Buscar

bloquesfera dones en xarxa

Bloc

Comuniquem en Xarxa
Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere

Llibre Recomanat

Canal Dones en Xarxa

NETWORKING

facebook youtube slideshare
twitter flickr delicious

Banners

Catàleg d'activitats de Dones en Xarxa
Tarifes de Publicitat de Dones en Xarxa
Ni + ni - = s
Cap dona sense weblog
La Carlota et porta al cine
Violència de gènere

Opinadores

Montserrat Minobis

Titulars

Montserrat Minobis és periodista i feminista
Montserrat Minobis

Lourdes Muñoz Santamaría

Internet un espai d’empoderament de les dones

Lourdes Muñoz Santamaría, Diputada al congrés i Portaveu de Societat de la Informació del Grup Socialista al congrés.
Lourdes Muñoz Santamaría

CONSUELO BAREA

Desvelar el Caballo de Troya

Consuelo Barea és metgessa psicoterapèuta experta en violència de gènere
CONSUELO BAREA

Sara Berbel

En una conversa de cafè

Sara Berbel és Directora General d’Igualtat d’Oportunitats en el Treball
Sara Berbel

Marina Subirats

Les dones com a agents de progrés social

Marina Subirats és Catedràtica Emèrita del Departament de Sociología de la Universitat Autònoma de Barcelona i Llicenciada en Filosofía
Marina Subirats

Isabel-Clara Simó

Parlem del mocador?

Isabel-Clara Simó és escriptora
Isabel-Clara Simó

Najat El Hachmi

Submisa jo?

Najat El Hachmi és escriptora i periodista
Najat El Hachmi

Gemma Lienas

Accions positives

Gemma Lienas és escriptora i presidenta de Dones en Xarxa
Gemma Lienas
Lourdes Muñoz Santamaria

Amaya Alba

La igualtat és qüestió de professionals.

Amaya Alba és presidenta d’Espais per a la Igualtat
Amaya Alba

Webs Locals

Agenda [+]

Avui és: 30-07-2010
>
<
Juliol'10

Convocatoria destacada

La Carlota et porta al cine!
La Carlota et porta al cine!
A partir del 26 de juliol

No se puede reproducir este archivo flash

No se puede reproducir este archivo flash

No se puede reproducir este archivo flash

No se puede reproducir este archivo flash
Violència de Gènere : Breus

Una prioritat col·lectiva

dilluns 30 de novembre de 2009

Una prioritat col·lectiva

L’Assemblea General de les Nacions Unides va instituir el 25 de novembre com a Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra les Dones per col·locar a l’agenda pública internacional les conseqüències devastadores de la violència masclista i fer un pas important cap a la seva eradicació.

Tot i que la violència en les relacions de parella, que pot abastar des d’abusos físics, psicològics, econòmics i sexuals, és la més present a la nostra societat, no podem oblidar-ne d’altres com l’abús sexual, l’assetjament sexual i moral a l’àmbit laboral, la mutilació genital femenina, els matrimonis forçats d’adolescents i nenes, el tràfic de dones, la prostitució forçada, la violència derivada dels conflictes armats, així com totes aquelles pràctiques convencionals i tradicionals perjudicials per a la salut i la sexualitat de les nenes i les dones.

La violència vers les dones és el resultat més greu d’unes relacions socials basades en la discriminació de la dona pel sol fet de ser dona. Es tracta d’un fenomen molt estès arreu del món i, per tant, Catalunya no n’està exempta. Des del gener d’aquest any fins al passat mes d’octubre ja han mort a Catalunya 10 dones a mans de les seves parelles o exparelles i al conjunt de l’Estat espanyol n’han mort 49. Es tracta d’un flagell social que cap societat es pot permetre.

És per això que en els darrers temps hem viscut, tant a Catalunya com a àmbit estatal, un procés d’incorporació de la violència contra les dones a l’agenda política. A l’Estat espanyol, l’any 2004 es va aprovar la Llei Orgànica de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere. Va ser la primera llei integral a Europa que recollia una resposta global a les violències contra les dones en les relacions de parella, amb inclusió d’aspectes preventius, educatius, socials, laborals, assistencials, sanitaris i penals.

A Catalunya, ha estat clau l’aprovació unànime de la Llei 5/2008 de 24 d’abril, del Dret de les Dones a Eradicar la Violència Masclista, que dóna un impuls a l’acció i a la coordinació en aquest àmbit. El govern de la Generalitat ho treballa de manera integral i transversal, amb la contribució, des de l’àmbit concret de les polítiques públiques de seguretat, del nou Programa de Seguretat contra la Violència Masclista.

Aquest programa va néixer amb l’objectiu de millorar la prevenció, l’atenció i la protecció de les dones víctimes de maltractaments des del marc de la seguretat. I des de la seva creació hem donat formació bàsica, especialitzada i continuada als agents policials per tractar des de la violència masclista en l’àmbit de la parella, fins als matrimonis forçats o la mutilació genital femenina. També hem incorporat l’estudi d’aquest fenomen a l’Enquesta de Seguretat Pública que elaborem anualment al departament per poder tenir un coneixement al màxim de rigorós d’aquest fenomen a casa nostra. Hem estandarditzat un model únic d’atenció policial a Catalunya i estem dotant totes les comissaries d’un espai específic d’atenció a les víctimes. Així mateix, hem editat diferents materials i campanyes amb mesures d’autoprotecció per a les dones i amb informació sobre què fer en cas de ser víctimes d’aquest tipus de violència. L’Informe de Seguretat Pública de Catalunya 2009, fet públic el mes d’octubre passat, recollia un augment significatiu de les denúncies per casos de violència masclista, passant d’11.000 a més de 14.000 denúncies l’any.

Aquest augment pot significar un increment dels casos però, especialment, significa que va aflorant aquesta dura realitat, traient-la de l’àmbit privat. Cada vegada es denuncia més, gràcies a la conscienciació social i gràcies al rebuig cap a la violència masclista. Però, malgrat els esforços institucionals i malgrat aquest rebuig social creixent, encara queda molt camí per recórrer, com posa en relleu el fet que les agressions físiques i psicològiques afecten amb una especial incidència la població jove i, el que és més execrable, els assassinats de dones a causa de la violència masclista no cessen.

Calen, doncs, molts canvis socials a tots els nivells perquè visquem en una societat on homes i dones siguem lliures i iguals des de les nostres diferències. Les lleis i les polítiques públiques ens situen en el bon camí, fent passes endavant, però cal que tots i totes estiguem alerta davant qualsevol indici de violència contra una dona, per evitar que sigui massa tard.

Veure en línia : VIA EL PUNT

Respondre a aquesta breu

En col.laboració amb:
PLAN AVANZA RED.es DIBA ICDONA Departement de Treball Departament de Salut Grip A
Creative Commons Software llibre