Són processos infecciosos que normalment es transmeten o es contagien durant les relacions sexuals. Poden ser causades per virus, bacteris o paràsits. Només una persona que ja tingui la infecció pot transmetre la malaltia.
Hi ha diferents tipus d’infeccions de transmissió sexual (ITS) i n’hi ha de benignes i d’altres més greus. Unes es curen fàcilment i d’altres són incurables. Determinades ITS poden originar malalties cròniques i algunes fins i tot la mort.
Algunes de les ITS més conegudes són: sífilis, gonorrea, HPV, Chlamydia trachomatis (en la foto), candidiasi (els típics fongs vaginals), herpes genital, Condyloma Acuminata (berrugues genitals), VIH (sida),…
Es manifesten mitjançant símptomes molt diversos que sovint són discrets i fins i tot tardans i n’hi ha que són asimptomàtiques, és a dir, la persona no s’adona que està infectada, però en canvi pot encomanar la infecció. Els principals senyals d’alerta:
• en la dona: fluix anormal pel que fa a la quantitat, olor o color. Coïssor o cremor als genitals. Dolor pèlvic.
• en l’home: secreció de to groc al penis (amb dolor o sense). Cremor o coïssor en orinar.
• tots dos: lesions de la pell dels genitals (berrugues, ulceracions,…).
Ara bé, poden no donar cap símptoma visible encara que la infecció continuï evolucionant.
-
Què cal fer per prevenir-les? L’únic mètode que a més ens ajuda a prevenir la transmissió d’ITS són els preservatius (masculí o femení) col·locat des del primer contacte íntim.
-
Què cal fer si pensem que tenim algun dels símptomes descrits? No esperar gaire temps i buscar atenció mèdica ràpidament i sense cap vergonya. És important no automedicar-se i no tenir relacions sexuals fins que tinguem clar el diagnòstic.
T’han diagnosticat mai una ITS? Què vas fer?
Bones!! M’agradaria informar-me una mica sobre la candidiasis. Per experiència, aquest tipus d’infecció (quasi) sempre recau en les dones més que en els homes, és cert? Per què? Pel que sembla, la dona té un tractament més estricte i més llarg.
Com prevenir la candidiasi??? És cert que un cop que la tens, és probable que aparegui més cops?? Quina és la mitjana per curar-se aquests fongs?
MOLTES GRÀCIES! Molt bona iniciativa!
Marta de Sabadell
Marta,
la infecció per càndides és molesta però no greu. Els nois sovint no tenen els símptomes però la poden transmetre per la qual cosa, quan a la noia se la diagnostiquen, també la parella ha de fer el tractament.
Com prevenir-la: no utilitzar salvaslip perquè augmenta la humitat de la vulva i no deixa que l’aire de la vagina es renovi. No utilitzar roba molt ajustada i millor calces de cotó (és important si t’han diagnosticat una infecció per càndides rentar molt bé les calces). Menjar molts iogurts. No tenir relacions sexuals fins que els dos membre de la parella hagin acabat el tractament i el o la professional comenti que ja no hi ha rastre de la infecció.
Si el tractament es fa correctament generalment es cura relativament ràpid.
Una abraçada,
Carla
Moltes gràcies Carla!!!
Existeis algún programa de la Generalitat que es pugui demanar des dels centres d’educació secundària, que informe als alumnes d’aquestes enfermetats?
J.
el programa “Salut i Escola” (http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Documents/ARXIUS/Presentacio_Programa_Salut_i_Escola.ppt#257,1,Programa Salut i Escola 2006 -2007) del Dep. d’Educació i el de Salut, té entre els seus objectius facilitar les actuacions d’educació per a la salut als centres de secundària (inclou la sexualitat i l’afectivitat). Adreça’t al Centre de Recursos Pedagògics del teu Territori i te n’informaran.
Una salutació,
Carla
Aquesta mena d’informació és molt interessant pels pares i mares que de vegades anem molt perduts quan els fills i filles ens fan preguntes sobre aquests temes. Hi ha alguna xerrada adreçada a famílies??
Geni,
generalment les AMPAS de les diferents escoles i centres de secundària solen organitzar conferències informatives sobre aquests temes. Adreça’t també a l’Àrea d’Educació i/o salut del teu ajuntament i també al teu centre de salut perquè també en solen organitzar.
Una abraçada!
Carla
Sóc professora de secundaria i crec que seria ideal pode posar a l’abast eines com aquesta web per poder explicar millor als i les joves temes relacionats amb la sexualitat.
A veure si des de Dones en xarxa ho impulseu!! Felicitats per la iniciativa
Gràcies, Kati, per les teves paraules d’ànim i suport. Entre totes i tots ens esteu donant moltes idees i segur que algunes les acabarem posant en marxa.
Una abraçada!
Carla
Hola!
He pensat en fer-me les proves de malalties de transmissió sexual (sobretot VIH) per assegurar. Anar al ginecòleg i demanar-li no és una bona opció, doncs sempre algú de la família insisteix en acompanyar-me, i no tinc la privacitat per a sol·licitar l’analítica i no donar explicacions. Crec que socialment sembla que t’has de culpabilitzar per tenir el dubte. Tinc entès que hi ha dues maneres gratuïtes de fer-se la prova: en CAps i així, de manera que et tornen el resultat al cap d’una setmana o dos i te l’envien per correu ordinari a casa (altra vegada, falta de privacitat), i una altra manera en que et fas la prova i et donen els resultats al cap d’una hora.
Hi ha cap llista de centres d’aquest últim tipus, que facin les proves per a ETS?
I, el fet de fer les proves queda registrat en el teu expedient mèdic? És a dir, quan vagi al metge de capçalera, o a urgències, ell pot accedir a aquesta informació?
Anònima,
pel que m’expliques, millor que t’adrecis directament al Centre de Prevenció i Control de les MTS “Les Drassanes” (Av. Drassanes, 19-21. Barcelona) on des de les 8 a les 19h els serveis que es presten són gratuïts i anònims. De totes maneres i com tu molt bé escrius, no s’haria de culpabilitzar ni estigamtitzar cap persona pel fet de demanar un diagnòstic de qualsevol MTS.
Una abraçada!
Carlota
Hola de nou Carlota,
I en aquest centre que em dius, et dónen els resultats al cap d’una hora o tel’s envien per correu ordinari a un domicili?
Realitzar-se una prova d’aquest tipus, apareix a l’expedient mèdic que els metges poden consultar sempre que vas per la Seguretat Social?
Moltes gràcies.
En principi en ser anònims no compto que te’ls enviïn a casa ni apareguin en cap expedient. Justament és la “gràcia” d’aquest servei.
Una abraçada!
Carlota