Com si no costés gaire, sembla que no hi hagi esforç ni disciplina al darrere d’aquesta novel·la comunitària, col·lectiva que sorgeix de la coincidència de voluntats i imaginació de les dones que configuren la realitat del blog Compartiendo experiencias, el resultat ha estat la creació de Al pan, pan y al vino, vino. En efecte, una obra de 17 capítols més l’epíleg en el que cadascuna començava el relat allà on l’havia deixat la darrera.

Són disset capítols en el que cadascú actua com un graó d’una escala, on convergeix la força de l’argument, que de vegades porta ressons a les distòpies de Els androides somien amb xais elèctrics (Philip K. Dick,1968) de la que es va fer la pel·lícula Blade Runner (Riddley Scott 1982); però si afinem una mica més l’oïda o comencem a llegir entre línies, és més fàcil trobar semblances amb el moviment del #15M, dels indignats, en el que la societat resta oprimida per l’Estat, i a partir d’aquí es desenvolupa la història, la trama arran de quatre personatges molt bàsics, i per tant, molt fàcil de seguir.

El mèrit de Al pan, pan y al vino, vino, rau en la gènesi del projecte, com a obra de conjunt, d’autoria col·lectiva, gairebé de treball en xarxa, precisament un dels actius de la manera de funcionar de les dones.

Presentat per Trinidad Solé al darrer Còctels&Blocs , qui “no descarta fer una autoedició”, per cert. Prologat per Francisco Pérez, qui, precisament destaca que : “Lógicamente, hay muchos estilos, pero también, todos confluyen en una misma idea: el momento crítico por el que pasa la humanidad tiene una salida y esa salida es el esfuerzo común en conquistar los valores que dan sentido al ser humano”, es podria destacar: uns valors que també han de ser de dones, femenins. Una manera de sentir les coses tal com són, i el més important, de saber-ho dir i acceptar, el títol no enganya: Al pan, pan y al vino, vino.