EDICIONS:  2009  2010  2011 
2012
------------------------------
------------------------------
------------------------------
------------------------------

Blog del concurs

inici

Arxius: setembre de 2012

Compte enrere per a Femitic

dimecres 26 de setembre de 2012

Compte enrere per a Femitic

El temps s’esgota, i ja queden només un parell de dies per presentar-vos al concurs. Recordem que el dia 28 de setembre es tanca la recepció de les obres de fotografia i vídeo.

Recordem que els premis són de 800 euros per cada fotografia guanyadora i de 2.000 per vídeo, 5.600 euros en premis. Un cop tancat el termini de presentació dels vídeos i fotografies, s’obrirà la fase de votacions populars, que començarà el 2 d’octubre i conclourà el 2 de novembre de 2012.

Les categories són Dones i TIC i Dones i àmbit laboral, una de visibilització i una altra de denuncia sobre el que podeu posar el focus de la vostra càmera i donar aires al vostre talent.

El concurs, que organitza dones en xarxa és un dels millors dotats en premis en metàl·lic, sempre amb la intenció de visibilitzar el talent de les dones i de escurçar la bretxa de gènere en les noves tecnologies.

Recordem, a més que Femitic està sota el paraigües del copyleft, Una llicència lliure és copyleft quan a més d’atorgar permisos d’ús, còpia, modificació i redistribució de l’obra protegida, conté una clàusula que imposa una llicència similar a les còpies i obres derivades.

Consulta les bases del concurs per a més informació sobre el funcionament del mateix. I no deixis de visitar el bloc oficial de Femitic, on trobaràs recursos,consells i idees per a la realització dels teus vídeos i fotografies.
El compte enrere està activat. No deixis passar l’oportunitat de mostrar la teva creativitat. Participa!

Del blanc i negre al color, i de tornada

dijous 20 de setembre de 2012

Del blanc i negre al color, i de tornada

A aquestes alçades de la tecnologia el debat entre el color i el blanc i negre ja és superat. Més enllà de la nostàlgia que fa anys comportava l’elecció entre una i altra tècnica. L’artista sueca Sanna Dullaway ha acolorit algunes de les imatges més famoses de la història. Totes les instantànies en blanc i negre escollides han estat convertides en imatges en color d’alta resolució.

Sanna Dullaway s’ha especialitzat en ’acolorir’ fotos fetes originalment en blanc i negre. A través de la seva pàgina web, qualsevol pot enviar les seves instantànies perquè ella interpreti les tonalitats que van poder tenen de fet. Es tracta d’un treball professional amb resultats veritablement sorprenents. No obstant això, aquesta pràctica està sent qüestionada des que, per promocionar el seu servei de retoc d’imatges, Sanna presentés una sèrie de fotografies històriques tractades per ella mateixa.

Tot i que l’efecte és impactant i la qualitat de la seva tècnica inqüestionable, la idea no li ha semblat tan bona a tot el món. Dullaway considera que aquestes ’restauracions’ representen el seu millor treball, però certs crítics creuen que ha anat una mica lluny. I és que algunes de les imatges mostren figures il•lustres com Abraham Lincoln o Che Guevara, i altres recullen els horrors de la guerra. Amb color, aquestes icòniques fotografies fins i tot arriben a adquirir un nou sentit. Les fotografies originals són més que poderoses en el seu missatge. Però el pigment permet donar-los una nova lectura, sobretot quan està aplicat amb la precisió d’aquesta artista.

Encara que alguns puristes poden estar en desacord amb l’acolorit d’aquestes imatges històriques, les imatges en color semblen tornar a reviure l’escena immortalitzada. Entre les imatges podem trobar la devastació de Pearl Harbour, el moment en què disparen a un presoner del Viet Cong, el retrat d’Albert Einstein, Ernesto Che Guevara, Anna Frank etc ...

Amb Femitic, si tens un missatge, una idea, un projecte... el pots plasmar i veure que no cau en un cul de sac"

dimarts 18 de setembre de 2012

Amb Femitic, si tens un missatge, una idea, un projecte... el pots plasmar i veure que no cau en un cul de sac"

Seguint amb la sèrie d’entrevistes al jurat, avui presentem el qüestionari a Saray Pavon.

