DEX: Fa molt que et dediques a l’audiovisual? Has estudiat? On?

Jordana: La primera vegada que em vaig posar davant una càmera, va ser en directe i com a presentadora l’any 1995, més o menys. Des de ben petita que ja escrivia contes, novel·les i guions tant de cine com teatre (evidentment no de forma professional) però a partir d’aquell primer moment vaig proposar-me més seriosament dedicar-m’hi o si més no, seguir en aquest camí. Així que vaig aparcar els meus estudis de musica i vaig fer cap vers els camí de Comunicadora que em dugué finalment a Anglaterra (any 2001-2004) on vaig acabar la carrera de Media and Communication Studies specialized in Screenwritting. Després vaig fer un màster de guió a l’Escac i no he parat d’escriure i fer rodatges (sempre que he pogut) mentre estudiava. Actualment estic esperant començar un nou màster de realització televisiva que ofereix una cadena de televisió (la nostra) i tinc sobre paper ja, tres guions de curt esperant ser rodats (a veure si hi ha sort).

DEX: Com és la presència de les dones en el món de l’audiovisual? Em refereixo al que els espectadors no veiem (darrere de càmera, tècniques, directores, productores, etc.).

Jordana: Per la meva experiència, en els diferents rodatges que he treballat, diria que depèn de la situació i de la generació, del paper social o la conciliació familiar. Són feines que requereixen moltíssima dedicació i ja sabem qui cuida els nens a casa (encara que cada u és un món). De totes formes el problema, crec jo, no és tant que hi siguin presents (perquè hi són i molt) si no que se’ls valori o permeti fer la feina. La part més tècnica dels rodatges jo sempre m’he trobat que era gairebé exclusiva dels homes, elèctrics i il·luminació, so, muntatge i molt esporàdicament m’hi he trobat amb dones. Pel que fa a la direcció de fotografia i càmera he treballat amb dones i amb homes i cada cop hi ha força més realitzadores i directores que lluiten amb força i tenacitat pel seu lloc i el seu espai. Com a guionistes crec que hi deu haver un 50% de cada però novament potser el problema és a qui se li dona més sortida. La feina per excel·lència de la dona i on és esporàdic veure homes dins el cinema, és la de Supervisora de Continuïtat (control de ràcord), feina que també he realitzat, potser perquè som més observadores i detallistes (qualitats que, crec,depenen de la persona més que del gènere), no ho se i el mateix passa en l’àmbit de producció (una feina que admiro). I comentava això de la variable generacional perquè potser és ara o des de fa uns anys que a les dones se’ls permet fer allò que abans era “feina d’homes” (potser si que la nostra societat va evolucionant). De totes formes jo et parlo de l’àmbit més amateur, en el professional no et se dir del cert perquè acostuma a ser un espai un xic tancat.

DEX: Creus que es pot parlar d’igualtat? En cas negatiu, a què creus que es deu el desequilibri?

Jordana: Igualtat? No, no del tot. Crec que encara no estem culturalment preparats. Crec que la lluita i l’enfrontament endèmic entre allò masculí i allò femení (clarament en detriment de l’últim) traspassa les fronteres socials i espirituals i es veu reflectit en tot allò que fem, ja sigui política, economia o art perquè és com ens expressem . Crec que encara queda molta feina per a fer, de l’audiovisual un espai equitatiu entre homes i dones perquè encara s’agafen moltíssims més projectes de la mà d’homes que no pas els creats per dones. I a títol personal penso que un projecte amb la col·laboració dels dos punts de vista, el masculí i el femení té molt més color i moltes més possibilitats de ser un possible “Prime Time”.

DEX: I en les escoles, es veuen moltes noies?

Jordana: Certament. Pel contrari que en la vida “laboral” jo a les escoles m’he trobat molt sovint amb més dones que homes. Potser és una de les claus per a arribar a l’equilibri. Tant de bo.

DEX: És molt difícil obrir-se camí en el món del cinema/videoclip/etc. professionalment?

Jordana: Molt. Molt. Molt. He dit molt? Doncs si, una mica. Bé, també és cert que depèn dels casos i els exemples els tenim en companys que han tingut èxit amb algun projecte propi (no cal que sigui l’estrena nº 1 de cartellera per a ser un èxit professional) o han trobat feina abans o després. I penso que apart de tenir talent,que sovint tot sol no et du enlloc, cal un poc de sort i un xic considerable de contactes. Però no es pot perdre l’esperança, a més el que realment és important és poder dur a terme la teva vocació per a sentir-te realitzada més enllà de que en puguis fer la teva professió. És una qüestió més espiritual, certament, però si m’ho demanes, en el terreny més empíric, sí m’agrada poder dedicar-me 100%, professionalment i absolutament a la meva vocació.

