Alba Pomares va marcar el seu primer gol amb la Sub-17 a la final de Nyon. Un gol que va valer un Europeu, el segon consecutiu per a Espanya. Té només 15 anys i somia amb ser professional. El seu desig: jugar amb la Selecció Absoluta.

Campiona d’Europa i amb un gol seu, a més el primer amb la Sub-17, s’esperava una cosa així?

No, va ser una cosa increïble. L’experiència va ser molt bona i vam aconseguir el títol per segona vegada consecutiva. Quan Gemma em va donar la pilota vaig veure que no podia avançar amb ella i vaig tirar. Va sortir bé. Encara no em crec tot el que està passant.

Ara és una heroïna…

(Rialles). Quan vaig arribar al meu barri la gent em parava pel carrer per felicitar-me, fins i tot a la meva mare li han parat.

Quan la pilota va entrar, què va pensar?

Jo creia que anàvem als penals. Em vaig quedar parada, perquè no m’ho creia. Després vaig pensar en la meva família, perquè no van poder estar a Nyon.

Les seves companyes li van signar la pilota com a record, on el té?

El guardo com un tresor. Ho tinc a la meva cambra, com la medalla. És un record inesborrable.

Com ho va viure la seva família?

Van ser tots a casa del meu oncle per poder veure-ho. Es van alegrar moltíssim.

Quan va començar a jugar a futbol?

Des de molt petita vaig començar a l’equip de l’escola de futbol sala. El meu pare no volia que m’apuntés, però al final em va deixar. Ara està molt orgullós de mi.

Com és un dia normal en la vida d’Alba Pomares?

Vaig a l’institut i després porto al meu germà a casa. Els entrenaments són molt tard, així que faig els deures i després al camp. És un gran sacrifici per als meus pares, que m’han de portar a entrenar cada dia.

Qui és el mirall en què es mira?

Em fixo molt en Vero Boquete. A més és amiga meva. Jo vull ser futbolista professional i jugar als Estats Units, com ella. Encara que un altre dels meus somnis és jugar amb la Selecció Absoluta.

¿Li va cridar Boquete per felicitar-la?

Sí, em va donar l’enhorabona i em va dir que arribaré molt alt.

¿Segueix la Lliga dels EUA?

Tot el que puc. Sobretot segueixo a Philadelphia, on estan Vero i Laura Del Río.

L’any passat ja va debutar amb l’Espanyol a la Superlliga i aquest jugarà amb el primer equip amb només 15 anys…

És increïble. Estic molt contenta amb el que he fet aquesta temporada. Aquest any espero que sigui millor i puguem guanyar algun títol. Jo jugo amb l’Espanyol des que era infantil. Estar amb el primer equip és un somni.

¿Quin consell li van donar les seves companyes d’equip quan va debutar?

Em van recolzar molt. Em corregeixen els meus errors i m’ajuden molt a millorar.

¿Creu que aquest títol li donarà un impuls al futbol femení?

Espero que sí. Crec que haurien de televisar els nostres partits per guanyar espectadors, però a poc a poc anem fent-nos un lloc.

Aquesta és la generació d’or del futbol femení, arribaran els títols amb l’Absoluta?

Espero que sí. Nosaltres treballem per guanyar-los i ho donarem tot per aconseguir títols amb la Roja.