De nou em sento orgullosa del Govern socialista, perquè aposta que ampliar drets de la ciutadania. Nosaltres governem perquè la societat avanci en drets, no per que tot segueixi igual. La nova llei de salut sexual i interrupció de l’embaràs suposa avançar en drets per a les dones. Per fi la llei de l’avortament ha arribat al congrés, el govern ha aprovat aquest projecte després d’un llarg procés de debat a la subcomissió parlamentària i de mesos de debat amb un informe emès pel comitè d’experts. A més de l’informe del Consell d’Estat que avala la seva constitucionalitat.

Tal com deia, en el nostre programa electoral, varem obrir un procés de debat sobre la necessitat de canvis legals, i hem fet una proposta per a garantir la seguretat i decisió de les dones. L’objectiu principal de la llei és reduir el nombre d’avortaments, per això la llei no només "despenalitza l’avortament", es tracta de la llei de Salut sexual i reproductiva,que incorpora aspectes preventius, informatius i de la salut sexual i reproductiva.

Aquesta és una llei necessària perquè amb la legislació actual no està garantit el dret de les dones a decidir si continuen endavant amb un embaràs no desitjat, sense córrer riscos legals i no hi ha garanties d’accés als serveis de salut. Aquesta llei és necessària per a les dones que es troben davant de la difícil situació d’interrompre un embaràs, mentre que escoltem com el PP afirma que no és necessària, i assistim a actes d’hipocresia, perquè em pregunto … quantes de les persones que es van manifestar a Madrid aquest octubre contra la llei no coneixen alguna dona que ha avortat?

Es tracta de corregir aquestes situacions, i a la vegada que legislem d’acord amb les recomanacions dels organismes internacionals i d’equiparar-nos a les legislacions dels països europeus, on majoritàriament estan en vigor lleis de terminis de entre 10 i 24 setmanes.

La llei vigent va entrar en vigor fa 24 anys, en aquests anys la societat ha canviat molt i la llei s’ha d’adaptar als valors socials actuals. L’actual llei ha suposat en la practica una aplicació del 3er supòsit (per afectar a la salut de la mare) més o menys flexible en funció del territori, inclús hi ha alguna comunitat autònoma, com Navarra, on no és pot avortar en cap centre mèdic. Cal una nova llei que reguli clarament quan és pot avortar i quan no. Volem regular que les dones tinguin el dret a poder decidir durant un termini de temps si interrompre l’embaràs o no, de forma segura i legal. La proposta del govern consisteix en una llei de terminis complementada amb indicacions en determinats supòsits. El projecte reconeix i garanteix l’accés a la interrupció voluntària de l’embaràs, protegint els drets fonamentals de la dona que sol•licita la intervenció, com el dret al lliure desenvolupament de la seva personalitat, a la vida, a la integritat física i moral, a la intimitat, a la llibertat ideològica i a la no discriminació.

La proposta és molt equilibrada per garantir a la vegada el dret de les dones a decidir i la protecció del nasciturus (no nascut) com ens obliga la nostra Constitució. Durant el primer període de gestació, les primeres 14 setmanes, preval l’autodeterminació de la dona que podrà decidir de forma lliure i informada. A partir de la setmana 14, la intervenció es podrà realitzar si es donen algunes de les circumstàncies mèdiques, com són el risc per la salut de la dona o risc de anomalies greus al fetus fins a la setmana 22.

Una de les mesures que ha generat més debat social ha estat la possibilitat de decidir de les dones joves de entre 16 i 18 anys, sobre tot perquè són massa presents al debat públic els “crits” demagògics de la dreta acusant-nos de voler abandonar a les joves, o trencar la confiança a les famílies. Quan en realitat, el que volem és modificar la Llei d’Autonomia del pacient, que el Govern del PP va promoure al 2002 i que estableix com a majoria d’edat per a decidir els 16 anys per a qualsevol prestació sanitària excepte la interrupció de l’embaràs.

Ara, equiparem els IVE a la resta d’intervencions, tractem l’IVE des del punt de vista de salut. S’elimina aquesta excepció per diverses raons: existeix jurisprudència que fa prevaldre la decisió de la jove enfront de la dels pares, la legislació permet el matrimoni de menors emancipats a partir de 16 anys, i l’edat en la qual poden consentir relacions és a partir dels 13 anys. Perquè la qüestió és, si una jove de 16 a 18 anys pot decidir sense cap autorització en el cas d’una amputació, de acceptar una intervenció quirúrgica, o rebre tractament de quimioteràpia ¿no pot decidir sobre l’avortament? En tots els casos necessita suport del seu entorn, que no nega la llei. Però la llei prima la llibertat i l’autonomia de les joves per protegir precisament a aquelles que no tenen suport o bona relació amb la seva família, precisament les més dèbils i les que necessiten suport social i legal.

La llei precisament regula quan no hi ha suport o coincidència entre la jove i la seva família. Ens hem de preguntar que fer en el cas que una jove de més 16 anys vulgui seguir endavant amb el seu embaràs i els seus pares no, l’obliguem a avortar? o bé si una jove de 17 anys no vol seguir endavant amb un embaràs i en canvi el seu pares sí , l’obliguem a tenir un fill?

Molts pares i mares pensen que si una filla seva es troba en aquesta situació, no l’ha d’afrontar sola, estem d’acord. Però, segur que en un situació així, les seves filles els demanaran el seu suport i consell, però si no existeix un clima de confiança, la confiança no la podem crear per llei.

Fa poques setmanes el meu company al Congrés Antonio Hernando, explicava molt bé la seva posició com a pare “Yo tengo una hija, y quiero que mi hija cuando tenga 16 años tenga la educación sexual suficiente para decidir si se va a quedar embarazada o no. Si se queda embarazada, quiero que pueda decidir libremente si va tener o no va a tener su hijo. Y quiero educarla para que me tenga la suficiente confianza para decirme si va a tenerlo o no. Pero si no tiene la confianza, quiero que tenga la libertad para poder decidir si lo tiene o no lo tiene. Y desde luego, yo no quiero tener el poder sobre ella para obligarla a una cosa o a la otra, quiero que mi hija decida libremente”

En definitiva aquesta és una llei valenta i que ens equipara a les legislacions europees, reconeixent el dret a decidir de les dones, per cert, ja era hora! després de 30 anys de democràcia. Es posa al lloc de les dones quan han d’enfrontar-se a la decisió, sempre difícil, d’interrompre el seu embaràs. Les acompanya perquè la prenguin amb la deguda informació, les millors condicions i amb tota llibertat. Ho fem amb la convicció que totes les persones tenen dret a tenir criatures i també a decidir quan tenir-les. I ho fem per que defensem la vida, però no la vida de forma abstracta o material, defensem la vida digna en llibertat i igualtat de totes les persones.