El nou volum de la col·lecció mujeres y cultura, va ser presentat ahir a la llibreria La Central del carrer Mallorca de Barcelona, entre els grinyolar del parquet i envoltades de llibres, es va presentar la darrera obra de Joana Sabadell -professora de literatura espanyola a Estats Units- , Meri Torres, professora de Teoria de la literatura i literatura comparada de la universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i Rosa Maria Esteva, empresària i propietària de Grupo Tragaluz.

Meri Torres, va emmarcar la publicació de la darrera producció en una manca de llibres rigorosos, documentats i produïts en el nostre context. Torres va definir-ho com “un assaig crític de realitats, una perspectiva crítica feminista com una reflexió a propòsit de l’exercici de poder” que es fa des de dalt a baix, però també des de baix a dalt.

Desbordamientos és el reconeixement del poder de transformació i canvi, del feminisme. Com el seu títol indica és un llibre que convida a passar de la ratlla. Una experiència necessària per preguntar-se allò que ens delimita. Perquè el feminisme és la deslimitació de la idea i el pensament. No és una cosa de dones, és un problema de tots. Estem parlant de Drets Humans.

En la seva intervenció, l’autora va recalcar que “la dona té la tossudesa de viure, d’estimar i d’estimar-se, dones que no es veuen perquè es fa servir el marc equivocat, val la pena la vida i no el discurs de les paraules buides. Les paraules també poden salvar vides humanes.”

Entre les pàgines de Desbordamientos i partint de la capacitat desestabilitzadora i, per això, alliberadora del pensament feminista s’analitzen obres literàries i de pensament (des Maria-Mercè Marçal a Chantal Maillard), trajectòries musicals (com la de Maria del Mar Bonet), propostes polítiques i d’acció social que tenen el mèrit d’extralimitar els marcs preestablerts (nacionals, lingüístics, genèrics), a més de plantejar alternatives per a la millora de la vida urbana, reorganitzar les prioritats proposant idees útils i flexibilitzar el llenguatge cap a la concòrdia i la pau.

Unes trajectòries que a no ser que posem esment, simplement deixem de veure. De manera explícita, l’ètica de la cura, alguna cosa fonamental de generacions i regeneracions.