Buscar

NETWORKING

Twitter Facebook LinkedIn Google Plus Tuenti Flickr
Youtube Delicious Slideshare DEX para Android DEX para Apple Favorits



Si vols publicitar-te en aquesta pàgina, fes clic aquí

Multimedia

Per a que us sigui més facil de compartir, comparar, destriar ... us deixem aquí tots els videos en un sol post, de cada una de les taules en que es van desenvolupar les segones Jornades de dones liderant les TIC el passat 17 de Novembre

Tots els Videos de les 5 taules de les Jornadas Womanlidertic 2016

Canal Dones en Xarxa

Banners

Tarifes de Publicitat
Clínica de reproducció assistida BcnIVF
Catàleg d'activitats de Dones en Xarxa
Ni + ni - = s
Jornades Internacionls de dones liderant les TIC
Dones emprenedores i professionals








Webs Locals

Agenda [+]

Avui és: 20-10-2017
>
<
Octubre'17
llmamejovessum
252627282930 1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
1
2
3
4
5

Convocatoria destacada

Torna WomanLiderTIC!
Torna WomanLiderTIC!
Al Novembre celebrem les Terceres Jornades Internacionals de Dones Liderant les TIC
Opinadores

Contractes de precàries per temps indefinit

Consuelo Chacartegui. Professora titular de Dret del Treball i la Seguretat Social. Universitat Pompeu Fabra
dijous 23 de març de 2017

Contractes de precàries per temps indefinit

Totes les versions d'aquest article: [català] [Español]

El 22 de març farà deu anys de la promulgació de la Llei Orgànica 3/2007 i encara no és possible parlar de igualtat efectiva. Malauradament, trigarem molt de temps en poder parlar d’aquesta qüestió com una realitat. Hi ha qui parla de més d’un segle per aconseguir-la, hi ha qui no posa data. Una dècada és ja un temps considerable a la vida d’una norma, però en matèria d’igualtat és només un petit punt a l’horitzó de l’esperança. Aquesta llei va suposar una fita important al 2007, però encara queden moltes coses per construir.

A l’àmbit laboral, malgrat els avanços que hagi pogut propiciar la normativa, les dones encara estem subjectes al que podríem anomenar un “contracte de precàries per temps indefinit”. Això vol dir condicions de treball que la pròpia Organització Internacional del Treball ha qualificat com “esclavitud del segle XXI”. No és d’estranyar. Pensem, per exemple, en les cambreres d’hotel, a les quals estan pagant 1,90 euros per la neteja de cada habitació mentre que el sector turístic no para de aconseguir beneficis. Aquestes dones desenvolupen la feina en condicions de treball insuportables, no tan diferents d’aquelles dones que estaven a les fàbriques al segle XIX donant la seva vida per poder portar un salari amb que alimentar els seus fills i filles. Moltes d’elles utilitzen substàncies perilloses per la salut sense que ningú hagi denunciat que ho són; pateixen situacions d’assetjament degut a la seva vulnerabilitat, tenen impediments enormes a l’hora d’exercir drets de conciliació i sovint arriben malaltes a treballar sense que demanen la baixa pel risc a ser acomiadades (www.laskellys.org). La reforma laboral del 2012 va obrir la porta a la flexibilitat més violenta i actualment els efectes i l’impacte més virulent d’aquesta reforma estan vivint-lo les dones treballadores. Amb tot, es manifesten pels seus drets amb una gran dignitat. Es tenen respecte a sí mateixes i aquest respecte ho transmeten a la societat. Tot i tenir por de perdre el seu treball, reivindiquen unes condicions de treball dignes i decents. És l’exemple palpable del que John Rawls anomenava autorespecte (self-respect) en la seva teoria de la justícia.

Les dones ocupem la major part de contractes temporals, moltes vegades a través d’empreses de treball temporal i d’empreses subcontractistes (ara també multiserveis) que es queden gran part del benefici empresarial a costa de pagar salaris de misèria a les dones. Els contractes a temps parcial ens mostren en realitat l’encobriment de situacions en les quals les dones treballen més hores de les que formalment consten en el seu contracte. Aquestes situacions, que es produeixen amb freqüència en la vida laboral, es perpetuen en el moment de les pensions, quan teòricament les dones haurien de gaudir d’una situació en la qual puguin tenir una jubilació per viure amb dignitat. Ens falta donar contingut de drets humans al treball de les dones i, per això, no ens resignarem a seguir tenint contractes de precàries per temps indefinit i continuarem amb la lluita per la dignitat.

Afegir un comentari


moderació a priori

Aquest fòrum és moderat a priori: la seva contribució no es mostrarà fins que no hagi estat validada per l'administrador del lloc.

  • (Per crear paràgrafs, deixeu simplement unes línies buides.)

Qui sóu? (opcional)

En col.laboració amb: