SESSIÓ DE ‘RROMIÀ. ROMANI WOMEN’. Llibreria Altaïr. Gran Via, 616. Entrada lliure. 19.00

Nascuda a Fermo, Itàlia (1979), Francesca Svampa va estudiar Economia. Viu a Barcelona i es dedica de ple als audiovisuals. Avui projecta Rromià. Romani Women (dones gitanes) a la Llibreria Altaïr juntament amb Israel Cucho Ramírez –que presenta Kaló d’aquí, sobre valors de la cultura gitana–i Pere García, vicepresident del Consell Municipal del Poble Gitano.

–¿Què es veurà al seu documental? –La història de Tatiana Font, una jove gitana, del barri de Gràcia, que fa dos anys, quan es va rodar la pel·lícula, era la primera dona de la seva comunitat que havia acabat una carrera universitària.

–¿Com va sorgir la pel·lícula? –Totes dues participàvem del projecte Arrels i camins, de la Comunitat Europea. Els assistents érem tots joves amb orígens i cultures diferents. Ella, pel seu origen gitano, i jo, per interès propi, vam decidir rodar el film.

–¿Sota una perspectiva especial? –Explicar la història de Tatiana a través del seu punt de vista de dona i repassant les diferents generacions amb què va conviure.

–Per a Tatiana no devia ser fàcil estudiar. –Tampoc va ser difícil. Diguem que, entre els gitanos, qui et recolza no et diu res i qui no et recolza fa pressió perquè ho deixis. Ella va viure, d’alguna manera, aquesta soledat.

–¿Hi havia altres dones gitanes que estudiaven al barri de Gràcia? –Sí, hi havia una noia que estudiava secundària. No en vaig conèixer més.

–¿Què fa ara Tatiana? –Està a punt de tenir un nadó i segueix amb la idea de viatjar, ampliar els seus coneixements i poder créixer intel·lectualment.

–¿Quin és el missatge del film? –És una història de superació. Cada un hauria de decidir què fa a la vida i encara que sembli difícil o impossible, amb l’esforç i les ganes es pot aconseguir.

–¿També les dones gitanes? –Sí. Després de conèixer Tatiana, crec que les dones de la comunitat gitana no estudien perquè no està en les seves prioritats i no és la seva elecció. Però tenen poder, iniciativa, i són en general molt actives.

–¿El seu treball és sobre dones? –M’ha tocat explicar històries on les protagonistes són dones. En una altra pel·lícula que vaig codirigir, El miedo en el cuerpo, les dones reflexionen com la societat patriarcal et fa creure que ets feble i necessites protecció, quan en realitat no és així.