Fa uns dies, Dones en Xarxa es va trobar amb Amanda Martínez Hita perquè ens contés què és i com funciona la Plataforma contra les violències de gènere de Rubí. Cal recordar que la Plataforma de Rubí sorgeix de la prèviament existent Plataforma unitària contra les violències de gènere . Segons resa la seva pàgina web , “la plataforma unitària contra els violències de gènere és va constituir amb l’objectiu d’aglutinar totes aquelles persones que des de diferents sensibilitats treballen per eradicar la violència contra les dones de la nostra societat.”

Entre els seus objectius, trobem els següents:

 “Fer visible la realitat i l’amplitud de la violència contra les dones (...)

 Sensibilitzar la ciutadania desvetllant els creences i els estereotips culturals que sustentin la violència vers les dones i que és transmeten de generació en generació.

 Posar de manifest la dimensió social del fenomen de la violència contra les dones i evidenciar la necessitat de crear mesures de prevenció que evitin la reproducció d’aquestes pautes de conducta.

 Difondre públicament els diferents recursos existents d’atenció a les dones que pateixen violència.

 Potenciar nous models de convivència i la cultura de la pau.

 Donar espai a totes les entitats i associacions que treballen per l’eradicació de la violència contra les dones perquè puguin explicar les diferents activitats que portin a terme.”

Així, amb aquestes idees en ment, ens vam disposar a xerrar amb Amanda, una de les principals impulsores del projecte a Rubí. Amanda és educadora social i està molt involucrada pel que fa al teixit associatiu rubinenc.

DEX: Com neix la Plataforma contra les violències de gènere de Rubí? Quina és la seva relació amb la Plataforma unitària?

Amanda: La plataforma de Rubí neix en l’any 2002. Des del grup de Dones d’Esquerra Unida i Alternativa vam començar a buscar altres entitats o grups per a poder treballar juntes en la lluuita contra la violència de gènere. Al principi, els grups que vam començar a treballar, a més de les dones EUiA, eren ADAI, Dones ÒVUL Rubí i diverses associacions de veïns, com les de Can Oriol, on s’ha creat una vocalía de la dona, la de Can Fatjò i la del Barri de la Pineda. No busquem compartir una afinitat o una ideologia al cent per cent, sinó ajuntar forces per a enfrontar-nos a interessos comuns. A totes ens preocupa el tema de la violència de gènere, i per això hem decidit construir aquest projecte amb totes les persones i institucions o entitats que estiguessin intersadas, independentment de les banderes polítiques. Quant a la nostra relació amb la Plataforma unitària, òbviament que treballem juntes i, com venim d’elles, seguim la mateixa filosofia. Però vam voler crear aquesta plataforma aquí a Rubí per a intentar treballar molt més a nivell local, creant un marc acord a les característiques del municipi.

DEX: Com és la relació amb les dones del municipi? I amb els homes? Hi ha molts que participin del col·lectiu?

Amanda: La plataforma està oberta a qualsevol que vulgui participar. El marc és molt obert, volem ser un espai en el puguin opinar totes les persones. Fem molta èmfasi en el treball de base, amb la gent dels barris, amb les veritables interessades en tot això. Creiem que els barris han de tenir un caràcter reivindicatiu; i que les dones que sofreixin aquest problema són les principals protagonistes, per això ens agrada que elles decideixin què cal fer, com fer-lo. Quant a la presència dels homes en la plataforma, tenim uns quants. De fet és un molt bon senyal veure que els homes comencen a implicar-se també en aquesta lluita. El que també cal dir és que moltes vegades el declarar-se contra la violència de gènere no és suficient: ens trobem amb molts casos de dones i homes que ens donen suport i volen participar, i després descobreixes que en la seva vida quotidiana són maltractades, o maltracten a la seva companya. La violència no és solament física, hi ha molts tipus de violència i moltes vegades s’exerceix sense pensar que el que s’està fent és una manera subtil de violència.

DEX: Quines activitats o projectes desenvolupeu?

Amanda: A més d’adherir a totes les activitats promogudes per la Plataforma unitària, a Rubí intentem realitzar activitats periòdicament, com concentracions i presentacions de la Plataforma pels barris (activitat que considerem molt important, perquè així és com entrem en contacte amb la gent). També donem suport activitats proposades per altres grups de dones del municipi. D’altra banda, la plataforma és un espai fonamental per al debat.

DEX: Fa uns dies que s’ha commemorat el Dia Internacional contra la violència vers les dones. Què heu organitzat referent a això?

Amanda: Vam muntar paradetas informatives durant les setmanes prèvies al 25 de novembre en diferents punts de la ciutat per a informar i conscienciar a la gent del que suposa aquesta data i de la problemàtica en si. A més hem tingut una reunió-debat important amb tota la gent interessada de la qual han sorgit idees interessants, com la presentació al ple municipal d’una moció reivindicativa sobre el 25 de novembre, exigint que es compleixi per complet la Llei integral i que s’amplien els plans de prevenció, mesures, recursos, organismes, formació, sensibilització, concienciació, visibilitat i implicació per part dels polítics i polítiques en les polítiques socials i económiques del nostre país i concretament del nostre municipi. A més hem participat en el V Fòrum per la prevenció de la violència vers les dones organitzat per la Plataforma unitaria.

DEX: Com està el problema de la violència de gènere a Rubí? Segons les estadístiques oficials, de l’any passat a aquest any no hi ha hagut una reducció de les denúncies ni de la quantitat de dones que s’han acostat a les institucions demanant ajuda...

Amanda: Des de l’ajuntament que s’està treballant bastant bé en l’àmbit de les dones, hi ha molts recursos, personal capacitat, etc. Però creo que hi ha una mancança de proximitat. Les institucions no surten als barris, no entaulen relacions amb les dones... De vegades les dones no se senten identificades amb les campanyes. Crec que falta treballar més en sintonia amb les dones del municipi, sortir de les oficines.

DEX: Ara que ho dius, a pesar de totes les campanyes i accions que es porten a terme en tot l’estat per a conscienciar i detenir aquest tipus de violència, continua havent molts casos de dones maltractades, assassinades... Què creus que està fallant?

Amanda: Doncs d’una banda, el que deia: les campanyes moltes vegades tenen bones intencions però no acaben de quallar en cada persona, moltes vegades es planifiquen coses sense tenir en compte a les interessades. A més, crec que necessitem més eines, més efectivitat. I dintre d’això, unes eines que realment castiguin a qui ho mereix. Per exemple: el tema de la vigilància a les dones les parelles de les quals tenen ordres d’allunyament. La policia vigila a la víctima en lloc de vigilar a l’agressor. No és gens agradable viure així, la dona ha de sentir-se lliure. D’altra banda, crec que passant tan ràpidament de la submissió de la dona a l’alliberament, els homes s’han sentit ferits, han vist perillar el seu "estatus d’home", i molts d’ells reaccionen a això generant violència i més violència. La societat tradicionalment ha assumit que les dones han de romandre submisses, i és necessari un treball molt important per a reeducar a la gent, homes i dones. En aquest sentit és fonamental engegar programes de coeducación en totes les escoles. Els nens i les nenes han d’educar-se en la igualtat per a no repetir els patrons dominació-submissió quan siguin majors. I quant a la societat al complet, crec que totes i tots hem de cuidar i protegir a les dones. És un problema de tota la societat, una responsabilitat conjunta, tant civil com política.

DEX: Moltíssimes gràcies, Amanda.

Entrevista realitzada per Amancay per a Dones en Xarxa