|
|
 Molt es comenta, es parla i s’escriu sobre la necessitat dels preliminars en les relacions sexuals, però poca importància se li concedeix a com les finalitzem.
Seguint la dita de “bé està, el que bé acaba”, també és important acabar “bé” les relacions sexuals. Encara que hi ha persones que es queden tan relaxades després de l’orgasme que es dormen a l’instant i unes altres, en canvi, que els dóna per parlar sense parar, la veritat és que moltes es queden amb la sensació de no saber molt bé com donar-li un final ‘correcte’.
Potser no existeixi la forma ideal d’acabar, però sí es poden evitar certs tòpics que solen xerrotejar a tothom: com la coneguda pregunta “ha estat bé, amor?”, fer comparacions amb altres relacions o amants, o anar-se a rentar ràpidament.
Com sols acabar les relacions sexuals? Com t’agrada o t’agradaria acabar-les? Què et molesta o molestaria que la teva parella fes en acabar?
 Hi ha parelles que s’obstinen que cal arribar alhora a l’orgasme, la qual cosa els arriba a provocar ansietat i sensació de relacions sexuals incompletes.
El plaer simultani no ha de ser una obligació, sinó una opció o, de vegades, una casualitat. El que els dos membres de la parella arribin alhora a l’orgasme no és imprescindible per tenir un bon sexe, sinó que moltes vegades val més la pena centrar-se en la parella perquè gaudeixi, i anar-se alternant en el procés.
Les dades disponibles assenyalen que aproximadament entre un 20 i un 25 % de parelles aconsegueixen amb certa regularitat l’orgasme simultani, per la qual cosa impossible no és, però tampoc el més habitual.
I com se sol comentar que “l’òptim està renyit amb el millor”, potser el no posar tanta ànsia a aconseguir-ho, ens fa arribar més fàcilment… perquè la compenetració sexual es mesura per la capacitat de donar i rebre plaure de la parella, sense importar tant el moment concret.
¿Experimentes amb certa regularitat orgasmes simultanis amb la teva parella? ¿Utilitzes alguna tècnica per aconseguir el plaer alhora que la teva parella?
Encara que sembli que simplement és una moda el d’aplicar la intel·ligència a tota la nostra vida –intel·ligència emocional, intel·ligència  verbal,…-, la veritat és que també en la sexualitat és necessari aplicar la intel·ligència.
Ser intel·ligents sexualment significa:
1. tenir capacitat per identificar aquells missatges sexuals que hem rebut al llarg de la vida i que no tenen sentit i ens provoquen sofriment. Per exemple, mites que ja hem comentat com “les dones no tenen desig sexual” o “els homes sempre pensen en sexe”
2. ser creatius i amb capacitat per gaudir i innovar, però també posant-nos en el lloc de la parella (empatia) i sabent negociar. No es tracta de provar-ho tot, sinó només el que realment ens vingui de gust de debò.
3. estar en contacte amb les pròpies emocions el que provoca un intercanvi afectiu-sexual madur. Conèixer-se a un mateix és important per poder relacionar-se amb la parella.
4. comunicar-se a través del sexe i l’erotisme amb la parella.
Et sents sexualment intel·ligent? Penses que necessites millorar la teva intel·ligència sexual? S’hauria d’incloure algun altre aspecte en la intel·ligència sexual?
 El dolor en el coit –anomenat també dispareunia- pot produir-se al principi, durant la penetració o cap al final i implicar sensacions de cremor, cremada, contracció o dolor tallant.
És un seriós problema per gaudir d’una relació sexual gratificant per als dos membres de la parella i si aquest problema es manté, la noia va perdent progressivament l’interès en l’activitat sexual.
La causa pot deure’s a infeccions vaginals, a algun problema físic o malaltia que és necessari descartar amb una revisió mèdico-ginecològica. També és necessari destacar que introduccions massa profundes o embranzides violentes que comprimeixin els òrgans interns (úter o ovaris) poden produir dolor, si ben aquest problema s’evita quan la dona es col·loca en posició superior durant el coit.
Una vegada descartada qualsevol causa orgànica, queden els factors psicològics que poden provocar dispareunia com els efectes d’una educació sexual inadequada o una mala informació, l’ansietat, la falta d’excitació sexual, temors o pors intenses associats al coit a causa d’experiències traumàtiques anteriors (primer coit violent, abusos o agressions sexuals, violació), i fins i tot un temps insuficient dedicat a l’excitació que impedeixi l’adequada lubricació vaginal.
Has sentit o la teva parella ha sentit dolor alguna vegada durant el coit? Com heu actuat?
Estem parlant de persones que no els interessa per res l’atracció sexual perquè no la senten. Són els anomenats asexuals. En ocasions, s’ha forçat el terme asexual fins a dotar-ho d’un significat d’opció o categoria sexual, com pogués ser heterosexual, homosexual o bisexual. No obstant això, des de la medicina psiquiàtrica o la psicologia es prefereix parlar d’un trastorn. Les causes semblen trobar-se en una repressió assumida per l’individu, l’origen del qual pot radicar en un trauma passat, en una qüestió hormonal o en un desenvolupament que no s’ha completat.
