Accesibilidad
Fa uns dies vaig estar en una reunió d’expertes - també hi havia algun expert - sobre igualtat i mitjans de comunicació. Les dades anaven i venien per la sala. Totes interessants i algunes de sorprenents, com les facilitades per l’alemany Felix Neuman.
Resulta que al seu país, el 66% de les persones que escriuen blocs són dones, que també constitueixen el 30% dels top bloggers. La majoria d’elles, el 76%, parlen de la seva vida i, per tant, fan extensius els seus comentaris a l’activitat social i política. En canvi, els homes blocaires prefereixen parlar de la política i dels polítics.
Sembla que l’anomenat "sostre de vidre" es va trencant a les xarxes i que les dones es comuniquen i comparteixen sense control a través seu. Hi ha blocaires que es converteixen en símbols de la llibertat, com la cubana Joanni Sánchez amb la seva bitàcola Generación I o Arianna Huffington, que va fundar The Huffington Post, el bloc i diari nord-americà més enllaçat a internet.
Fins i tot algunes no només marquen tendència sinó que també creen llenguatge. És el cas de Heather B. Armstrong, que, el 2001, va llançar el seu bloc dooce.com. Ara, als EUA, el terme dooce s’utilitza per descriure les persones despatxades per culpa dels seus blocs. Així li va passar a Armstrong perquè a la seva bitàcola parlava de la seva feina. Ara viu del seu bloc, en què parla de la seva vida quotidiana.
Mentre les històries de, per a i fetes per dones, no tinguin plena cabuda en els mitjans de comunicació tradicionals, la xarxa no sempre serà un refugi sinó una plataforma.
