Les dones que han decidit ser mares solteres per voluntat pròpia se senten discriminades en el procés de sol·licitud de tractaments d’inseminació artificial en la Seguretat Social i en els tràmits d’adopció, segons la creadora del web de mares solteres masola.org, Rosa Maestro.

El fòrum de masola.org recull les inquietuds i les queixes de les dones que decideixen ser mares solteres, un col·lectiu cada vegada més nombrós segons els principals centres sanitaris privats de reproducció assistida, com les clíniques IVI, les dades de les quals revelen que les mares solteres que acudeixen a les seves instal·lacions s’han quadruplicat en els últims quatre anys.

"Lamentablement no hi ha un registre únic de centres sanitaris privats i públics, però és indubtable que el nombre de mares solteres per elecció està creixent perquè les relacions de parella cada vegada són més complexes i perquè les dones tenen més independència econòmica i poden decidir ser mares encara que no tinguin parella", ha explicat Maestro. Només a les clíniques del grup IVI, el nombre de dones que se sotmeten a tractaments de fertilitat s’ha quadriplicat en els darrers quatre anys.

El fenomen no és nou, però la societat encara no ho ha acceptat plenament, lamenta Maestro, “com demostra el fet que les dones soles tinguin més problemes per accedir a la inseminació artificial de la Seguretat Social i a l’adopció".

En teoria, la Llei de tècniques de reproducció assistida permet la inseminació artificial en la sanitat pública de qualsevol dona, sigui quina sigui la seva edat i el seu estat civil. A la pràctica, els fòrums d’Internet dedicats al tema estan plenss de queixes de dones com la Montse, que diu que "el ginecòleg m’ha dit que això no entra per la Seguretat Social, perquè no és un problema d’infertilitat sinó de falta de parella".

Les dificultats es multipliquen quan s’acosten els 40, fet pel qual s’estan incrementant les consultes de dones joves que comencen a preocupar-se per la maternitat en solitari amb només 30 anys.

Homes solters que volen ser pares "També hi ha homes que volen ser pares solters, però ho tenen encara més difícil que les dones", segons Rosa Maestro, que ha recordat que els "ventres de lloguer" estan prohibits a Espanya. Per això alguns s’aventuren a contractar un ventre de lloguer als Estats Units o l’Índia.

"L’adopció és més difícil per als solters que per a les parelles i l’adopció nacional resulta pràcticament impossible per als solters", assegura Maestro. En conseqüència, els solters i les solteres es dirigeixen a l’adopció internacional. Tot i així, no és una opció segura, ja que molts països veten les persones sense parella.

Les dones es dirigeixen principalment cap a Rússia i Vietnam. Els homes també ho intenten a Rússia i algun país africà, però ho tenen molt més difícil. “Les probabilitats que un home pugui adoptar un nadó o una nena són pràcticament nul·les", segons Maestro.