Actualment, quan la possibilitat d’una vida sense sexe sembla quedar a anys llum, la polèmica sobre si una persona asexual pot mantenir una relació estable es posa de manifest amb més força que mai. La companya o el company d’una persona asexual ha d’afrontar que l’altre mai podrà sentir un gran desig cap a ell o ella, malgrat que manifesti sentiments romàntics. Les opcions per a un asexual són deixar que la seva parella pugui tenir relacions amb altres persones, comprometre’s amb una altra persona asexual o estar amb algú a qui no li importi renunciar al sexe.
Però compte! El fet de rebutjar el sexe ja és un acte pròp
iament sexual… encara que sigui per negació. Malgrat ser titllat d’asexual, ningú pot mantenir-se al marge de la seva sexualitat. Ja sigui per desig o per falta del mateix, totes les conductes humanes poden considerar-se sexuals.
I tu, penses que és possible ser asexual? Coneixes algú que ho sigui? Explica’m la teva opinió o la teva experiència!!!
 Has sentit mai parlar del dret de pernada? Es refereix a una pràctica que es cometia durant l’Edat Mitjana. Segons es va popularitzar en la Il·lustració, molts apunten que, durant aquest període fosc de la història, un dels drets estipulats del senyor feudal era el de jeure amb les joves que acabaven de contreure matrimoni amb un dels seus serfs. Sí, és el que estàs pensant: la violació de les jovençanes era un dret senyorial. Això ens indica fins a quin punt la jerarquia social estava instaurada en l’Edat Mitjana, sent la dona menysvalorada fins a extrems inquietants.
Si el serf, com a persona, no es pertanyia a si mateix sinó al seu senyor, la dona passava a pertànyer-los a tots dos una vegada casada. Al mateix temps, diversos estudis apunten al fet que aquest tràngol podria ser solucionat oferint una compensació en metàl·lic per part del serf. D’aquesta manera, es pagava el “dot” simbòlic per la donzella.
Aquesta pràctica ens mostra que considerava a la dona era tractada com a mera mercaderia. És clar que l’abús sexual era una menyspreable pràctica en l’època i que les dones eren les víctimes de la barbàrie, però la llei no ho estipulava com alguna cosa sistemàtica.
Obres tan cèlebres com Fuenteovejuna (Lope de Vega), El alcande de Zalamea (Calderón de la Barca) o Les noces de Fígaro (Beaumarchais) han reflectit la dominació senyorial a través de la submissió sexual femenina.
Avui dia ja no hi ha senyors feudals i no es fan aquestes pràctiques, però sempre és interessant conèixer una mica d’història i de pràctiques sexuals de fa molts i molts anys.
Has pensat com et sentiries si visquessis en aquella època? Permetries el dret de pernada?
 Durant la història moderna, mai havíem viscut una època en la qual la roba interior estigués tan de moda. Dissenys originals, infinitat de models, colors, materials, estils… Això sí, hi ha una característica comuna entre aquesta roba interior: és extremadament ajustada.
Els cànons de bellesa que manen al món de la moda, també ho fan en la roba interior. Ara preferim els tangues, els culots que ho marquen tot o els boxers que no deixen lloc a la imaginació. Tradicionalment, homes i dones havien utilitzat peces folgades i no massa estètiques ja que la roba íntima tenia una funció eminentment pràctica. A poc a poc, la necessitat ha anat donant pas al refinament, adquirint la roba interior un caràcter molt més sexual que el d’antany.
No obstant això, i malgrat l’explícit i atractiu d’un tanga o d’un boxer, és necessari aclarir algunes qüestions. Perquè pot ser que ser “sexy” sigui important, però una correcta higiene ho és encara més. Sobretot les dones han de tenir clares algunes precaucions, i més si s’és propensa a contreure fongs o infeccions vaginals.
Malgrat haver-hi altres factors, una bona higiene i una utilització òptima de la llenceria és important per prevenir aquestes molestes picors vaginals. En aquest sentit, és més convenient utilitzar peces de fibres naturals com el cotó, que deixen transpirar els genitals, i evitar les sintètiques o artificials com la lycra o el nailon. D’altra banda, si portes pantalons massa ajustats o mitges cada dia, no estaràs afavorint en gens la prevenció d’aquests problemes.
En el cas dels homes, allò que preocupa són els problemes relacionats amb la fertilitat. Hi ha qui afirma que, portant calçotets massa pegats, els testicles estan massa prop del penis i la seva temperatura augmenta per sobre del que es considera adequat per a una correcta producció d‘espermatozoides i la qualitat de l’esperma pot veure’s danyada.
I tu què prefereixes, comoditat o estar sexy?
 Segur que has escoltat alguna vegada allò que la xocolata és l’alternativa al sexe pels menys afortunats. O un consol en dies de baixons i malenconies vàries. Però és veritat?