DEX: Has participat en festivals anteriorment?

Jordana: No, el festival Baumann ha estat el meu primer festival i la meva estrena com a directora i guionista del meu propi curt (he escrit guions que no he dirigit). Ara ja en tinc dos més de dirigits i espero poder estrenar aviat.

DEX: M’ha semblat que hi ha una presència de dones bastant escassa en el Baumann, què et sembla? És que les noies no ens animen o que ens costa més?

Jordana: No t’ho sabria pas dir. Potser per por? Potser perquè donem per fet certes coses i ja no ho intentem, o potser perquè necessitem uns anys més per a recórrer el camí que ens era vetat anteriorment. A vegades tinc la sensació que per ser dones ens costa més aconseguir arribar, hem de lluitar el doble, però ho fem. Hem de tenir en compte que, i gràcies a déu no passa sempre, ara encara hi ha certs professionals que els costa ser dirigits per una dona o acceptar les seves decisions i potser fa mandra trobar-se amb aquesta dificultat tant desencoratjadora. De totes formes jo no m’hi he trobat mai encara en aquesta situació (toco fusta). L’equip que he anat formant i amb el que vull seguir treballant em fan sentir còmode i m’agrada el “felling” que hem anat creant. A banda de que m’agrada molt com treballen.

DEX: He vist a la teva web que no només fas cinema, també escrius, dirigeixes teatre… Creus que són camps molt allunyats, o són diferents maneres de contar històries? Hi ha alguna que t’estimis més?

Jordana: Doncs crec que són diferents cares d’una mateixa moneda. Totes són formes d’expressió d’un mateix sentir o d’una mateixa necessitat de comunicació. Això sí, cada una requereix dels seus propis mecanismes i cada un demana ser cuidada d’una determinada manera. Són molt diferents i molt iguals alhora. Són una mateixa història des de diferents punts de vista. Jo les he anat descobrint a mida que les circumstancies de la vida m’ho portaven i no sabria pas amb quina quedar-me. Però per a mi descobrir la direcció de teatre va ser meravellós, potser perquè l’escriptura narrativa i poètica des de ben joveneta ja la provava i després la de guions l’he fet durant molts anys i potser perquè el teatre des que tinc record que ha estat la meva il·lusió, no ho se. El fet és que després d’haver-me allunyat absolutament del teatre pels estudis i per voluntat, després de prou anys, la vida, que dona moltes voltes, em va donar la oportunitat de tornar-hi, ara com a directora, i l’experiència per a mi ha estat meravellosa i m’ha fet sentir plenament realitzada. I amb els companys de la companyia que dirigeixo, 8deteatre, ha estat molt fàcil i emocionant. La veritat és que els he d’agrair aquesta oportunitat. Penso que la grandesa de la vida és que és increïble i gràcies a que mai no li endevinem l’estratègia, ens sorprèn. Tota una aventura. Com el teatre mateix.

DEX: Em podries dir alguna dona que consideris important o de referència dintre de l’audiovisual?

Jordana: Ui....jo és que no sóc molt de ser admiradora d’algú en concret, de veres, em veig incapaç. Sincerament et dic que admiro tota aquella dona que fa una feina ben feta i sabent el que ha hagut de lluitar, sovint el doble, per a que li fos valorada en aquest món tant excessivament masculí. Ens sembla que no, però de fet totes, ho fem en més o menys mesura. Jo penso que tota aquella dona que és capaç de trencar amb les regles (aquelles que esclavitzen,defineixen falsament i priven de llibertat) i que malgrat els prejudicis fan el que creuen que han de fer per a fer una societat cada cop més equilibrada i evolucionada han de rebre tot el nostre recolzament, suport i admiració. El mateix amb els homes que lluitin per a assolir l’equitat.

DEX: Moltíssimes gràcies per la teva col·laboració.

Jordana: A vosaltres per l’oportunitat d’expressar-me.

Jordana Yontney te una pàgina web on podeu trobar tota l’informació sobre la seva obra, audiovisual, teatral i narrativo-poètica. Feu un cop d’ull fent click aquí.