Buscar

NETWORKING

Twitter Facebook LinkedIn Google Plus Tuenti Flickr
Youtube Delicious Slideshare DEX para Android DEX para Apple Favorits


Si vols publicitar-te en aquesta pàgina, fes clic aquí

Llibre Recomanat

Canal Dones en Xarxa

Banners

Catàleg d'activitats de Dones en Xarxa
Tarifes de Publicitat de Dones en Xarxa
Dones emprenedores i professionals
Clínica de reproducció assistida BcnIVF
Cap dona sense weblog
Ni + ni - = s

Opinadores

Mª Dolors Renau

Carme Freixa

Fraga, un machista irredento

Carme Freixa, ex presidenta de l’ADPC
Carme Freixa

CONSUELO BAREA

Reflexiones sobre el feminismo

Consuelo Barea és metgessa psicoterapèuta i experta en violència de gènere.
CONSUELO BAREA

Imma Pérez

Dona + igualtat + empresa: una bona fórmula per a la competivitat.

@immaperez és experta en Responsabilitat Social Corporativa, Màrqueting i Comunicació. A l’actualitat és coordinadora del projecte temps x TEMPS
Imma Pérez

Lourdes Muñoz Santamaria

Ciutadania, ciberdrets i net neutrality

Lourdes Muñoz Santamaría és Portaveu de Societat de la Informació del Grup Socialista al Congrés
Lourdes Muñoz Santamaria

Sara Berbel

Las mujeres “ALIBÍ”

Sara Berbel és doctora en Psicologia Social
Sara Berbel

Isabel-Clara Simó

Llibertat Sexual

Isabel-Clara Simó és escriptora
Isabel-Clara Simó

Marina Subirats

Postal d’estiu: cuidar la vida

Marina Subirats és Catedràtica Emèrita del Dep. de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i Llicenciada en Filosofia
Marina Subirats
Anna Bofill

Amaya Alba

Amaya Alba: "Compartim el poder?"

Amaya Alba és presidenta d’Espais per a la Igualtat
Amaya Alba

Webs Locals

Agenda [+]

Avui és: 4-02-2012
>
<
Febrer'12

Convocatoria destacada

XI Còctels & Blocs amb Anna Genís
XI Còctels & Blocs amb Anna Genís
9 febrer, 19h, Barcelona
Feminismes

8 de març: "Nosaltres, alternatives feministes"

dimarts 9 de març de 2010

8 de març: "Nosaltres, alternatives feministes"

Malgrat la neu, ahir les dones de Barcelona vam sortir al carrer per commemorar cent anys de lluita feminista, i recordar que encara ens queda molta feina per aconseguir la igualtat i la plenitud de drets.

Sota el lema unitari: “Nosaltres, alternatives feministes”, la manifestació, a la qual van assistir unes 300 persones, va recórrer els carrers del centre de Barcelona des de Plaça Universitat a Plaça Sant Jaume, passant pel carrer de Pelai, la Rambla i el carrer Ferran.

Durant tot el recorregut els altaveus dels diverses col·lectius presents van estar animant la gent amb lemes com: “Avortament lliure i gratuït!”, “Cada dia es vuit de març!”, “Anem a cremar la conferència episcopal, per masclista i patriarcal!”, “Cap persona es il·legal!”, “Així, així, ni un pas enrere, contra el patriarcat, acció directe!”, “Manolo, la cena te la haces tú solo!”.

Una vegada davant l’Ajuntament, es va donar pas a la lectura del manifest, el qual convidava a no conformar-se amb els drets adquirits fins ara, ja que les dones continuem essent carn de canyó d’aquest sistema patriarcal: “La consecució d’alguns drets formals bàsics que fins ara ens havien estat negats no ens pot fer oblidar la nostra realitat diària, en la qual continuem essent discriminades, silenciades, oprimides, impunement assassinades i, en definitiva, considerades ciutadanes i treballadores de segona.”.

Es va fer, a més, una forta reivindicació del feminisme com a ideologia i eina de lluita contra el patriarcat i el sistema capitalista. “De nou ens trobem davant d’unes crisis que són fruit del propi sistema capitalista… Un capitalisme deshumanitzador que sempre necessitarà que hi hagi explotades i oprimides per a poder sobreviure. És per això que, en aquest context sociopolític, reivindiquem més que mai alternatives feministes, el qual significa el feminisme com a pràctica diària, com a alternativa que posa les persones en el centre d’atenció i que sacseja de cap a peus el sistema capitalista, heteropatriarcal, imperialista i racista que se’ns imposa. Un sistema que només se centra en la lògica del benefici econòmic sense tenir en compte les necessitats de les persones, del medi ambient i dels pobles.”

Altra denúncia important continguda en el manifest fa referència a la multiple discriminació a la qual estan sotmeses moltes dones al pertànyer a col·lectius desfavorits, la precarietat de les quals s’agreuja simplement pel fet de ser dones: mares, lesbianes, estrangeres, maltractades, treballadores, prostitutes…

Ahir, mentre la ciutat començava a recuperar-se de les fortes nevades, les dones de Barcelona van fer una demostració de coratge, i van deixar molt clar que tenen energia per lluitar i motius per fer-lo, i que ni la neu, ni les mitges-victòries, ni el desprestigi que s’ha fet del feminisme últimament, com una cosa caduca i “massa radical”, els faran oblidar els seus objectius: La revolució, serà feminista, o no serà!

Per llegir el manifest complet, feu click aquí.

Afegir un comentari


moderació a priori

Aquest fòrum és moderat a priori: la seva contribució no es mostrarà fins que no hagi estat validada per l'administrador del lloc.

  • (Per crear paràgrafs, deixeu simplement unes línies buides.)

Qui sóu? (opcional)

1 Missatge

  • 8 de març: "Nosaltres, alternatives feministes"

    19 de maig de 2010 15:44, per  Leo

    Porqué me ha encantado ese?
    "Manolo, la cena te la haces tu solo"

    Básicamente, porque, todo el mundo va a la suya.
    Una está sóla para trabajar, pagar la hipoteca, educar y sacar adelante al hijo.
    Y aún así tanto hijo, como pareja un día se aúnan quejándose por la comida, según ellos alegando "haz un cursillo de cocina", en lugar de decir "Queremos que nos cocines platos, más sibaritas"

    Respuesta por mi parte?

    En breves días, les preparé una comida con "platos sibaritas" y les expuse:

    - Está muy bueno, verdad?…. luego sé cocinar y no preciso ningún cursillo de cocina, verdad?

    - Hoy he tardado dos horas y media en cocinar la comida.
    - Así pués como trabajar todo el día y a parte llevar la casa yo sola, no me permite pasarme dos horas y media en la cocina, cada día.
    - Cuando me mantengáis yo dedicaré dos horas y media a la comida

    Contrarespuesta: SILENCIO, MUTIS A LA GAVIA Y NO SE ME VOLVIÓ A RECLAMAR, lo que no me podían reclamar.

    Pero la realidad, no deja de ser triste y deprimente:

    - ya que ésto és una anécdota, a nivel familiar.
    - pero que triste, cuando sale el tema con vecinos o familiares y resulta que según ellos, estás obligada a ser la criada y exclava; ya que eres la mujer.

En col.laboració amb: