Buscar

NETWORKING

Twitter Facebook LinkedIn Google Plus Tuenti Flickr
Youtube Delicious Slideshare DEX para Android DEX para Apple Favorits



Si vols publicitar-te en aquesta pàgina, fes clic aquí

Multimedia

Canal Dones en Xarxa

Banners

Catàleg d'activitats de Dones en Xarxa
Tarifes de Publicitat
Clínica de reproducció assistida BcnIVF
Jornades Internacionls de dones liderant les TIC
Ni + ni - = s
Dones emprenedores i professionals








Webs Locals

Agenda [+]

Avui és: 2-12-2016
>
<
Desembre'16
llmamejovessum
282930 1 2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
1
#womanlidertic

Crònica Mesa 4 Dones liderant projectes en xarxa

#womanlidertic
dilluns 7 de desembre de 2015

Crònica Mesa 4 Dones liderant projectes en xarxa

Totes les versions d'aquest article: [català] [Español]

Todo sobre #womanliderTIC

Mesa 4

Dones liderant projectes en xarxa. Dones que lideren projectes amb ús intensiu de les xarxes per al seu èxit, principalment d’economia social o finalitat social.

Qualsevol dona amb ganes, passió, seguretat en sí mateixa, ho pot aconseguir: pot liderar projectes d’economia social o finalitat social, és a dir, ser emprenedora social. Així va introduir la Maria Ripoll, creadora de continguts i narradora corporativa, la darrera taula de les jornades #WomanLiderTIC.

Hi van participar 4 dones molt diferents entre elles, totes amb molta personalitat i arguments contundents: La Montse Boix, periodista en TVE, una de les fundadores de Mujeres en Red; la Alicia Cañellas, CEO de aCanelma i All Vr Education; la Patricia Fernández, consultora en Marketing Innovació i Estratègia Digital; i la més jove de totes, la Elisabet Roselló, analista de societat de la informació.

Montse Boix, que portava les anotacions de la seva aportació al seu dispositiu mòbil i que es defineix a sí mateixa com “feminista activista, és a dir, sempre disposada a lluitar pels drets de les dones”, va destacar que els projectes col•lectius i els personals van de la mà; darrere de cada projecte hi són les persones. És per això, que els col•lectius de dones han de connectar-se; les dones han d’estar a Twitter, on s’estan generant les noves tendències. Les persones podem generar els nostres propis espais de comunicació sense gaires pressupostos, encara que cal saber “cap a on” i dedicar-li hores. Actualment hi ha molts projectes periodístics en format digital, que han estat possibles perquè, precisament, no es necessari tenir grans recursos econòmics.

Montserrat ens va recordar que justament ara fa 82 anys que les dones van poder votar per primera vegada. Ella opina que no podem pensar que realment vivim en una societat igualitària: cal continuar demanant quotes de participació: a la política, als consells directius, al periodisme… Per posar un exemple, només hi ha una dona dirigint un diari de premsa, a tot el país.

Montserrat aposta per compartir a la xarxa contingut, sempre i quan no es tracti d’elements personals, de la intimitat. Creu que hem de tenir una consciencia d’identitat digital única, treballar-la i aprofitar la seva potencia. Ser actiu, escollir com vols ser vista per la resta de mon (més val decidir que deixar que Google decideixi per tu). Recomana generar “un blog estable, un espai de referència on reflectir allò que vols que sigui sòlid. Cada un de nosaltres ha de decidir què i on. Importen més els continguts que les eines”

L’Alícia Canelles, que és especialista en educació vinculada a les tecnologies, ens va explicar que quan va ser mare va percebre alguns canvis professionals (de bons i de dolents). Va trobar a les xarxes socials una gran oportunitat per nodrir-se i aportar a d’altres persones. Les xarxes han estat presents en tots els moments de la seva vida professional, ja sigui en els processos interns d’emprenedoria com en les accions formatives que organitza. Això sí, “cal fer una gestió de la vida personal i professional ben diferenciada, i afegir l’anàlisi i una mirada crítica”

