
Les africanes són les dones immigrades que pateixen més discriminació, per damunt de les magrebines, les europees de l’Est i les llatinoamericanes, segons un estudi elaborat per una investigadora de la Universitat de Màlaga. El color més fosc de la seva pell i una imatge associada a la prostitució són el que més els perjudica a l’hora de trobar feina, segons les immigrants subsaharianes.
A les subsaharianes les insulten pel carrer i les titllen de prostitutes, explica l’autora de l’estudi, Pilar Moreno, qui ha realitzat entrevistes a una cinquantena de dones immigrants. Però al marge del seu lloc de procedència, totes les dones immigrades se senten explotades perquè no es respecten els seus contractes i pateixen abusos laborals. Són víctimes d’una triple explotació per ser dones, treballadores i immigrants, assegura Pilar Moreno.
Les treballadores de l’Est tenen prejudicis contra els autòctons perquè consideren que elles tenen una cultura superior, ja que abunden les universitàries que es veuen oblidades a treballar en llocs no adequats al seu nivell de qualificació. En canvi, les magrebines se senten discriminades davant les llatines per les diferències de vestimenta o alimentació, però asseguren que “elles són més netes que les hispanes”, explica la investigadores.
De la seva banda, les llatinoamericanes són les se senten millor acollides, encara que el grau de satisfacció varia en funció de la seva situació legal al país i de si treballen amb o sense contracte.
En tot cas, totes coincideixen en què van venir a Espanya per millorar la qualitat de vida, viure tranquil·les i tenir un bon sou. Moltes van arribar gràcies al reagrupament familiar, però entre les més joves i sense fills moltes van decidir emigrar “com un projecte personal, una aventura per millorar”, destaca Morerno.
Segons la investigadora hi ha un grau de “submissió” respecte la situació laboral en què es troben. “Estan capacitades per ocupar llocs més qualificats però es conformen amb el que tenen per no arriscar”, especifica Morero. En aquest sentit, apunta que les que han treballat o treballen d’interines per cuidar d’algú asseguren que “és com estar en una presó” i que no tornarien a fer-ho.