Totes les persones som a la presó, perquè en molts dels aspectes més importants de la nostra vida no som lliures. El planeta que tota la humanitat compartim s’està reduint a la categoria de pedrera i abocador. Així comença la politòloga franco-nord-americana Susan George, el seu darrer llibre Les seves crisis, les nostres solucions.

Presidenta d’honor d’ATTAC França, a més d’integrant del Transnational Institute, Susan George va escriure aquest llibre perquè "estava empipada, perplexa i espantada amb la situació actual", on conflueixen més d’una crisi: la crisi financera inicial, que va empènyer a les altres.

Hi ha "víctimes i culpables" i els responsables són "les finances, que estan governant tot", arrossegant a l’empobriment i a la desigualtat als pobres, però també a les classes mitjanes i, al mateix temps, està generant la supressió dels beneficis de l’estat de benestar en els països on existia.

"Les ONG sabem a què ens referim quan parlem de pobresa", recordava, "perquè sempre l’hem treballat amb dades, però ja és hora que estudiem als rics", va subratllar perquè "hem de saber com n’està de concentrat el poder i les riqueses". I d’això tracta el llibre.

Quanta gent rica hi ha avui? Unes 500.000 persones (dels gairebé 7.000 milions de població mundial), segons Merrill Linch, un dels bancs d’inversió i motor de la crisi sistèmica. "Però tenen la concentració total" (de la riquesa), diu George.

En canvi, per a una important part de la població (gairebé dos terços) d’aquest planeta, la lluita diària consisteix a resoldre les seves necessitats bàsiques, com l’aigua - el màxim assassí en massa llocs - i el menjar. I "això ja està connectat amb l’especulació", com vam veure en l’any 2007. En aquest any, "per primera vegada en la història, 30 països (d’Amèrica, Àfrica i Àsia) van patir fams i crisis alimentàries per la pura especulació amb alguns grans bàsics".

"En la borsa de Chicago, - on es regulen els preus dels productes agrícoles mundials - l’arròs va pujar el 31%, en només un dia. I es va dir que era la nova demanda d’Índia, Xina… però, en realitat, va ser provocada per l’especulació i l’agrofuel".

Podem recordar aquí també que aquesta pujada dels preus alimentaris es va deure a la baixada del preu del petroli. I els especuladors van anar a buscar altres sectors o ’commodities’ (mercaderies) per als seus guanys, sense importar-los la vida de les persones.

El llibre Les seves crisis, les nostres solucions és de lectura fàcil i pedagògica perquè aquesta politòloga vol que totes les persones ho entenguin i puguin saber com funciona aquest "abús financer, econòmic i social" contra el planeta, d’aquest mínim percentatge de persones (els homes i alguna dona de Davos) que, "durant les tres últimes dècades s’han fet amb el poder a través de l’economia monetària". I els governs "segueixen actuant com si quadrar els comptes fóra més important que aturar l’escalfament global".

Cal canviar les prioritats i situar-les justament al contrari d’on se situen en aquests moments. L’autora ho planteja en forma d’esferes o cercles concèntrics. Les Finances dominen l’Economia, la Societat i el Planeta. I hauria de revertir-se la situació. La cura del planeta ha de ser prioritària, la societat la beneficiada i l’economia i les finances purs instruments per al benestar global.

La fase actual, que va arrencar en la dècada dels 70 amb el Consens de Washington, rep el nom de neoliberalisme i "es basa en la llibertat per a la innovació financera - amb independència d’on pugui conduir -, en la privatització i la desregulació, el creixement il·limitat, el mercat lliure - i suposadament autorregulat - i el lliure comerç". Això va donar origen a "l’economia de casino" i és el que ha fracassat. Però ho estem pagant tota la humanitat, no aquesta cúpula, segons explica en el seu llibre.

Susan George va recordar en la presentació que, a Estats Units en la dècada dels 60, les finances compartien l’economia del país al 50% amb la producció. En aquests moments, en aquest país i en el món, "les finances ja suposen el 80% i l’economia real només és el 18%. Existeix un divorci entre les finances i l’economia". I "en democràcia, és el govern qui ha d’organitzar l’economia, perquè les finances són només una eina", però no és així i ara són finances "truculentes".

No existeixen problemes tècnics per a solucionar-ho, va insistir, "són problemes polítics i ideològics. El món mai no ha estat tan ric i disposem de tots els coneixements, eines i destreses que necessitem".

Per què ara el deute públic és un problema, es preguntava, quan Estats Units està endeutat des dels setanta. Doncs perquè "els governs no governen" i diuen als mercats que "els satisfaran". Això sí, ressaltava, no tocaran el pressupost militar i sí el de salut.

"Que socialitzin els bancs que demanen diners, els quals han estat pagats amb diners públics, els nostres, perquè són els nostres impostos", argumentava.

Hem de transformar aquesta economia en una economia verda, convertir aquesta crisi en una oportunitat on la majoria de les persones hi guanyem: en llocs de treball útils i bons per a la salut de totes les persones i de la humanitat.