Domina la creació d’audiovisuals, pintura, il · lustració, escultura i escriptura. Ha escrit per a diferents revistes culturals (tant impreses com digitals) i en diverses antologies (Poetes al camí, Femigrama, La femme en vers ...). Grisicitudes és el títol del seu primer poemari publicat. És membre-coordinadora de Viatge a la lluna Cinefòrum i del grup Baratillo Jove - creacció Poètica. Pertany a un grup de pintura anomenat Cicle XXI i coordina un programa de poesia a Ràdio Estil.

- Per què creus que Femitic és important en la societat?

Considero que ens feia falta aquest moviment / espai que dóna veu, oportunitats i aire fresc. És important, i més en els temps que corren, veure que hi ha alguna cosa que obre finestres quan es tanquen portes. Femitic aporta vincles, il·lusió, missatges positius i de força, dóna esperança. Si tens un missatge, idea, projecte, ... el pots plasmar i sentir que no cau en sac trencat.

- ¿Quina és la relació entre dones i TIC i mercat laboral?

Actualment som petits robots o hem ser-ho. Si no coneixes el maneig d’un ordinador i altres aparells, tu mateixa t’estàs encotillant. Crec que Dones en Xarxa és conscient d’això i pretén, amb Femitic, animar les diferents generacions a utilitzar les TIC, s’empapin d’elles perquè són un canal, una via de difusió, que salva distàncies i agilitza processos.
Encara, a nivell laboral, les dones tenim l’estigma de l’edat (quan estem en edat fèrtil per això, quan hem format una família per això, ....) i altres tants que ens compliquen el accedir a un lloc de treball en igualtat de condicions. Penso que aquest projecte, entre altres coses, intenta tirar aquestes barreres fictícies i imposades.

- ¿La reivindicació passa per les noves tecnologies?

Per descomptat. De fet les noves tecnologies han facilitat que defensem els nostres drets i han agilitzat també la difusió, amb un simple "clic" podem compartir a twitter, facebook o alguna d’aquestes xarxes socials i que arribi a centenars de persones.

- La bretxa de gènere, ens afecta a tots?

És clar que sí. No només té les cadenes el pres, el carceller també està sotmès als barrots-encara des de l’altre costat-.

- ¿Quina és la seva experiència com a jurat?

Crec que és positiu que el jurat de Femitic estigui compost per homes i dones i que també hi hagi un ventall ampli d’edats, tot això fa que s’aportin idees que potser no es contemplaven perquè les vivències no són les mateixes. A més som conscients del pes que recau sobre els nostres espatlles, perquè no només estàs triant qui s’endurà un premi sinó què és el que millor defineix a Femitic.

Las mujeres y el empoderamiento a través de internet

divendres 14 de setembre de 2012

Les dones i l’empoderament a través d’internet

Us enllacem un vídeo de la nostra presidenta, Lourdes Muñoz, en el que reflexiona sobre la importància de les noves tecnologies en la vida de les dones, "con cualquier cámara, grábate y sube tu video", entrevista a Cenicientas 3.0

"Las mujeres tenemos la necesidad de generar sociedad"

dimecres 12 de setembre de 2012

“Les dones tenim necessitat de generar societat"

Amb aquesta entrevista continuem amb la política de donar la veu al jurat de Femitic. Avui Marta Amat, que al 2012 fa el segon any com a veu autoritzada dins el jurat.

Fotògrafa freelance i realitzadora audiovisual amb més de 7 anys d’experiència, també treballa com a dissenyadora gràfica i maquetadora web. A nivell professional, es dedica a l’àmbit de la fotografia de reportatge i retrat per diverses publicacions, institucions i estudis creatius. La realització audiovisual és una altra de les seves facetes professionals: documentals, espots i vídeopromocions. Com a treball independent, investiga sobre temàtiques concretes, desenvolupant projectes documentals i peces de vídeoart, com ara l’ecologia, el consum i l’associacionisme.


-Per què creus que és important el concurs de Femitic?
És important perquè visibilitza les relacions de les dones i la tecnologia, i perquè és una fotografia amateur.

-Quina és la relació entre les dones i la fotografia
La fotografia és una tècnica molt solitària, demana del treball comunitari, és per això que les dones tenim una certa facilitat per congeniar amb la fotografia. Interpola el treball en equip i el comunitari, tenim necessitat de generar societat, i com que hi ha un desnivell de la relació dones i tecnologia, és important fer un bloc comú.

-I sobre la temàtica?

Vagi per endavant que hi ha el perill de caure en cert victimisme per part de les dones. Importa el procés més que el resultat, ambdós els trobo interessant, independentment del gènere. És el procés en sí, existeix per ell mateix.

