Les dones, al contrari de la creença actual, continuen portant el pes de les responsabilitats familiars i assumint el lideratge, gairebé en exclusiva, del treball domèstic. I el que és pitjor, la factura d’aquesta sobrecàrrega es paga amb la seva salut. Fins ara, els reticents argumentaven que això era una percepció, però ara ho demostra, amb xifres i casos, un estudi realitzat per 3 investigadores - Silvia Rueda de l’Institut DEP; Lucía Artazcoz i Imma Cortès de l’Agència de Salut Pública - publicat en la col•lecció “Usos del Temps i Salut” que publica la regidoria d’Usos del Temps de l’Ajuntament de Barcelona.

Les conclusions d’aquest estudi són certament esfereïdores: les dones de tots els grups d’edat i de totes les classes socials “manuals” tenen un pitjor estat de salut, fan menys exercici en el temps de lleure i dormen menys hores que els homes. De totes elles, segons l’estudi, les dones amb fills són les que menys dormen i les més sedentàries en les estones de lleure, fets que s’agreugen encara més en el cas de les més joves. Uns comportaments que augmenten el risc de desenvolupar malalties cardíaques, que afecten la seva salut mental i augmenten la possibilitat de patir malalties cròniques. Però atenció, i aquí és on salten les alarmes, són les dones d’entre 25 i 64 anys que viuen en parella les que presenten pitjor salut en tots els indicadors: més d’un 24% (enfront el 14% dels homes) tenen una mala salut percebuda, un 18’3% (respecte un 9’2% dels homes) tenen mala salut mental i més d’un 80% pateixen trastorns crònics. De fet, les mares que viuen en parella tenen una càrrega de feina dues hores superior a les “jornades de feina domèstica” de les mares solteres: 59 hores per 56’9.

Les dades presentades en aquest estudi ens porten a escoltar la tornada d’una de les cançons més conegudes de Julio Iglesias, i reconèixer que, a aquestes alçades, encara queda molt camí a recórrer en temes d’igualtat, especialment quan parlem de rols domèstics. Aquestes dades també ens porten a una reflexió: aquestes desigualtats es produeixen bàsicament en l’entorn més proper, el familiar, i això comporta un doble risc: que la igualtat avanci a les esferes públiques i no a les privades i que es continuï fallant en el més bàsic: l’educació de les futures generacions, que acabaran reproduint els models percebuts a la llar.

No se’ns ha d’escapar que aquí les dones juguen un paper clau i que en aquesta història, per escriure noves cançons i noves tornades, és necessari educar en la igualtat en el nostre entorn, de manera insistent, moltes vegades a contracorrent i sense caure en el desànim davant els esforços ignorats. L’estudi conclou una cosa més: és en les parelles joves (les d’entre 16 i 24 anys) allà on apareixen amb més força les desigualtats de gènere. Alguna cosa estem fent malament. Com a societat… i com a dones.