La xocolata va arribar a Europa per primera vegada al segle XV de les mans de Cristóbal Colón. Però pels maies, el cacau era ja, des de feia temps, una de les bases sobre les quals reposava la seva cultura alimentícia. Des de llavors fins ara, el cacau és, no solament un dels ingredients més importants de molts plats i rebosteries, sinó també de la cosmètica.
Quant als estudis relacionats amb els efectes físics i psicològics de la xocolata, els experts i expertes han arribat a conclusions molt interessants. En primer lloc se’l considera un antidepressiu perquè desencadena la serotina, una substància que el cervell identifica immediatament amb el plaer. La serotina provoca l’excitació sexual. Quan prenem xocolata, es produeix un increment de la nostra insulina, la qual cosa engega un aminoàcid anomenat triptòfan, que arriba al cervell produint una secreció de serotines. El nostre cos sentirà llavors una sensació plaent.
Al marge d’estudis científics i llegendes més o menys fiables, la idea que la xocolata substitueix al sexe és més un mite que un fet. I, com tots els mites, és part d’un pòsit de realitat que s’ha anat enrevesant amb el temps, donant lloc a interpretacions de les quals cal desconfiar. Que la xocolata produeix una sensació plaent, és clar. Que produeix addicció, pot passar. Que és afrodisíac, no ho tinc clar.
I vosaltres què en penseu? Substituirieu el sexe per la xocolata, o només és un aliment que us endolça la vida?
Has sentir parlar mai del sexe tàntric? En poques paraules, el sexe tàntric estableix un equilibri entre cos i ment.
El tantra es composa d’una sèrie de rituals i meditacions que tenen el seu origen en els llibres hindús sagrats que tenen més de dos mil anys d’història.
Per poder-lo practicar, l’ambient ha de ser tranquil i tots dos heu d’estar còmodes i no tenir cap tipus de pressa per poder gaudir millor.
L’objectiu del sexe tàntric no és l’orgasme, sinó el plaer. Si ens capfiquem en aconseguir l’orgasme, sense voler-ho, estem evitant el plaer. Les presses ens impedeixen gaudir. El tantra és una forma de mantenir relacions sexuals en la qual la relaxació és allò més important.
Segons els llibres hindús sagrats, tots tenim una energia vital interior que podem canalitzar d’alguna manera, i amb el sexe tàntric volem transmetre aquesta energia entre la parella. Tots sabem que els pols oposats s’atreuen. L’home té parts negatives que en el cos de la dona són positives i la dona parteixes negatives que en el cos de l’home són positives.
La part negativa de l’home està en el pit i la positiva en els seus genitals. I la dona és al revés. En unir-se els cossos a través de les carícies i la penetració, la qual cosa succeeix és que l’energia flueix en forma circular ascendent i descendent. Llavors, els dos cossos es fan un.
El resultat és una sensació permanent i similar a la de l’orgasme, que pot allargar-se fins a tres hores aproximadament. Això és el que es denomina hiperorgasme. Però, com retenir l’orgasme quan et ve veloç i sense frens? Hi ha alguns trucs com, per exemple, jugar amb la respiració, suavitzar-la i fins i tot retenir-la per expulsar-la després molt lentamet. Al mateix temps, es relaxen els músculs pèlvics.
El tantra és un procés d’aprenentatge, pràctica i, com no, de ganes. Tota una experiència on el sexe no es fa, es viu.
T’havies plantejat mai practicar sexe d’aquesta manera? L’has provat mai? T’ha agradat l’experiència?
 T’ha passat alguna vegada que et fa vergonya confessar els teus sentiments cap a una altra persona? O potser has volgut fer una sortida amb amics que encara no coneixes gaire bé i has pensat si estaries còmode?
En gran part, la culpable d’aquestes situacions és la introversió. Si parlem de les relacions de parella, pot passar que tinguem ganes de provar coses noves al llit amb la nostra parella però la introversió ens complica posar-ho en pràctica encara que ens sentim còmodes amb l’altra persona.
Aquesta timidesa sexual es deu a què sentim una por incontrolable a què ens jutgin, ens sentim pressionades i fins i tot es cau en l’error de creure que ingerint més quantitat d’alcohol ens fara sentir-nos més segurs de nosaltres mateixos davant de les situacions on la introversió ens controla.
Per solucionar aquest problema, s’ha de parlar obertament amb l’altra persona per determinar conjuntament una sortida a aquestes pors que ens invaeixen.
És molt important modificar els pensaments que ens porten a sentir-nos inhibides. Si deixem de considerar el sexe amb la nostra parella com un examen on ens posaran nota i hem d’aprovar, ens sentirem més tranquil·les i gaudirem de les noves experiències.
Has de pensar que si la teva parella et proposa viure noves vivències amb tu, és perquè està a gust i gaudeix de la teva companyia, i per aquest motiu no haurien d’estar presents les pors. No hi ha cap raó per pensar que no gaudirà del que feu.
I ja saps, qualsevol dubte que tinguis, t’espero al consultori d’aquest mes que ben aviat obriré! 
|
|
