Intel·lectuals debaten la problemàtica de la llei islàmica, i els codis de família discriminatoris en el segon Congrés Internacional de Feminisme Islàmic a Barcelona. Els objectius: crear xarxes de cooperació i reclamar la formació de les dones per aconseguir la igualtat.

«Qui diu que la dona musulmana no pot treballar? Quin text religiós recull que s’ha de quedar a casa?» Ndeye Andújar, vicepresidenta de la Junta Islàmica a Catalunya i una de les organitzadores del segon Congrés Internacional de Feminisme Islàmic, deixava ahir aquestes preguntes enlaire durant uns segons. Contestava: «L’islam no ho diu, no ho recull cap text religiós.» Andújar, una catalana musulmana, reconeix que la igualtat entre home i dona a l’islam encara és llunyana però assegura: «Algunes coses comencen a canviar.» Dones musulmanes de tot el món es troben des d’ahir a Barcelona per demostrar-ho. Segons Andújar, es volen crear xarxes de cooperació transnacionals i intentar construir un pont entre el feminisme intel·lectual i la realitat de les dones musulmanes.

A Catalunya, un moviment de dones, incipient però ferm, impulsa el feminisme islàmic. Un dels objectius, per exemple, és portar el debat sobre la interpretació femenina de l’islam a les universitats. Andújar reconeix que no tenen contacte directe amb les immigrades musulmanes. «Som conscients que tenen altres prioritats com ara la feina…», explica. Tot i això, adverteix: «Les dones musulmanes no són beneites i comencen a veure una nova relació amb els homes a occident.» Creu que els canvis reals, com ha succeït a França, es veuran amb les pròximes generacions de joves formades que se sentin musulmanes i occidentals. La vicepresidenta de la junta lamenta que a Barcelona no hi hagi cap espai reservat als centres d’oració perquè les dones resin. En aquest sentit afirma: «A Europa, l’Estat i Catalunya s’està vivint un retrocés dels drets de les dones musulmanes. En països com el Pakistan, per exemple, sí que hi ha espais.»

REVISIÓ DE LA XARA

La xara és un concepte que com ja ha passat amb el gihad s’ha mal interpretat. No es limita, segons Andújar, als càstigs corporals a les dones sinó que és molt més ampli i inclou, per exemple, l’oració. El gihad, així, tampoc és la guerra santa sinó la superació personal. Des del moviment feminista islàmic, es reclama reobrir un nou debat i reinterpretar les fonts de la xara, tenint en compte que «l’alcorà és l’única divina». Aquest és un dels temes que s’ha de tractar al congrés que es tanca demà.