La Patrícia Fernández va destacar la importància de fer un ús intensiu de les tecnologies. Com a bloguera de viatges (va fer la volta al món en 7 mesos) va descobrir un món totalment diferent, que va transformar i millorar les seves relacions personals i familiars i fins i tot comercials (va rebre ofertes comercials d’empreses vinculades al turisme mentre viatjava). Al final, les companyies li contactaven per demanar-li suport per tal d’accelerar les seves empreses i com que no va voler escollir-ne una concreta, ha creat la seva pròpia: una acceleradora d’empreses gràcies a l’ús de les xarxes socials.

Patrícia ens va parlar de les mètriques de la vanitat (quants retuits, quants seguidors…): “cal anar més enllà i veure la qualitat de les connexions en xarxa i fer tangibles els contactes, convertir-los en un intercanvi real” Hi afegeix: «generalment, els homes dels equips de treball no es preocupen pels errors en comunicació, al contrari que les dones, sovint paralitzades pels possibles errors. Hem d’aprendre a equivocar-nos.»

El cas d’Elisabet Roselló és, sense dubte, molt singular. Al seu blog parla molt dels llibres que llegia de petita. I tal i com ella ens va explicar, de la ciència ficció a l’anal•lisi de tendències, ha recorregut algunes etapes, però no gaires. Està en contra del determinisme tecnològic a l’hora de fer anàlisis i considera que les xarxes no són noves tecnologies, sinó eines quotidianes. La seva feina consisteix en ajudar a les persones a entendre com dibuixar el seu futur i perquè el present és tan incert. Aposta per analitzar no el bigdata -com fa tothom-, sinó l’small-data.


L’Elisabet ho te clar: cal estar pendent de les xarxes, però la construcció comunitària no es fa a cop de twitter, sinó de cafès i de proximitat. Cal saber interpretar les dades, els canvis socials i treballar la comunitat en un sentit més ple; pensar en xarxa. Segons ella, «l’experimentació és un instrument per avançar. Cal deixar-se portar per la curiositat, superar els problemes tècnics i no rendir-se»

Una estratègia en xarxa que hagi representat un èxit al vostre projecte?

Alicia va comentar que el fet de tenir un espai propi (“benvinguts, passeu-passeu”) on deixar els teus continguts ha representat una gran diferència, al igual que el fet de fer servir les xarxes socials de forma selectiva, impactant sobre els grups als que t’interessa moure. A més, el factor "karma" funciona en les xarxes: tot el que aportis en positiu et vindrà retornat.

Patricia creu en la participació activa dins de grups: «fent servir els canals adequats de manera intel•ligent, pots arribar molt lluny. Escollir bé, fer-ho millor.»

Elisabet va recomanar entendre cada canal de forma diferent. Cada plataforma és visualment única i te dinàmiques diferents, genera processos que es complementen i cal parlar el llenguatge de cada canal. Una aportació del públic va fer aparèixer el tema de la “contra-revolucio” tecnològica o del mon post-digital. Elisabet va explicar que quan parlem de tecnologia social, hi ha part de risc que hem d’assumir (en pèrdua de privacitat). Xarxes com ara Facebook no són xarxes socials sinó empreses de publicitat on nosaltres som, a la vegada, el producte i el consumidor.

Montserrat va recalcar que no hem d’oblidar que «els hackers d’avui en dia no tenen motivació política, sinó econòmica i això és el més perillós». Hem d’exigir poder fer servir les tecnologies, però des de l’anonimat (correus encriptats, evitar el rastreig de la navegació personal, etc). Alicia n’afegeix: la clau està en l’educació i en el pensament critic.

Afegir un comentari


moderació a priori

Aquest fòrum és moderat a priori: la seva contribució no es mostrarà fins que no hagi estat validada per l'administrador del lloc.

  • (Per crear paràgrafs, deixeu simplement unes línies buides.)

Qui sóu? (opcional)

En col.laboració amb: