Buscar

NETWORKING

Twitter Facebook LinkedIn Google Plus Tuenti Flickr
Youtube Delicious Slideshare DEX para Android DEX para Apple Favorits



Si vols publicitar-te en aquesta pàgina, fes clic aquí

Canal Dones en Xarxa

Banners

Clínica de reproducció assistida BcnIVF
Catàleg d'activitats de Dones en Xarxa
Tarifes de Publicitat
Cap dona sense weblog
Ni + ni - = s
Dones emprenedores i professionals








Webs Locals

Agenda [+]

Avui és: 24-04-2014
>
<
Abril'14
llmamejovessum
31
1
2
3
4
5
6
7 8 9 10 11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21 22 23
24
25
26
27
28 29
30
1
2
3
4

Convocatoria destacada

Lliurament de Premis de la 5ª edició del concurs (RE)IMAGINA'T. Fem un spot no sexista!
Lliurament de Premis de la 5ª edició del concurs (RE)IMAGINA’T. Fem un spot no sexista!
Dimarts 29 d’abril 19h. Auditori Blanquerna (C/Valldonzella 12)
Opinadores

Les dones a la política només volem el mateix tracte que els homes

Lourdes Muñoz Santamaría, Diputada al congrés i Portaveu de Societat de la Informació del Grup Socialista al congrés.
dimarts 28 de setembre de 2010

Les dones a la política només volem el mateix tracte que els homes

Encara cal avançar per aconseguir un tracte igualitari a les dones a l’espai públic i especialment a la política. Durant els darrers dies hem viscut diversos exemples de manca d’igualtat de les dones en l’àmbit públic, en concret en la política, com és el tracte sexista a dones polítiques als mitjans de comunicació.

JPEG - 26.1 kB
Font foto: ideal_granada.

Per una banda, el diari Ideal de Granada, aquest 22 de setembre obria en portada amb una foto a tota pàgina de la Ministra d’igualtat, amb el títol “La percha de las ministras” i acompanyat d’un rànquing sobre la forma de la forma de vestir de les ministres: la més colorista, la més femenina, molt estil, poc maquillada ...

Es tracta d’una autèntica perversió que la imatge de la ministra d’igualtat s’utilitzi per tal d’il•lustrar un reportatge absolutament sexista, en aquest cas sexisme aplicat a les ministres del govern. Aquest tipus de continguts i missatges no només no ajuden, si no que contribueixen a la perpetuació del repartiment de rols desiguals entre homes i dones; un missatge sexista, ja que les dones són valorades en el seu càrrec pel seu cos, atributs físics i indumentària.

Davant d’un cas com aquest, algunes persones dubten si es tracta o no d’un cas de sexisme. Jo utilitzo una vella formula que sempre em funciona per esbrinar si estic davant d’una situació de sexisme vers les dones. Faig l’exercici següent: davant d’una situació, comentari, imatge o tracte, canvio una o varies dones per homes d’equivalent paper o càrrec. Si la situació no es produiria en el cas d’un home llavors es tracta de sexisme. En aquest cas, ni trobaríem un rànquing sobre la forma de vestir dels ministres homes ni es jutjaria la seva tasca política en funció de la seva indumentària, fet que encara seria més condemnable.

La indumentària és una qüestió que, evidentment, afecta a la imatge de qualsevol personatge públic, la diferencia és que les dones son jutjades o classificades més enllà de tenir una indumentària correcta o no pel càrrec, trobem atributs com a “més femenina”, o “més maquillada” o “la melena l’ajuda”.

Les dones han de poder participar a l’espai públic amb el seu propi estil; ni haver d’adoptar per obligació el que crec és un uniforme masculí: vestit format per jaqueta i faldilla; ni ser criticades per voler tenir un estil propi; ni tampoc ser més valorades com a polítiques per a tenir un estil més “fashion” i molt menys per ser més esveltes o guapes, com en cap cas un polític tindria més suport per la seva bellesa.

Per altra banda, el diari conservador alemany Frankfurter Allgemeine Zeitung ha publicat un reportatge titulat “Les nines de moda de Zapatero” on tracta a les nostres ministres "d’ estrelles de la passarel•la nacional“, es tracta d’un reportatge conservador, irrespectuós i ofensiu. Una ofensa pel govern espanyol, estan ofenent al 50% de l’executiu espanyol, per tant una ofensa al nostre país, per que el nostre govern i les nostres ministres el representen, en canvi, en aquesta ocasió no he llegit cap opinió en aquests diaris que s’autopostulen com a defensors d’Espanya, contra aquestes ofenses.

No es tracta d’un reportatge innocent o un enfocament de l’actualitat política de forma més desenfadada. Es tracta d’una ofensiva contra la paritat i les polítiques d’igualtat, de les quals Espanya s’ha convertit en un model i una referència a nivell internacional. Les lleis i mesures impulsades al nostre país són referència en qualsevol fòrum internacional sobre drets de les dones i a la vegada Espanya lidera a les cimeres internacionals el principi d’igualtat a tots els fòrums internacionals. La darrera ocasió ha estat al Comitè de les Regions de Nacions Unides dedicat a la consecució dels Objectius del Mil•lenni (ODM), la ministra de igualtat, Bibiana Aído va defensar que la igualtat no és només un a finalitat ni una fita parcial sinó “el vehicle per arribar als altres set objectius” i “la desigualtat és el gran obstacle en el camí cap als Objectius del Mil•lenni (ODM)”.

En aquest context, les ministres son una icona de les polítiques públiques d’igualtat del govern espanyol, que realitza una aposta decidida per la igualtat tant com a un principi, tant des de la perspectiva de la justícia social, com de la perspectiva de progrés econòmic, amb la convicció que aquest país no pot prescindir, com fa encara en gran mesura, del talent i les aportacions del 50% de la població: les dones.

I tractar de forma sexista a les nostres ministres suposa un atac a les polítiques d’igualtat i per tant, a l’avenç dels drets de les dones, i ens afecta i ha de preocupar a totes les dones. Precisament l’avenç que moltes persones estan rebent com a imparable i excessiu és el que causa una certa reacció contra la igualtat i especialment contra les polítiques d’igualtat i més concretament contra el ministeri d’igualtat, ja que és l’encarregat de liderar i visibilitzar les iniciatives del govern.

Als darrers anys hem viscut un important avenç en els drets de les dones, i en concret de la igualtat de les dones a l’àmbit públic. Anomenaré algunes decisions polítiques que ho demostren: el primer govern paritari d’Espanya al 2004, la llei contra la violència de gènere inclou que els mitjans han de tenir continguts no sexistes, la llei d’igualtat inclou la regulació de la paritat a les llistes i càrrecs públics, per primera vegada una dona i embarassada és ministra de defensa, creació del ministeri d’igualtat al 2008. Son fets concrets positius, avanços indubtables. Hem avançat en la presencia de dones en càrrecs de responsabilitat a la política. En canvi cal aconseguir la igualtat de les dones en aquest espai.

Per avançar en igualtat real és clau la participació de les dones a l’espai públic i en la presa de decisions, participar del poder. Però, ja no és moment de només estar presents, ni només estar de forma paritària, sinó de tenir un tracte igualitari. Només cal que ens tinguin el mateix respecte i consideració que als homes.

Veure en línia : Bloc de Lourdes Muñoz Santamaría

Afegir un comentari


moderació a priori

Aquest fòrum és moderat a priori: la seva contribució no es mostrarà fins que no hagi estat validada per l'administrador del lloc.

  • (Per crear paràgrafs, deixeu simplement unes línies buides.)

Qui sóu? (opcional)

En col.laboració amb: