1 .- El dret de la ciutadania a una informació lliure, veraç i de qualitat exigeix un tractament informatiu igualitari que ofereixi una imatge adequada i plural de les dones, tant del Nord com del Sud. Exemple: 6W. A més de les 5 preguntes periodístiques, pregunta’t si les dones estan visibles a la informació que redactes. Són la meitat de la població i totes les mesures també els afecten.

2 .- El rigor periodístic augmentarà si diversifiquem i equilibrem les fonts d’informació i tenim en compte a les expertes, a les professionals, a les organitzacions feministes i, per descomptat, a les dones del carrer. Per facilitar aquest retrat més complet i precís de la realitat també és molt útil l’ús d’estadístiques desagregades per sexe.

3 .- És important evitar estereotips sexistes. Pregunta’t si faries els mateixos comentaris/descripcions en el cas que fos un home. És o no sexista el llenguatge emprat? Estan associades les dones als rols tradicionalment femenins (mare, mestressa de casa, cuidadora, etc.), o a les seves professions, participació política i social? Apareixen en rols subalterns, supeditades a la seva vinculació amb algun home, o per contra per les seves pròpies accions? Es recullen o no testimonis de dones? Com apareixen aquests testimonis? Estan en posició de víctimes o es destaca el seu paper actiu i/o d’agents de canvi? El mateix s’aplica a les fotografies i/o imatges sexistes.

4 .- La perspectiva de gènere no només significa la transversalitat (travessa totes les seccions informatives: política, economia, societat, educació, cultura, esports, etc) sinó que cal incorporar altres perspectives per veure la informació. Per exemple, l’economia de les cures, base del sistema socioeconòmic, que en molts casos perpetua el rol cuidador de les dones i genera situacions de quasi esclavitud per a migrades que es dediquen a aquest sector.

5 .- La conciliació laboral, familiar i personal és un dret de tots i totes les periodistes. No es pot considerar com un assumpte de dones. Els i les periodistes han d’exigir la inclusió de polítiques d’igualtat, i apostar per una promoció paritària d’homes i dones en òrgans de decisió.

6 .- Els mitjans poden jugar un decisiu paper social com a observadors crítics del compliment dels acords nacionals i internacionals per promoure la igualtat. Per exemple, la CEDAW, Acords internacionals contra el tràfic i explotació sexual, Objectius del Mil·lenni, etc.

7 .- Evitar caure en el paternalisme i l’etnocentrisme. No es pot justificar cap tipus de violència contra les dones per raons polítiques, ideològiques i/o religioses. Els drets fonamentals estan per sobre de qualsevol cultura patriarcal.

8 .- La violència de gènere és un problema d’homes que vulnera greument els drets de les dones en tots els països. Per això, s’exigeix un tractament específic que protegeixi a la víctima i/o supervivent i condemni el delinqüent (en molts països és un delicte) i/o criminal.

9 .- Hem de ser conseqüents. No es pot denunciar el tràfic de dones sense denunciar la publicitat de prostitució o massatges que emmascara aquest delicte (el proxenetisme) en els mitjans de comunicació.

10 .- L’educació és la base per assolir un tractament informatiu igualitari. S’ha de demanar una formació sobre gènere i desenvolupament per a les i els professionals, així com demanar la inclusió d’aquests temes en la formació acadèmica de les i els futurs periodistes.