Elena Salgado, nascuda a Ourense l’any 1949, té totes les paperetes per passar a la història de la política per ser la primera dona que es posa al capdavant del Ministeri d’Economia, un dels més emblemàtics, en plena crisi econòmica.

Amb una llarga trajectòria a l’Administració i càrrecs importants a l’empresa privada -va ser consellera delegada de Vallehermoso Telecom-, Salgado no dubta en afirmar que, en matèria de igualtat entre homes i dones, el sector públic va molt per endavant del privat. “Crec que el sector públic, en aquest sentit, és modèlic”, remarca la titular d’Economia.

Salgado inaugura una sèrie d’entrevistes dedicades a dones emprenedores en l’àmbit econòmic, un ecosistema en què tradicionalment l’home ha gaudit d’un paper predominant.

P: Què suposa formar part d’aquest govern que ha apostat per la paritat, que compta amb un Ministeri d’Igualtat i ha encarregat la cartera d’Economia, clau en l’actual situació, a una dona? R: Per suposat és un repte personal i també un repte col·lectiu. Jo crec que el fet que sigui un govern paritari i que, a més, dues de les tres vicepresidències estiguin ocupades per dones (Maria Teresa Fernández de la Vega i Elena Salgado) és una gran responsabilitat i també una gran satisfacció.

P: Han canviat molt les coses en matèria d’igualtat des que va iniciar la seva carrera professional?

R: Han canviat força, però jo diria que no el suficient. I les barreres que queden per superar són, en bona part, barreres que es refereixen sobre tot a la cooptació. Per exemple, la presència de dones en els consells d’administració. Aquí cal fer discriminació perquè, en cas contrari, sorprenentment per a mí, cada vegada que els homes posen un nom sobre la taula és un nom de baró.

P: En què àmbit ha de treballar més en matèria d’igualtat? En el sector públic o privat?

R: Sense dubte en el sector privat. Absolutament sense cap dubte. Crec que el sector públic és modèlic en aquest sentit.

P: Quines tasques ha d’abordar el Govern per avançar en el terreny de la igualtat?

R: Insistir en el compliment de la Llei d’Igualtat. Complir-la nosaltres com a Administració, en primer lloc. No sempre és fàcil, perquè la història professional de les dones del nostre país ha estat complicada. Per això, cal fer esforços decidits perquè es porti a la pràctica i lluitar també per la conciliació. Treballar per la conciliació d’horaris i també per la conciliació de mentalitats entre homes i dones.

P: En la seva llarga trajectòria professional, recorda cap moment en què fos conscient se superar algun límit, alguna barrera imposada contra les dones?

R: Doncs la veritat és que un límit que no vaig ser conscient de superar. Quan estava en el consell d’administració de (l’empresa minera) Hunosa jo era l’única dona. Però molt més important encara va ser el primer dia que una dona va baixar a la mina. Els comentaris que això va suscitar, fins i tot entre els meus companys de consell homes, em van fer veure que aquell dia aquella dona va fer una cosa important.