Fa poc més de Quatre mesos que naixia a Barcelona La Independent, Agència Catalana de Noticies amb Visió de Gènere (www.laindependent.cat) amb la voluntat ferma i decidida de contribuïa a obrir nous espais comunicatius al país i alhora obrir-lo a totes aquelles persones i col•lectius que, de manera sistemàtica són oblidades en els mitjans de comunicació “generalistes” i/o convencionals.

Una aposta clara per una eina feta a través de la tecnologia que permet una difusió ràpida i alhora multidicisplinar i transversal. Una eina d’informació amb una anada i vinguda espectacular, ja que La Independent és efectivament la primera Agència de Gènere dins l’espai comunicatiu en català, però més enllà de les nostres fronteres, companyes i col•legues llatinoamericanes han estat pioneres en aquest camp.

SEMLAC, (www.redsemlac.net)per exemple va néixer a començaments dels 80 i fruit d’un projecte conjunt dels serveis per a l’Educació, la Ciència I la Cultura (UNESCO) I l’agència de Notícies Inter Press Service. A finals dels 80 va sorgir a Mèxic CIMAC ( www.cimacnoticias.com) que poc després inauguraria la seva agència de Notícies de gènere. A partir del 2000 es van afegir i dins el context llatinoamericà ARTEMISA Noticies (www.artemisanoticias.com.ar) a l’Argentina i AMECO PRESS (www.amecopress.net) a l’Estat espanyol.

A aquestes hi hem d’afegir WOMEN IN THE CITY( www.womeninthecity.it) a Itàlia, EGALITÉ a França I més recentment i gairebé amb paral•lel a La Independent naixia a Suècia FEMINISTISKT PERSPEKTIV (www.feministiskv.perspektiv) Totes integrants, i crec que això és el que cal ressaltar i dóna valor transversal , de la Xarxa Internacional de Dones Periodistes amb Visió de Gènere (que per cert celebrarà la seva IVª trobada en el mes d’octubre vinent a la ciutat marroquina de Fez).

No és en va, que els darreres esdeveniments que tenen lloc a l’Orient Pròxim i al Magreb, s’hagin esperonat i difós per aquesta via que representen les xarxes socials. Per tan, no és estrany que les dones- periodistes de professió en molts casos, en d’altres comunicadores i grups i associacions de dones diverses, hagin irromput amb força i amb un dinamisme extraordinària en les xarxes.

Només així, podem entendre com moltes de les notícies que no són tingudes en compte i que protagonitzen per sort i/o per desgràcia les dones, no tinguin cabuda en els mitjans generalistes-convencionals (o que només siguin titular d’ un dia i després desapareguin) són publicades i distribuïdes arreu del món a través de la xarxa que ha esdevingut una eina imprescindible per mantenir viva la memòria de fets com el feminicidi i la persecució que moltes periodistes i dones viuen de manera constant a Amèrica Llatina i, en especial a Mèxic.

Sí hem apostat, i no vull deixar d’esmentar a Dones en Xarxa, Dones Digital o Pikara magazine que no són estrictament una agència de noticies però sí i també una font d’informació i de debat, es perquè obrim camins a d’informació de gènere (ElPaís acaba d’obrir un blog titulat Mujeres) i a que, finalment, aquesta sigui un exponent del nou periodisme que ara mateix està ja en debat en el món professional dels mitjans de comunicació. Es pot fer un periodisme diferent (com el de gènere) rigorós, plural i professional cent per cent? Les que us he anunciat en són una bona demostració.

Per acabar un exemple de mala pràctica periodística pel què fa al gènere. Diari El País dissabte dia 19 de febrer (quan acabo d’escriure aquest article) dos titulars sobre les primàries que enfronten a l’actual alcalde de Barcelona Jordi Hereu amb l’aspirant a ser la candidata Montserrat Tura: “la ambiciosa hija de Can Pinyonaire. “ Apasionado por la ciudad contra viento y marea”. Els dos articles signats per dues dones periodistes. Ens cal o no un periodisme amb visió de gènere? SÍ.