-Quina és la teva relació amb la fotografia?
M’agrada la fotografia des de petita, la meva primera càmera reflex quan tenia deu anys, era la fotògrafa de la classe, m’agradaria l’objecte, els mecanismes.

-I què en penses de les noves aplicacions, com Instagram

Instagram és com el maquillatge, donar gat per llebre. La lomografia és de l’espionatge de l’antiga KGB. És una moda de reprendre, estil vintage. El pas al digital, haver tingut la doble formació m’ha donat un punt de partida molt sòlid; el digital t’amodorra una mica; el digital et facilita el procés. És només qüestió de tots els elements, és una elecció personal.

Hi ha nostàlgia i autodisciplina i recuperar l’artesania de l’oficia. No sedimenta tant, no sedimentes més els coneixements, una foto mal disparada es nota. Enfoc cap als processos autors, clàssics és una manera de recuperar l’artesania. Una fotografia més lenta, amb més poso. Però pel que fa al resultat, estem molt semblants, el més difícil.

EN canvi , el video comporta un procés més profund i laboriós. Incorpora el temps, es treballa més en clau de temps i de dinàmica. Si això no es respecta, és una novel·la que deixem a mitges.

'Femitic encara és necessari'

divendres 7 de setembre de 2012

’Femitic encara és necessari’

Amb aquest post iniciem una sèrie d’entrevistes individuals als components del jurat de Femitic, amb la finalitat que conegueu el concurs ’per dins’

Antonio Gutiérrez-Rubí és un analista polític, i membre del jurat des de la primera edició. Recentment ha publicat La política vigilada. La comunicació política en l’era de Wikileaks

A més, participa en Ideograma, una empresa de comunicació pública i social que ofereix serveis d’assessorament en el disseny i desenvolupament d’estratègies globals de comunicació per administracions, entitats sense ànim de lucre. Membre de ADECEC (Associació d’Empreses Consultores en Relacions Públiques i Comunicació). Antoni Gutiérrez-Rubí forma part, també, de EAPC (European Association of Political Consultants), ACOP (Associació de Comunicació Política) i de DIRCOM (Associació de Directius de Comunicació). Actualment assessora sobre estratègies de comunicació pública i social a empreses públiques, privades i de serveis. Des de fa deu anys, dóna conferències a diferents països (Espanya, Itàlia, Paraguai, Colòmbia, República Dominicana, Estats Units, Perú i Xile), professor en diferents cursos i màsters sobre Comunicació Política. Com a assessor, escriu articles en diferents mitjans: El Periódico de Catalunya, El País, Públic, Cinco Días, Expansión. Promou comunitats virtuals i processos de participació democràtica.

Entrevista a Antonio Gutiérrez:

- Per què Femitic?

Un dels motius de Femitic és la recerca de la visibilitat com a causa de la igualtat i la llibertat, és una causa per convertir i guanyar visibilitat, d’enfocament, de la mirada i talent de les dones. Podríem dir que encara cal, cal. A més, el festival acull nous llenguatges i mirades per a problemes que reclamen valors nous. Una plasticitat que ajuda el llenguatge i sensibilitat de les dones.

- Per què és important la xarxa en l’apoderament de les dones?

La xarxa és l’ecosistema de la societat del segle XXI, la batalla per les forces que poden reproduir a la xarxa l’equilibri de forces i els que pugnen perquè compartir el coneixement no tingui un cost.

- I en general, com a eina de democratització de la societat

Xarxa com a palanca de llibertat en règims no democràtics, de posar en relació idees i persones que es converteixen en comunicació i acció amb molta densitat informativa. La tecnologia és cada vegada més barata, més accessible com a reflex de la societat que sutura i redueix les distàncies

- És més fàcil comprometre’s a través de la xarxa?

Ara hi ha més oportunitats, estàs més exposat a les causes i augmenten les opcions de compromís. El volum d’oferta a què clavar la dent són moltes i els motius incessants. Hi ha una nova variable que introdueix un nivell d’accés de democratització.

A la conquista de la red, los contenidos

dijous 6 de setembre de 2012

A la conquesta de la xarxa, a pels continguts

Internet ha deixat de ser una aposta per esdevenir una realitat, i en aquesta realitat, en aquest present, la democratització de la xarxa i la importància de la presència i de la lliure circulació d’informació i d’opinió que va possibilitar ja fa uns anys els entorns 2.0.

