Anna Morales va néixer a Sant Carles de la Ràpita (Tarragona) i va venir a Barcelona per continuar els estudis. Ara fa que 18 anys que viu a Terrassa amb la seva parella i els seus dos fills. És professora d’anglès a l’Escola Oficial d’Idiomes de Terrassa. A més, treballa l’aquarel·la i publica la seva obra en un bloc: Annaquarelles

DEX: Quan i com vas començar a realitzar activitats artístiques? Sempre has treballat l’aquarel·la?

Anna: Des de sempre m’ha agradat dibuixar retrats. Un estiu, quan estàvem de vacances a Alemanya, Markus, (el meu company) em va regalar una caixeta d’aquarel·les per passar l’estona i vaig descobrir tot un món de transparències, llum i colors que fins aleshores desconeixia i que no he deixat d’investigar des d’aleshores. Sempre he treballat amb aquarel·la i últimament estic experimentant amb pastel i grafit.

DEX: Quant de temps hi dediques a les teves obres? Ho fas com una afició o es la teva feina?

Anna: Depèn. Segons l’obra pot ser un matí o una tarda i si és més elaborada més d’un dia. No és una feina, perquè no em guanyo la vida pintant, però tampoc una afició. És un desig constant d’anar investigant, descobrir noves possibilitats i millorar. Una afició ara l’agafes, ara la deixes. La pintura, com en totes les coses, si vols progressar cal ser constant i estimar-la profundament.

DEX:Has exposat alguna vegada? On, quan? Com va anar?

Anna: He exposat juntament amb els membres del fòrum d’aquarel.listes hispanoamericans, Hispacuarela, a Lleida, Uruguay, Puerto de Càdiz, Caudete (Albacete) i he fet una exposició conjunta amb l’aquarel·lista Dolors Barberan a Sant Carles de la Ràpita.

DEX: Quins són els teus artistes preferits, referents i/o influències? Per què?

Anna: Els artistes que fins ara m’han influït especialment són: Charles Reid (pintor nord-americà), en el tractament de les figures; Ekkehardt Hofmann (pintor alemany) i Heinz Hofer (pintor austríac) en el gust per l’aquarel·la artística, el dinamisme de les seves aquarel·les i el tractament de les flors; Alex Powers (pintor nord-americà) per les seves excel·lents figures i estudis de rostres; i, per últim, un magnífic pintor, un dels artistes amb més talent que he conegut fins ara que es diu Juan Carlos Cardesin, viu al Pais Basc i que per a mi és el màxim exponent de l’aquarel·la d’autor.

DEX: Creus que la mirada femenina és important en la teva obra? Sents que expresses qüestions només femenines, o l’art va més enllà del gènere?

Anna: La veritat és que quan pinto no em plantejo si estic pintant sota la mirada femenina o masculina. Algunes persones poden pensar que potser les flors són més aviat un tema femení, però jo els respondria que les millors flors que he vist en aquarel·la són flors pintades per homes, com ara Heinz Hofer, Ekkehardt Hofmann, o el brasiler Fábio Cembranelli. Us convido a visitar els seus blocs per constatar-ho.

DEX: Has sentit que et costava més dedicar-te a la pintura per ser dona? Com compagines la vida familiar, social, laboral amb l’art?

En el meu cas sempre m’he sentit recolzada per la meva família i el meu company sempre m’ha animat a seguir endavant. Respecte als meus companys aquarel·listes sempre he sentit un respecte envers el meu treball i els de les meves companyes, sense entrar en qualificacions femenines o masculines. És evident que per poder millorar cal practicar, i compaginar-ho tot de vegades és difícil, però cal ser disciplinada i respectar les hores que destines a la pintura al igual que fas amb altres coses.

DEX: Creus que fa falta més art a les nostres vides? Com veus la relació dels més joves amb el món de l’art?

Anna: No em puc imaginar una vida sense art. És com una vida sense música, sense un bon llibre, sense cinema o sense poesia. Com diria el meu amic Juan Carlos Cardesín: “l’art no serveix per a res, però et nodreix l’ànima”. Els joves són els primers que expressen les seves inquietuds mitjançant l’art. Si mires les seves carpetes d’escola, difícilment trobaràs una sense un collage, sense un dibuix, sense un còmic o un poema. Són les primeres manifestacions de la necessitat d’expressar-se. L’art també comporta una maduració personal i un aprenentatge per entendre el llenguatge visual. Fa temps vaig anar al Museu Reina Sofia de Madrid i em va agradar molt veure un grup de nens i nenes entre 6 i 8 anys que estaven absorts seguint el joc que el tutor els proposava amb un quadre de Juan Gris. Havien de trobar els instruments de música dispersos en la pintura cubista. Vaig pensar que aquest era un primer pas molt important per estimar la pintura. L’art com a joc.

DEX: Creus que les noves tecnologies perjudiquen l’art tradicional, analògic? Què penses dels nous suports artístics, l’art digital, etc.?

Anna: Jo no crec que s’hagin de veure les noves tecnologies com un enemic, més aviat com una altra manera d’expressar-se i que podem escollir. I cal dir que cada vegada més hi ha artistes que experimenten amb les noves tecnologies amb uns resultats extraordinaris. Veieu el nord-americà Nicholas Simmons, o l’argentina Amarande Guzman, per exemple. Com amb totes les coses, Internet ha democratitzat la difusió de l’art tant per mostrar la seva pobresa com la seva excel·lència. D’una banda, Internet m’ha permès conèixer i posar-me en contacte amb magnífics artistes d’arreu del món que molt probablement m’hagués estat difícil establir contacte. I d’altra banda, m’ha permès mostrar la meva obra a un públic més ampli.

DEX: Vols afegir alguna cosa més…?

Anna: Agraeixo moltíssim la vostra atenció i el fet d’haver-me concedit aquesta entrevista.

DEX: Moltíssimes gràcies pel teu temps.

Aquí, una petita mostra de l’obra de l’Anna: