EDICIONS:  2009  2010  2011 
2012
------------------------------
------------------------------
------------------------------
------------------------------

Blog del concurs

inici

Arxius: agost de 2011

Guía de optimización de formatos de imagen

divendres 5 d'agost de 2011

Guia d’optimització de formats d’imatge

Existeixen multitud de formats gràfics per guardar imatges (JPG, PNG, GIF, BMP...). Cadascun d’ells té els seus avantatges i inconvenients, i depenent d’una sèrie de criteris i l’ús que se li vulgui donar a la imatge, és millor utilitzar un o altre.

Abans de començar, hem de tenir certs conceptes molt clars, ja que influeixen en cada format:

- Format amb patents/lliure: Un format amb patents està lligat a una empresa que posseeix els drets per a la seva utilització, podent fixar unes condicions per utilitzar-lo (o restringir-lo totalment). Al contrari que l’anterior, el format lliure no té restriccions i qualsevol pot utilitzar-lo o implementar-lo en els seus productes.

- Mida/Qualitat: Els formats poden ser més o menys eficients, però el pes o mida de la imatge sempre estarà renyit amb la qualitat de la imatge.

- Ús del format: Finalment, un altre detall que cal tenir en compte és el estès que estigui el format. Ens pot agradar un format concret, però si no hi ha programari que el suporti (llegir i guardar), tindrem problemes per al seu ús.

Imatges amb pèrdues

Se’ls anomena format d’imatge amb pèrdues (lossy) perquè aquests formats no guarden tota la informació que té la imatge original, sinó que descarten dades que es consideren prescindibles (informació no interpretable, simplificació, etc.), cosa que el fa ideal per fotografies o imatges amb moltes textures i alt nivell de detalls.

Encara que JPEG és el format més conegut, hi ha diverses alternatives (WEBP, JPEG 2000 i JPEG XR) que han intentat millorar aquest format i renovar-lo, alhora de dotar-lo de major qualitat en menys mida.

És important remarcar, que alguns d’aquests formats successors també permeten guardar imatges sense pèrdues. No obstant això, tots aquests formats, encara que convé anar tenint-los en compte, encara no són suportats per tot tipus de dispositius i/o aplicacions, de manera que (de moment) haurem d’optar pel format JPEG.

En aquests formats d’imatges amb pèrdues, és possible establir un nivell de qualitat que dependrà de l’ús que li anem a donar a la nostra imatge. Per exemple:

- Impressió: Si volem imprimir la nostra imatge, l’ideal seria una qualitat alta (compressió baixa, mida alta), ja que volem que els detalls siguin perfectament nítids.

- Pàgina web: Si volem posar una imatge en una pàgina web, ens interessarà una mida baixa (compressió alta, qualitat menor), i per tant, a més petits, més ràpid es descarregarà d’Internet.

El establir un nivell de qualitat determinat (un 80%, un 90% o un 60%), dependrà de l’opinió subjectiva de la persona que guardi el format. En general, les aplicacions venen amb el nivell de qualitat predefinit a mig-alt.

Imatges sense pèrdues

Els formats d’imatges sense pèrdues (lossless), al contrari que els anteriors, no descarten informació, sinó que l’emmagatzemen i/o comprimeixen, de manera que sempre serà possible reconstruir (exactament) la imatge original.

Aquest tipus de formats no s’ha d’utilitzar per a fotografies o imatges amb moltes textures i colors, sinó per a imatges amb colors sòlids o «llisos»: dibuixos, gràfiques, captures de finestres del sistema operatiu, imatges lineals, etc.

El format BMP, desenvolupat per Microsoft, va ser el format propi del programa Paint, inclòs a Windows. Avui dia, aquest format és pràcticament històric i poc pràctic, per la seva gran mida.

El format BMP utilitzava un mètode de compressió anomenat RLE, el qual comprimia informació idèntica adjacent, cosa que funcionava bé en imatges amb pocs colors (o en blanc i negre).

El format TIFF, molt similar al BMP, era millor per la introducció de la possibilitat de guardar imatges utilitzant compressió LZW. Més endavant, es van afegir possibilitats de comprimir mitjançant ZIP o JPEG, però els arxius resultants donaven una mida molt elevada, raó per la qual va deixar d’utilitzar-se tan activament, i es va utilitzar com a format per guardar fotografies a alta qualitat en discos on no importa gaire la capacitat d’emmagatzematge.

