Buscar

NETWORKING

Twitter Facebook LinkedIn Google Plus Tuenti Flickr
Youtube Delicious Slideshare DEX para Android DEX para Apple Favorits



Si vols publicitar-te en aquesta pàgina, fes clic aquí

Multimedia

Perquè us sigui més fàcil de compartir, comparar, escollir ... us deixem aquí tots els vídeos en un sol post, de cadascuna de les taules en què es van desenvolupar les Quartes Jornades de Dones liderant les TIC el 15 de novembre passat

Recull de Videos WomanLiderTIC 2018

Canal Dones en Xarxa

Banners

Catàleg d'activitats de Dones en Xarxa
Dones emprenedores i professionals
Tarifes de Publicitat
Jornades Internacionls de dones liderant les TIC
Clínica de reproducció assistida BcnIVF
Ni + ni - = s








Webs Locals

Agenda [+]

Avui és: 20-07-2019
>
<
Juliol'19
llmamejovessum
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
1
2
3
4
Política
Presentació del llibre ’Los peligros de la custodia compartida’

Consuelo Barea: "La violència de gènere és una ideologia, no una patologia"

divendres 21 de setembre de 2012

Consuelo Barea: "La violència de gènere és una ideologia, no una patologia"

Consuelo Barea, psicoterapeuta, experta en violència de gènere acaba de publicar el seu darrer llibre, Los incovenientes de la custodia compartida, el primer d’una trilogia que porta l’explícit títol de Y te quitarán los hijos; En el que bàsicament defensa que els maltractaments i la violència de gènere “és una ideologia, no una patologia”.

Quan encara cueteja l’escabrós cas Bréton, en el que es qüestiona de manera flagrant els casos de custòdia compartida; però això no deixa de ser una macabra anècdota. La reflexió de Barea apuntalada en dades i en el mètode científic, arriba fins al sentit comú: la custodia compartida no pot ser un mena de dogma fixada en una moda, si no fos per la ideologia que corre subjacent, “patriarcal”, postil·la l’autora.

I és que la custòdia compartida només té raó d’ésser, “en els casos de suposada igualtat prèvia a la separació”, és a dir, en els escassos casos d’una conciliació plena. Fora d’aquests casos, la custòdia compartida esdevé a la pràctica una manipulació i perversió de la infància dels fills i filles, que sovint encobreix un intent d’estalviar-se la pensió.

“Els nens volen deixar de ser itinerants, tenir dues llars, és com no tenir-ne cap”, una reflexió de Barea, producte de la seva experiència en el consultori, i en el que la custòdia compartida “arriba a ser al final la mostra en el que el patriarcat ressorgeix amb més força que mai”. Un patriarcat, que rau a la base de la definició de violència de gènere, en el que és la “violència que surt de l’home perquè se sent el centre de la llar, el centre del món i tot el què hi ha allà, simplement és seu, i pot fer el que li dóna la gana”, és una ideologia, no una patologia d’aquesta manera s’expliquen el 62 nens i nenes morts a mans del pare, com a símptoma de possessió de la llar.

La introducció de la figura de la custòdia compartida al nostre país es deu a una transposició d’altres països (Canadà, Austràlia, EUA...) i del que ara estan rectificant mentre que el Ministre de Justícia pretén implantar-la com a “opció preferent”, bandejant els aspectes propis de les relacions inclosos el de la violència de gènere, el resultat en el pitjor dels casos pot ser que la mare es vegi obligada a deixar el 50% del temps en temps de l’ex-marit, quan en la majoria dels casos, aquests “no tenen les eines parentals perquè mai les han exercides”, diu Rosa Ribas a la presentació del llibre. “O encara pitjor, la lògica del jutge de que com que no s’entenen, segur que s’entendran”, continua Ribas, qui denúncia l’escassa formació en gènere dels jutges.

Una mica més enllà, Eva Pleguezuelos, l’altra presentadora del llibre, qui posa de relleu altres experiències relatades en el llibre, “perquè hem d’imposar aquest patiment al menor”, en una legislació que gairebé imposa l’aritmètica per sobre de l’interès del menor”.

Finalment, el primer volum de Y te quitarán los hijos, una lluita per la sensibilització de les institucions en l’aplicació d’un model que ignora la casuística i, per extensió, la complexitat de la vida, que és tan injust com la pretensió d’aplicar un patró aritmètic en el que la dona normalment surt perjudicada.

Afegir un comentari


moderació a priori

Aquest fòrum és moderat a priori: la seva contribució no es mostrarà fins que no hagi estat validada per l'administrador del lloc.

  • (Per crear paràgrafs, deixeu simplement unes línies buides.)

Qui sóu? (opcional)

En col.laboració amb: