Des de fa gairebé un mes, m’he dedicat a retallar noticies i articles d’alguns dels diaris del país amb la finalitat de fer aquestes ratlles que han de conformar un petit article a l’entorn d’algunes de les qüestions o problemàtiques que afecten a les dones. En realitat hauria de dir que afecten als Drets Humans de les Dones.

No pretenc fer una anàlisi crítica de cadascun d’aquests textos, sinó més aviat afegir-hi alguna reflexió que les mateixes m’han provocat. He notat, però, que hi ha una insistència creixent en algunes, de una certa exigència política , per altra banda justificada, davant d’uns fets o comportaments reiteratius en la nostre societat.

Crec que resulta interessant la lectura d’algun d’aquests textos a partit del titular o “lid” de la notícia. És per això, doncs que ho faré així tot i que pugui ser considerat una deformació professional.

Veiem: El País, diumenge dia 18 de juliol. Llarga i extensa entrevista amb la Ministra D’igualtat Bibiana Aído de la qual em vaig aturar especialment en la resposta sobre els anuncis de “contacte” dels diaris espanyols: “...no em sembla lògic que s’ anuncií en unes pàgines el que es denúncia en d’altres”. Hi estic tan d’acord que no cal que reiteri el meu suport a la campanya que l’ADPC va endegar ja fa uns mesos sobre aquesta qüestió i a la qual molt pocs diaris han respòs.

L’hipocresia esmentada queda reflectida en una notícia del diari La Vanguardia ( un dels que continua publicant unes quantes pàgines de contactes) centrada en Mataró on el seu Ajuntament, com d’altres del país, ha intentat aturar per mitjans legals-administratius locals aquesta pandèmia que és la prostitució tan estretament unida a la trata de dones i nenes.

Titular: “ Mataró es resigna i només regula la prostitució”. Una pensa dues coses: el diari en donar la notícia i titular-la d’aquesta manera es lamenta que l’Ajuntament no disposi de més “armes “ legals en contra de la prostitució. I la segona, per què es lamenta sí unes quantes pàgines més endarrere a través dels seus anuncis de contacte esperona això que ha esdevingut un negoci mes que lucratiu? En què quedem?

Conlusió: Crec que el govern de l’Estat i la Generalitat, han d’esmerçar els seus esforços en acabar amb aquesta lacra social. De què servirà suprimir uns anuncis, sí dia a dia, veiem com en els marges de les nostres carreteres hi han dones visiblement col•locades que vénen el seus cos i que són amb tota probabilitat explotades? I que en alguns casos, com hem llegit aquests últims dies, són menors d’edat? A què esperen per legislar i prohibir la prostitució?

Per acabar destacaré una altra noticia del dia 16 de juliol que, una vegada més, foragita de l’Església a les dones: La Vanguardia: “Condemna al sacerdoci femení. El Vaticà inclou l’ordenació de les dones entre els delictes més greus”. Poca cosa més a afegir a aquesta política discriminatòria de l’Església catòlica contrària sempre a que les dones puguin tenir una presència igualitària quan, curiosament, de qui es nodreix fonamentalment l’Església és de les dones. Tanta feina que han fet i fan el col.lectiu de Dones en l’Església del nostre país per aconseguir fer-se un lloc en la dinàmica religiosa que requereix el segle XXI; no solament són tingudes en compte sinó que a més a més la seva actitud de defensa del sacerdoci femení s’inclou en la llista de delictes greus.

Qui ha dit que l’Inquisició ja no existeix?

Per últim i com a demostració de la “deformació professional”, una recomanació per a les vostès lectures d’aquest estiu. No és pas un llibre feminista o una novel•la escrita per dones. És sí una novel•la sobre el món del periodisme, per si no el coneixeu prou. Es titula: Los imperfeccionistas”. El seu autor, Tom Rachman nascut a Londres es periodista i debuta amb aquesta obra. A mi m’ha agradat. I interessat. Quin retrat de la professió!

Espero que us agradi.