Finalment, es va acabar delegant a tasques de programes d’impressió, per la seva eficiència amb imatges a grans resolucions i en blanc i negre. Va ser inicialment desenvolupat per Microsoft, encara que actualment és propietat d’Adobe.

El format GIF és un dels més populars en la història d’Internet, desenvolupat per CompuServe. La seva principal característica és que GIF només pot tenir, com a màxim, 256 colors. Això fa que la seva mida sigui molt petita, encara que la seva qualitat en imatges com fotografies és molt pobre. És ideal per a petits logotips, gràfics sòlids o animacions. Va ser el primer format a suportar transparència (especificant el color a convertir en «color transparent»).

Va tenir problemes per temes de patents (en utilitzar LZW per comprimir) el que va accelerar el reemplaçar-lo pel format PNG, que amés, ho millorava considerablement.

PNG és un format lliure, que es va crear per reemplaçar GIF. Cal destacar que dins de PNG ha dos vessants: PNG-8 i PNG-24.

La primera d’elles, és la més similar a GIF, ja que es limita a 8 bits (256 colors com a màxim) i està dissenyat per a, igual que GIF, guardar imatges com logotips, dibuixos o gràfics lineals i simples, captures amb colors sòlids... de manera que la mida sigui molt lleugera (útil per a Internet).

D’altra banda, PNG-24 es limita a 24 bits, evitant la disminució de qualitat en fotografies que patia GIF i permetent canals alfa per transparències (de molta millor qualitat en ombres). Això sí, la mida del fitxer augmenta considerablement en aquest segon cas.

Imatges animades

GIF és el format d’imatges que permeten animació més famós, encara que no l’únic. Existeixen dues variants derivades de PNG (MNG i APNG) que permeten animació, encara que les dues estan molt poc esteses.

Imatges vectorials

Un dels problemes que es presentava en la representació d’imatges (gràfics, logotips, imatges basades en formes geomètriques...) és que, en alguns casos, es necessitava tenir una mateixa imatge amb diferents resolucions (majors o menors).

En aquests casos, el mètode al qual es recorria era redimensionar la imatge, el que produïa - sobretot en ampliacions, que requereix interpolació - un desagradable efecte de «dents de serra» (aliasing) o mala qualitat en general.

Per evitar això, s’utilitzen formats vectorials, en què es guarda la informació dels objectes geomètrics (amb les seves formes, colors, mides, etc.), de manera que si volem canviar la mida, és molt senzill i no perd qualitat.

El format vectorial més acceptat és el format lliure SVG, basat en el llenguatge d’etiquetes XML, cosa que el fa molt fàcil de generar i modificar.

Al marge de SVG, hi ha altres formats vectorials, com EPS (Adobe), WMF (Microsoft), etc. No obstant això, amb la bona crítica i possibilitats del format SVG, està ràpidament reemplaçant als altres. El format SWF d’Adobe, encara que no sigui exactament una imatge, utilitza també objectes vectorials.

Imatges propietàries

Els programes de disseny gràfic solen comptar amb un format propi, que inclouen tècniques com el de vectoritzat, al costat d’altres dades com capes, seleccions, metadades, i fins i tot un historial d’accions.

Fitxers com .AI (Adobe Illustrator), .CDR (Corel Draw), .PSD (Adobe Photoshop), .PSP (Paint Shop Pro) haurien de conservar-se sempre com arxius originals per a realitzar possibles modificacions en el futur.

Recorda no assumir mai que els altres utilitzen aquesta aplicació (i per tant, són capaços d’importar o obrir aquest format des del seu programa habitual). Si el nostre objectiu és publicar la imatge, el millor és guardar-la en un format com JPEG o PNG, que són els més estesos i suportats.

Imatges RAW

Existeix un últim tipus que vull esmentar, que és el de les imatges RAW (en anglès, cru). Aquest format el fan servir molt els fotògrafs perquè emmagatzema la informació exactament com la captura el sensor de la càmera, sense cap alteració. Això és interessant per a persones que busquen un alt nivell de nitidesa d’imatge.

Pràcticament, cada companyia té el seu propi format, com per exemple .NEF (Nikon), .ORF (Olympus), .X3F (Sigma), .RAW (Panasonic) o .PXN (Logitech), entre d’altres.

Evidentment, aquests arxius ocupen quantitats molt elevades en disc, el que fa totalment impossible (o almenys, desaconsellable) d’utilitzar per compartir o descarregar des d’Internet.

Més informació: Formats d’imatge, guia d’optimització

Relacionat: 12 aplicacions per optimitzar imatges

Veure en línia : EMEZETA BLOG