L’última obra de Nadine Labaki, directora de Caramel (2007), desenvolupa la seva història en un poble de muntanya molt aïllat, on musulmanes i cristianes s’uneixen per evitar, mitjançant ardits i sacrificis, que els seus homes es matin els uns als altres. Una recuperació del mite de Lisístrata i, per descomptat, una metàfora de la força que dóna la unió.

Un cop més, aquesta directora centra el protagonisme en les dones, tal com ja va fer en Caramel, però no només el pes argumental, sinó que les protagonistes de ¿Y ahora a dónde vamos? també porten el pes de la història, en una obra que lluny de semblar (encara que ho sigui) transcendent, es digereix amb la naturalitat de la vida.

"És un drama en el qual abunden els somriures i les rialles perquè, al meu entendre, burlar-se de les nostres desgràcies és una forma de sobreviure i de trobar l’energia necessària per seguir endavant. En qualsevol cas, per a mi és una necessitat, i per això em vaig proposar que aquesta pel·lícula fos tant una comèdia com un drama i que despertés tant el riure com les emocions", opina la mateixa directora.

La promoció de la pel·lícula juga amb aquestes mateixes normes. Si la pel·lícula es basa en un grup de dones que s’uneixen per evitar la guerra, en la difusió de la pel·lícula "volem traslladar això a les xarxes socials", una prolongació de la importància de la unió entre les dones, afirma la responsable de Màrqueting Digital, Mariel Maciá. La difusió per les xarxes es deu a la dificultat intrínseca de distribució d’obres d’autor, "que siguin dones i que no s’ajustin als cànons més comercials".

Les regles són ben fàcils, segons diu a la seva pàgina web, ofereixen 464 premis a través dels sortejos en què es participa amb la mecànica de les xarxes socials: seguir i compartir, al que cal afegir el registre per facilitar les dades. A més, si la pàgina aconsegueix 2000 fans a Facebook, organitzen dues projeccions gratuïtes (una a Madrid i una altra a Barcelona).

La dona contra la guerra, contra el patriarcat, contra la imposició, és un tema que no pot estar de més actualitat. El Líban participa dels seus fotogrames i, tal com va mostrar en Caramel, els interiors i els colors ocres, l’intimisme i la intimitat dominen el metratge.

Una veritable declaració d’intencions, de mostra d’una realitat, d’un apoderament de les dones que actua com la pluja fina, sense adonar-se’n, acabes calada fins als ossos. Sense violència ni estridències.

A més de a Facebook, podeu seguir les novetats sobre la pel·lícula a Twitter i al seu canal de YouTube. A continuació, podeu veure el tràiler del film: