Aquests quatre preceptes són a la base de la celebració del 8 de març. Però no n’hi ha prou, i hem de tenir-los presents cada dia per tal que els avenços siguin cada cop més notoris i més notables.

I per aconseguir-ho, hem de comptar amb tota la societat. El 8 de març és una diada molt especial per a totes les dones, però sortosament cada vegada més ho és també per a molts homes. Molts homes que entenen també la necessitat de sumar-se a la nostra reivindicació.

Una reivindicació històrica, perquè enguany celebrem que fa 100 anys una dona, una líder socialista alemanya, Clara Zetkin, va proposar aquesta celebració a la Conferència Internacional de Dones de Copenhaguen, en el marc de la Segona Internacional Socialista.

L’origen de la diada explica que les reivindicacions van ser al principi de caràcter polític i laboral: el sufragi universal femení; el dret a ocupar càrrecs públics; el dret a l’educació i a la formació professional; el dret al treball en condicions dignes, i la no discriminació laboral ni salarial.

La causa d’aquestes reivindicacions l’hem de buscar en la revolució industrial, que havia provocat que una gran massa de dones de classe humil entressin a treballar a les fàbriques on sovint patien jornades extenuants que no les eximien del treball domèstic.

Avui, 100 anys després, podem dir amb orgull que l’esforç i la tenacitat de tantes dones que ens han precedit ens situen en una posició molt millor. Els avenços legislatius que s’han produït en els darrers anys i la sensibilització generalitzada per a treballar conjuntament, homes i dones, per la igualtat real i efectiva, són evidents.

Des dels governs socialistes i des del conjunt de les administracions públiques es treballa el principi d’igualtat de tracte i oportunitats transversalment i es determinen els criteris que han de guiar l’actuació dels poders públics.

La proporció de dones i homes en els àmbits de presa de decisions ha de ser equilibrada (40-60); una proporció que és obligatòria en les llistes electorals. I s’invita els consells d’administració de les grans empreses que l’aconsegueixin en un termini de 8 anys.

Per primer cop a la història d’Espanya tenim un govern amb majoria de dones, s’ha creat un Ministeri d’Igualtat i s’ha aprovat un Pla estratègic d’igualtat d’oportunitats.

Al Parlament de Catalunya s’han multiplicat per 7 les parlamentàries, que ja constitueixen el 36,3% de la Càmara. També el nombre de regidores s’ha multiplicat per 7. I avui ja són prop 13 de cada 100 les alcaldesses que tenim als nostres ajuntaments.

Però no en tenim prou. I per això, des de l’Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona, vam posar en marxa un Institut de Formació Política per a Dones. Una iniciativa pionera a l’Estat espanyol amb la qual volem apoderar les dones polítiques de casa nostra per aconseguir que cada cop siguem més i tinguem més i millors eines de treball.

Aquest és un àmbit que hem de potenciar perquè és evident que el paper que hem tingut i tenim les dones a la política ha estat crucial per aconseguir tots aquests avenços que relatava.

Però no servirien de res les lleis ni les polítiques si la societat no ens pot seguir. Per això treballem en la sensibilització, perquè hem de trencar estereotips i falsos mites, sobretot en la gent més jove.

És evident, doncs, que des de l’esquerra, des dels àmbits de govern socialistes, hem fet molta feina en els darrers anys. I hem d’estar satisfetes. Però no n’hi ha prou.

Quan arriben aquestes dates, quan s’apropa el 8 de març, la realitat en relació als temes de gènere és més palesa, surt al carrer, als mitjans. I hem d’aprofitar-ho per a fer sentir la nostra veu i aconseguir que tots aquests reptes siguin una realitat assolida tan aviat com sigui possible.

Però només ho aconseguirem si tenim ben clar que 8 de març és cada dia, que hem de treballar des de les administracions, des de la nostra vida quotidiana, per tal que poguem prémer cada cop amb més força l’accelerador que ens ha de dur vers una societat realment igualitària i que respecti la diversitat.