Amb la web 2.0 es passa així de que els usuaris i usuàries són simple receptors a esdevenir un veritable fòrum on tothom pot expressar les seves opinions i aportar continguts. La possibilitat de que la xarxa sigui un ens veritablement representatiu al marge dels mitjans de comunicació tradicionals sotmesos a diferents interessos i que de manera majoritària van des dels polítics, empresarials i de lobbies, és doncs una veritable revolució, que es pot mesurar a la relació entre il·lustració i Revolució Francesa o més recentment la construcció de la societat de masses a començaments de la tercera dècada del S. XX i l’ascens de les revolucions socials.

Però a hores d’ara, la xarxa té encara la rèmora de les desigualtats i injustícies, d’alguna manera segueix presonera de les mateixes inèrcies dels mitjans tradicionals però amb menor mesura; en una tendència que s’albira de canvis. Així, les dones continuem sent poc visibles pel que fa als continguts que es pengen i la temàtica, poc visibles en proporció a la població.

Femitic neix per omplir aquest buit, per promoure els continguts de les dones i TIC a la xarxa La seva estructura és plana, tots els nodes són iguals, aquesta estructura d’Internet és la que genera oportunitats, la segona, les dones sempre han teixit xarxes en l’àmbit privat i personal, xarxes presencials però xarxes de suport, fonamentalment destinades a la vida quotidiana (xarxes de veïnes, d’amigues ...)

S’ha de promoure la participació de les dones a internet, ja que poden generar moltes més sinergies, atès que és i es tracta d’un espai on poden participar amb major comoditat, i exercint de la manera que han après les dones.

Fotografía y ámbito laboral, la denuncia

dimarts 4 de setembre de 2012

Fotografies i àmbit laboral, la denuncia

La categoria d’Àmbit laboral neix per tal de denunciar la situació de les dones en el treball (no necessàriament mercat de treball), així les possibilitats es multipliquen malauradament en relació a la situació de precarietat. Tal i com ho mostra la fotografia guanyadora de l’edició anterior Arantxa Morán a Tota una vida d’emprenedora.

Femitic

Espanya pateix importants desigualtats de gènere en salut laboral, a jutjar per l’última Enquesta Nacional de Condicions de Treball. Un article publicat a la revista Gaceta Sanitària revela que les dones estan més exposades a riscos psicosocials, l’assetjament sexual i la discriminació, mentre que els homes s’enfronten a majors nivells de soroll, altes exigències físiques ja més lesions per accidents de treball.
L’estudi, publicat a la revista Gaceta Sanitària, afirma que la precarietat laboral és més profunda entre les dones. La probabilitat de treballar sense contracte és pràcticament el doble que la dels seus companys masculins (5,6% enfront del 3,1%), sobretot en els treballs manuals, on la probabilitat és 2,32 vegades superior.

La temporalitat també és major en les treballadores (28% enfront del 27,2%), però en aquesta ocasió els contractes temporals són més habituals en les ocupacions no manuals, on el risc és 1,34 vegades superior. Entre els homes, en canvi, és més freqüent el treball a torns (24% enfront del 21,6%).

La dona també té més possibilitats d’enfrontar-se riscos psicosocials i discriminació en el treball. Realitzar un alt esforç i rebre a canvi una baixa recompensa és més habitual entre les treballadores, sobretot en les ocupacions no manuals, on la probabilitat és 1,29 vegades més gran.

Però la desigualtat de gènere és més evident en matèria de discriminació laboral. En ocupacions manuals, la dona té més possibilitats de ser discriminada en el treball que l’home (probabilitat de 1,46), xifra que augmenta fins 2,47 vegades en ocupacions no manuals.

El triple de risc d’assetjament

L’assetjament sexual a la feina sembla un fenomen exclusivament femení. El risc és gairebé tres vegades major en les dones, sobretot en les ocupacions manuals. La probabilitat de patir assetjament sexual és molt més gran per a la dona en el sector agrari i industrial, en concret 2,82 i 2,92 vegades més elevada respectivament. Es tracta de sectors fortament masculinitzats. Només a la indústria, per exemple, el 75% dels treballadors són homes.

A més, les desigualtats de gènere també són patents en els problemes de salut derivats del treball. Mentre a les dones és més freqüent el dolor osteomuscular del membre superior (8,4% enfront del 6,4%), en els homes són més habituals les lesions per accident de treball (12,1% enfront del 8,4%) . L’estudi, però, no ha detectat diferències significatives de gènere en l’estrès derivat del treball ni en les dificultats per conciliar la vida laboral i familiar, aspecte aquest últim que la macroenquesta no contempla en tota la seva magnitud