1)Què creus que com a dona professional d’un àmbit emergent com el de l’art i les tic’s pots aportar a d’altres dones que puguin fixar-se en tu? Les 11 de la nit. M’agafa un Tic. Tanco els ulls i intento imaginar totes les dones artistes en un píxel. Impossible. Tic. Obro els ulls i veig com la realitat supera la imaginació i cada cop són més les dones impulsores de projectes artístics relacionats amb les Tic. Passa el temps. Tic-tac-tic. Què puc aportar a altres dones? Tic. Com els Dupon i Dupon, jo encara diria més: què puc compartir amb elles? Què em poden aportar elles a mi? Crec que el secret està en no aturar-se, en no tenir por, en trucar a les portes, en fer al cervell i al mouse un petit click, que et porti a un altre click i encara a un altre. Això no sembla una entrevista, però ho podeu posar (Sic). Ric.

2)És difícil obrir-se pas en l’àmbit artístic tic’s quan s’és dona? Hi ha més homes que dones en aquest àmbit? Sincerament, crec que per una dona és més difícil obrir-se pas en la fòrmula 1 o en el Congrès de Diputats que en el món artístic. Per sort, l’art crec que sempre ha sabut traspassar les barreres de gènere (encara que fos a costa de pseudònims). Tanmateix, és cert que hi ha encara molta misogínia i no sé si hi ha més homes que dones en termes absoluts, però sí que he observat que les dones són les que porten el pes de la gestió (i no el de la direcció, és clar!) de molts centres culturals.

3)T’has trobat en alguna situació de discriminació per raó de gènere? Si és així, com l’has combatuda? No m’he trobat mai en una situació tan incòmoda, almenys que jo n’hagi estat conscient. Buff...quina mala estona, no?

4)Les artistes tic’s han de fer servir els mitjans de comunicació com a promoció de la seva feina o també com a plataforma de les seves idees? És Internet un espai ideal per la difusió de la teva obra? Evidentment. Crec que totes les artistes que facin servir les tic no només s’han d’ajudar d’internet o dels mitjans de comunicació, sinó que necessiten d’ells per promocionar-se. Necessari i imprescindible, doncs.

5)Aspires a aportar alguna cosa amb el teu nom i les teves accions per a conseguir la igualtat de les dones? Des de l’associació de creatives metoo , nascuda en temps de (crisi?), formada i impulsada per dues dones provenint de camps tant diferents com el periodisme i la poesia (una servidora) i de l’arquitectura i la pinutura (Marga Montoya, l’altra metoomana) esperem aportar una visió optimista al voltant del “tot està per fer i tot és possible”. Tic, tac, tic. Són les 12 de la nit i cal anar a dormir. És molt tard, però mai massa tard per fer el que un vol fer. Esperem que tots els creadors (homes i dones) es serveixin de l’esperit metoo (jo també) i que en aquest sentit puguem treballar cap a una igualtat amb totes les diferències que ens uneixen.