de la demanda.

El cap residia en un pis situat al número 120 del carrer d’Aragó quan estava a Barcelona. Alguns veïns van relatar que havien notat un tràfec de nois i que algunes vegades hi havia queixes perquè posaven la música massa alta. «Era un pis de lloguer i pensàvem que es podria tractar d’un pis d’estudiants, no ens imaginàvem que es podia dedicar a la prostitució», va afirmar una veïna que viu un pis més amunt.