Accesibilidad
El repàs diari al mitjans de comunicació, una costum, un vici i un bon punt de deformació professional, fan difícil a vegades seleccionar alguna de les informacions que, per la seva naturalesa, mereixen un comentari més llarg, mes reflexiu o profund. Perquè dissortadament aquest actualitat continua en bona part ignorant o donant escassa rellevància a les activitats que les dones duem a terme. És per això que des de fa una bona temporada he retrobat el gust pel “retall” de les notícies (publicades en diversos mitjans i de format diferent) que, d’una manera o altra, tenen o haurien de tenir incidència en el context general de les polítiques tan del govern estatal com en el del autonòmic.
Una bona mesura que ens permetrà amb aquest i un bon buidat i anàlisi de diversos mitjans, elaborar un Manual de bones i males pràctiques en el tractament informatiu del gènere en els mitjans de comunicació. Així que i per ordre de “retall” en citaré algunes i després intentarem aportar-hi alguna reflexió sobre algun cas concret.
18 de març: Una pinça entre el PP i Solidaritat salva CiU d’una primera derrota. El Parlament rebutja la restitució del programa contra la violència sexista.
23 de març: 70 anys de lluita per reintegrar la cultura literària del país en la modernitat.
Clàssics el 2111. Crítica publica la primera gran història de la literatura espanyola fins a principis del segle XXI. (foto: 2 dones: Ana Ma. Matute i Carmen Martín Gaite).
Kosmopolis 2011 cartografia la literatura del segle XXI. ( repassant la llista, tres dones)
La Prostitución Anunciada. “Una mujer explotada no puede pagar 150 euros por anuncio”. Víctimas de trata, ONG y Policia constatan que detrás de la publicidad de contactos se ocultan redes mafiosas.
Negocio alegal, anuncio ilegal. El Gobierno trata de acabar con la publicdad de prostitución en los diarios impresos porque Internet no es controlable. Los editores se agarran a la libertad de expresión y de empresa.
El número de multes a prostitutes triplica el deles ajudes.
29 de març: L’ Ajuntament de Barcelona adopta el seu primer Pla d’Igualtat d’oportunitats entre dones i homes.
5 d’abril: El Parlament Europeu vota una estratègia contra la violència masclista
La Federación de Periodistas (FAPE) demana que es posi fi als anuncis de contactes.
La prohibició del anuncis de contactes genera nous desacords entre entitats abolicionistes i de suport a les prostitutes.
11 d’abril: Sólo uno de cada tres músicos de las agrupaciones sinfónicas profesionales de España es mujer.
15 d’abril La Generalitat vol multar clients i prostitutes al carrer. Puig anuncia un enduriment de la normativa després de les eleccions de maig. La regulació es proposa evitar que hi hagi municipis més permissius que d’altres.
Fins aquí algunes mostres de titulars de les noticies retallades durant alguns dies dels mesos de març i abril. Si les llegim amb atenció sorgeix sempre una primera reflexió i pregunta fins i tot després d’haver llegit la notícia en la seva totalitat: per què aquest titular i no un altra més positiu que es desprèn de la lectura de la noticia en la seva totalitat?.
Un exemple clar el trobem en el desenvolupament del titular següent: “El número de multes a prostitutes triplica el de les ajudes”. Per què hauríem pogut posar un altra titular? Doncs perquè la Regidora Elsa Blasco posava l’èmfasi en que el servei d’Atenció a les prostitutes de Barcelona va atendre l’any passat a 499 dones i alhora la Guàrdia Urbana va imposar 2.183 multes de l’oferta de serveis sexuals.
La Regidora va exposar que aquest fet no redueix la prostitució a la zona del Raval i per contra va remarcar que, encara que ls xifres siguin menors, en els quatre anys que fa que s’ha establert aquest servei d’Atenció: 110 dones han deixat de fer el carrer. D’aquestes 68 han aconseguit contractes de treball en plena crisi, tot gràcies al servei de recol.locació laboral.
Cert que les xifres són rotundes, però la tendència a titular més en negatiu que en positiu s’ha anant accentuant aquests últims temps amb la qual cosa la visió a priori que tenim de les notícies sempre son qüestionables, malgrat que en l’exposició dels fets detallats hi podem trobar bon material per explicar una tasca remarcable d’un servei que, a ben segur, no té tot el suport econòmic i polític ( exceptuant el de la mateixa Regidoria) que es mereix per eradicar una problemàtica que voldríem fos objectiu prioritària de les nostres administracions .
Cert que ja la ex- Consellera Tura va intentar en la seva època a Interior, adoptar mesures en contra de la prostitució que, ara, l’actual Conseller d’Interior vol duu a terme, sense que signifiquin una resolució clara de la problemàtica. Llegint alguns dels titulars que he inclòs en el llistat, es pot percebre com hi ha una “certa” tendència dels mitjans en parlar sobre la prostitució aportant, en molts casos dades i xifres molt significatives del “negoci” que això representa i, a vegades, fins i tot alguns mitjans ho cobreixen d’un cert aire sensacionalista.
Amb tot això, vull remarcar que, ara per ara, aquest és un debat obert i no acabat i que dóna la sensació que les administracions o els nostres governants polítics no son capaços d’enfrontar-lo amb l’exigència i la rigorista que això requereix. Sí un 90 per cent de les dones que exerceixen la prostitució són obligades a fer-ho i formen part de tot un entrellat mafiós de trata de dones, a què esperen per actuar definitivament?
Per últim, i d’aquets titulars un que es comenta per sí sol és el que fa referència a la supressió per part d’Interior del programa de seguretat contra la violència masclista i/o sexista que tants bons resultats ha estat donant. ICV-EU.A ja ha anunciat que tornarà a demanar el restabliment del pla. Ho esperem.
