Després del Fòrum Europeu de Dones Beijing +15 -celebrat a Cadis- ha quedat patent que les polítiques d’igualtat de gènere han fracassat estrepitosament en la punta de la piràmide, els llocs de responsabilitat en l’àmbit econòmic i financer. Moltes són les veus que després d’avaluar els objectius estratègics que es van marcar el 1995 a la IV Conferència Mundial sobre Dones de l’ONU, l’any 1995, aposten com a mesura per sortir de la crisi una participació més activa de la dona a l’economia.

Les dones suposen el 60% de les persones que obtenen un títol universitari a la UE, a més amb millors expedients acadèmics que el seus companys. Però aquest èxit acadèmic no es reflecteix al mercat laboral, on la taxa d’ocupació femenina és un 14% inferior a la dels homes. En els llocs de més responsabilitat la diferència és encara més sagnant i només el 3% dels consells d’administraió de les principals empreses que cotitzen a Borsa estan ocupats per dones. A més, no hi ha cap governadora de bancs centrals europeus i només representen el 16% dels principals òrgans rectors d’aquestes entitats.

“Hem de continuar treballant per reduir les bretxes”, va remarcar la ministra d’Igualtat, Bibiana Aído, durant el fòrum. La igualtat no només és justa. També és “rentable”, va postil·lar. Aquesta “pèrdua de talent per a la societat” va quedar reflectida en l’anomenada Declaració de Cadis. En paraules de la ministra de Treball i Igualtat d’Oportunitats belga, Joelle Milquet, la igualtat és un factor de creixement sostenible perquè podria incrementar el Producte Interior Brut (PIB) entre un 15 i 45%. Milquet va posar l’exemple de Bèlgica, on està demostrat que les empreses liderades per dones tenen un major rendiment econòmic.