Com afrontar l’explotació sexual des de l’Estat de Dret? va ser el títol de la xerrada que Àngels Vives, Magistrada de l’Audiència Provincial de Barcelona (Sala Violència Gènere) i Matilde Aragó, Magistrada TSJC (Sala Social), van realitzar el passat 10 de desembre durant l’últim Dinar en Xarxa de la nostra associació.

Hi van participar una trentena de dones de diferents sectors professionals i de l’activisme social, advocades, periodistes, escriptores, acadèmiques i dones del món de l’empresa, consultores i analistes econòmiques.

Les magistrades Àngels Vives i Matilde Aragó van estructurar les seves intervencions al voltat de la problemàtica de l’explotació sexual i de l’estratègia abolicionista. A continuació, us avancem algunes de les qüestions que es van debatre en el dinar.

La primera qüestió que es va plantejar és el fet que “el tema més important que s’ha de plantejar la societat no és el dret de les dones a ser prostitutes sinó justament al contrari, el dret de les dones a no ser prostituïdes”. És a dir, on està escrit el dret d’un home a comprar el cos d’una dona?.

Les persones en situació de prostitució a Espanya són dones (més d’un 95%) i la majoria d’elles són estrangeres, provinents de països pobres, sense recursos i sense formació. De la majoria (més del 90%) es diu que han estat objecte de tràfic i/o estan sota el control de les màfies que dominen un mercat que té uns enormes beneficis, i també una important influència en els principals mitjans de comunicació. Tot això segons l’informe sobre la prostitució a Espanya del 14-02-2006, realitzat en el Congrés dels Diputats.

Els avenços en matèria legislativa que s’han dut a terme a Espanya a través de la LOIDH (Llei Orgànica per a la Igualtat efectiva de Dones i Homes, 3/2007) no han estat suficients per combatre aquesta xacra social, ja que no es va regular la situació més greu que pateixen les dones en l’actualitat, que és el tràfic de dones i nenes amb destinació a l’explotació sexual.

Segons el parer d’aquestes dues expertes, l’omissió respon a les dificultats que hi ha per impulsar una resposta dels poders públics a un problema social tan important com el del tràfic de dones i la prostitució.

Cal mesurar i tenir molt present el poder del sector econòmic i de la influència ideològica dels empresaris dedicats a l’explotació de la prostitució, que ha de constituir el punt de partida per analitzar la situació i les propostes de millora social de les dones afectades, tenint en el punt de mira quin model de societat volem construir.

També es va introduir el fenomen de la globalització en el debat per analitzar com afecta directament a l’expansió del tràfic de persones i l’explotació sexual, com un dels punts forts a tractar en l’estratègia per combatre aquesta problemàtica.

El fenomen de la prostitució en els països rics té una relació directa amb la feminització de la pobresa. L’increment de les dones en situació de prostitució i el tràfic de dones estan absolutament relacionats.

Així mateix, podem constatar una greu contradicció entre l’avenç social per la igualtat i contra la violència de gènere i l’increment de dones traficades. S’evidencia una irracional fractura entre els drets de les dones dels països occidentals avançats i el de les dones que estan en situació de prostitució, en els països en què l’han legalitzat.

El perill o, més ben dit, “la trampa” és donar per assumit que és com si existissin dos tipus de dones: les que gaudeixen de la llibertat sexual, protegida per l’Estat, amb unes normes cada vegada més proteccionistes en l’àmbit públic, domèstic i laboral; i les dones que no tenen aquest dret fonamental perquè estan en venda.

El tema del consentiment de les dones explotades és cabdal: existeix explotació sexual encara que hi hagi consentiment sempre que hi hagi situació de vulnerabilitat. [NOTA 1]

Les magistrades van posar com a referència el model de Suècia en matèria de lesgilació i van assenyalar alguns dels punts forts d’aquest enfocament:

 La prostitució és una forma de violència de gènere.

 Les dones que exerceixen la prostitució no han de ser condemnades ni sotmeses a identificació, detenció o sanció, ni a control administratiu per a l’exercici de la prostitució. El sistema abolicionista ni les jutja ni les penalitza.

 La reprovació penal ha de recaure exclusivament sobre els que es lucren de l’explotació o dirigeixen la prostitució d’una altra persona, amb independència que existeixi o no el consentiment de la dona prostituïda.

 No es fa distinció entre tràfic i prostitució, l’única diferència és la modalitat de reclutament.

 L’Estat ha de procurar mesures socials per tal de donar opcions a les dones que estan en situació de prostitució.

 La demanda de prostitució fomenta el mercat i, per tant, el tràfic de dones i nens i nenes per a l’explotació sexual, per això ha de tenir una reprovació social i, si cal, punitiva.

Finalment i a mode de conclusió:

 No es pot legislar per a un sector de dones baixant el llistó dels drets adquirits socialment sense que això comporti un retrocés real en els drets de totes les dones en general.

 El debat sobre les alternatives a la prostitució està totalment vinculat a les alternatives que s’han de donar per avançar en la igualtat de gènere i en combatre la pobresa que afecta, majoritàriament, a les dones.

 Una cosa és que tothom tingui dret a guanyar-se la vida i l’altra és professionalitzar totes les alternatives, sigui quin sigui el seu origen i la seva conseqüència.

 S’ha de treballar per a un sistema de protecció per a les persones que estan en una franja de pobresa i no tenen recursos per sortir-ne i més especialment per a les dones que estan en la pitjor situació ja que han estat en mans de màfies i proxenetes.

 Això exigeix invertir en polítiques d’inserció, de formació, d’integració d’estrangeres, de recursos socials, i en un sistema de subsidis i ajudes públiques

En definitiva, és un problema social i de gènere de primer ordre i s’ha de treballar per tal que en un futur proper ni les dones ni els homes puguin ser la mercaderia de ningú, ni aquesta es consideri una opció d’ocupació, i perquè ni homes ni dones tinguin possibilitat de comprar cap esser humà.

Per unes relacions sexuals lliures i sense violència entre tots els éssers humans.

Us adjuntem el text íntegre de la reflexió realitzada per Àngels Vives i Matilde Aragó:

Explotació Sexual

D’altra banda, també podeu consultar l’Informe Ponencia Prostitución. Comisión Mixta Derechos de la Mujer y de la Igualdad de Oportunidades, Congreso de los Diputados.

I aquí teniu el vídeo de l’acte:

NOTA 1: Segons el Protocol de Palerm i altres acords internacionals (ONU i UE), "el consentiment d’una víctima del tràfic d’éssers humans a l’explotació, prevista o consumada, no es tindrà en compte quan hi ha abús d’autoritat o de situació de vulnerabilitat, de manera que la persona no tingui una alternativa real i acceptable, excepte sotmetre’s a l’abús".