De fet una de les màximes de les tecnofeministes , és que si bé la tecnologia pot ser neutre, les relacions de gènere reflecteixen l’ús que es fa d’aquesta tecnologia , i a l’empar d’aquesta idea va voltar la conferència de Marisela Montenegro que porta el títol d’Eines gratuïtes i la cultura lliure en temes de gènere, que es va impartir ahir al Centre d’Informació i Recursos per les Dones.

Molt s’ha dit i explicat sobre aquestes relacions com per exemple que les tecnologies de fet, mostren i reprodueixen les relacions de dominació existents. Tot i que la xarxa esborra o dilueix la presència física, i per extensió, les característiques susceptibles de patir discriminació. La xarxa ens fa més lliures, i és en aquest darrer pilar on es fonamenta el segon eix de l’argumentació: la necessitat de pràctiques tecnofeministes de comprendre com les noves tecnologies ajuden a mantenir i transformar les relacions de domini, i recuperen la vella idea de les revolucions: “tota relació de domini és susceptible de ser canviada”.

Ara bé, la tecnologia (i menys la xarxa) no és només un receptor d’informació, alhora genera una nova societat, genera una nova àgora, i igual que l’àgora primigènia, una nova manera de relacionar-nos i fins i tot de concebre el poder i les relacions de poder. En aquest sentit, la xarxa esdevé un terreny en el què lluitar, però també pel que lluitar, un objectiu en ella mateixa.

“I en tant que la tecnologia també ens condiciona, també co-construeix precisament el rol de gènere” explica Montenegro, és a dir, la summa de l’ús de la tecnologia i el subjecte en una construcció d’ensamblatge defineix els valors del gènere. En les construccions de les noves identitats, hi ha els estereotips que s’escolen com si fossin líquids que es reprodueixen, però també poden transformar aquests valors patriarcals.

Aquest espai d’ensamblatge, com tot, és polititzable, i s’entén com una metàfora dels codis, en el codi tancat no pots intervenir, estan donats de manera prèvia, com les relacions de gènere. I el codi obert, pots fer el llenguatge, ho tens tot a l’abast. Les incerteses salten al camí, però “Ara estem en un moment cabdal de la història, els poders estan tancant la xarxa amb la Llei Wert-Sinde, i podem perdre aquesta batalla molt fàcilment. Si no plantem cara ara que tenim les eines, és molt fàcil perdre aquesta guerra”, analitza Montenegro.

El veritable cor de la carxofa, és el software lliure (“que no vol dir gratuït”) rau en el fet de compartir material i coneixement, en el retrobament a l’àgora com a manera de desafiament a la cultura hegemònica (en tant que valor dominant) i on la propietat del software també acaba essent una manera de dominació.

En definitiva, “perquè potser no podrem tornar-ho a fer”, i és aquí on es pot basar l’empoderament de les dones, en aprofitar la llibertat a la xarxa, en tenir espais de debats, en compartir experiències i militàncies perquè “potser d’aquí a deu anys, els direm a les noves generacions que vam fer la revolució per facebook, i no s’ho creuran”.