Els propers dies 17,18 i 19 de novembre es celebra el VII Fòrum contra les violèncie de gènere i el IV Fòrum Europeu a l’Espai Francesca Bonnemaison al C/Sant Pere més Baix, 7 de Barcelona.

 La primera impressió al mirar el programa és que és molt variat i atepeït

És habitual que hi hagin tants tallers. Estem en un moment en el que a totes les entitats els agrada participar i ens agrada donar els espais que ens demanen. Al marge de les taules rodones, hi ha tallers simultanis i perquè hi hagi per a totes les sensibilitats i diversitats. Volem que a les jornades hi hagi una pluralitat.

-Quina diria que és la novetat d’enguany?

Segurament el tema de com detectar la violència dels adolescents, hi ha variació de temàtiques i maneres d’enfocar el tema en els experts i expertes. L’únic que demanem és estar d’acord amb el manifest de la Plataforma. Estem molt centrats en la sensibilització adolescent perquè ha anat creixent, no estem aconseguint tot el què volíem, però hi ha resposta per part de la societat. Divendres està dedicat als adolescents, que ja tenim inscrits uns 600, volem que ells siguin un ressò en els seus centres, que sigui un espai perquè tingui continuïtat als instituts, que esdevinguin uns referents als seus centres d’estudis, que trenquin símptomes de situacions de sexisme.

-De vegades hi ha la sensació de que queda tant per fer, de que fins i tot patim una involució

És cert que es detecta una bel·ligerància, una resistència. Per exemple, cada tercer dilluns de mes hi ha una concentració a la Plaça Sant Jaume en record a les dones assassinades per la violència masclista. Doncs comença a haver-hi certa bel·ligerància, hi ha els homes que reclamen la custòdia compartida, en el mateix lloc i a la mateixa hora…

-El fòrum porta com a títol ‘contra les violències de gènere’, perquè en plural?

Hi ha molts tipus de violència, en efecte, la física, la psicològica, la simbòlica, la institucional, el que busquem és visibilitzar-les totes, en el fons formen part d’una mateixa línia. Hi ha una manca d’atenció als jutjats, avui no hi ha prou suport, doncs tot això no està contemplat a la llei actual.

-Com ha evolucionat el Fòrum en aquests anys?

Doncs ja portem set edicions amb el Fòrum i la Plataforma, en farà deu anys. La idea de la plataforma és la de crear un espai on la ciutadania pugui trobar resposta a qüestions com per exemple, com és que encara hi ha dones que moren, malgrat els esforços i les campanyes? És també un espai on fer visible el treball que fem durant tot l’any tothom pugui dir la seva, i preguntar el seus dubtes. Vàrem començar amb 500 assistents, i ara ja anem pels volts del 1.500, pel que fa a les plataformes, vàrem començar amb 50 i ara anem pel doble.

-Com ha evolucionat la societat respecte a les dones?

D’un temps ençà (un o dos anys) hi ha una reacció social de cansament, de saturació del tema. Tornem als mites de que les dones “demanem massa”. Miquel Llorente, el delegat del govern, l’any passat va parlar de “post-masclisme”, i és que hi ha figures com les del jutge de Sevilla, Múrcia o el mateix Sostre que actuen de manera tan combativa perquè tenen un cert suport –encara que sigui passiu- de la societat. Fa falta més reacció perquè això canviï, per sortir d’aquest enquistament social. Cada any hem anat acurant la resposta de la societat. Aquest any “Homes en diàleg”, de posar en pràctiques noves pràctiques de la masculinitat i no està denostat per la societat. El teixit social comença a plantejar-se la necessitat de canvi, i de la impotència sorgeix la necessitat de proposta. Hem avançat molt socialment, amb mesures institucionals i de sensibilització social.

-Hi ha pràctiques o actituds que encara estan ‘disculpades’ per la societat

Hi ha molts casos que s’accepten i encara són de discriminació i de domini masclista que no tenim solucionat per aplicar les lleis, per donar formació al jovent, perquè els estem traspassant el què sabem. Hi ha una atracció de la violència, dels rols obligatoris de les dones i els homes. Les dones hem de patir per ser les segones en tots els àmbits i sempre. La violència que parteix de les dones no té atenuants, és com si no poguéssim ser violentes.

-De vegades sembla com si no fóssim part de la societat

No som un col·lectiu, si les 70 dones assassinades que hi ha de mitjana fossin en un sector, com els taxistes, sortiríem tots i demanaríem mesures. Fem molt poc, les dones estem disposades a acceptar molt i els homes, en canvi a arribar molt lluny, s’han de posar límits i si no, es poden traspassar sense donar-se compte. Per exemple, és normal que un home, en un cercle d’amics, menystingui a les dones. Però no s’ha de perdre de vista que el feminisme ha avançat molt, s’ha de donar la volta, treballar amb gent jove, treballar l’atracció de la violència amb les dones. Sembla que la passió no pugui ser amb respecte. És com si l’amor hagués de ser gelós, control, violència.

-La violència està molt present al programa

Sí, dissabte 19 a les 17h es concentren les entitats, està obert a tothom, ho centrem suport directe a les dones que pateixen maltractaments. I una altra taula rodona, com la crisi afecta a les dones en general, les dones suportem tasques. I respecte a la crisi, com es viu al món laboral que una dona maltractada. L’empresa hauria de ser un punt d’ajut, en canvi, hi ha un rebuig total, els problemes, com si tinguessin por de que s’encomanés; en teoria hauria d’haver-hi agents d’igualtat. Hi ha un taller de dones que han patit violència i volen explicar-ho, es senten supervivents i volen explicar que es pot sortir del cercle. Hi ha un altre taller, més jurídic amb wave, Cristina Del Valle i Alicia Gil, i el darrer taller, sobre ONUDones, com es lliguen les institucions i les dones de base.

-Un pas més, cap a la igualtat

Ara ens n’adonem més, som més conscients, hi ha més possibilitat de canviar les coses ara que fa 10 o 15 anys, sóc optimista. El que està clar és que no hi ha tornada enrere, les dones, el feminisme hem agafat empenta i un lloc a la societat que abans no teníem, ara tenim decisió. Hi ha una Solidaritat que ha de ser i serà. Això no és tira enrere, hem de trobar l’estratègia tots, homes i dones.