Buscar

NETWORKING

Twitter Facebook LinkedIn Google Plus Tuenti Flickr
Youtube Delicious Slideshare DEX para Android DEX para Apple Favorits



Si vols publicitar-te en aquesta pàgina, fes clic aquí

Multimedia

Per a que us sigui més facil de compartir, comparar, destriar ... us deixem aquí tots els videos en un sol post, de cada una de les taules en que es van desenvolupar les segones Jornades de dones liderant les TIC el passat 17 de Novembre

Tots els Videos de les 5 taules de les Jornadas Womanlidertic 2016

Canal Dones en Xarxa

Banners

Jornades Internacionls de dones liderant les TIC
Dones emprenedores i professionals
Clínica de reproducció assistida BcnIVF
Tarifes de Publicitat
Catàleg d'activitats de Dones en Xarxa
Ni + ni - = s








Webs Locals

Agenda [+]

Avui és: 24-09-2017
>
<
Septembre'17
llmamejovessum
28293031
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
1

Convocatoria destacada

Dones i Internet
Dones i Internet
El segon capítol d’Igualtat a fons explora les possibilitats que proporciona Internet en la lluita per la igualtat.
Salut

Desmuntant Gallardón

dimarts 14 de maig de 2013

Desmuntant Gallardón

A continuació reproduïm aquest article publicat a la web Nosaltres dedicim
Milers de dones avortarien encara que les seves circumstàncies econòmiques, laborals o afectives fossin diferents

Sempre s’ha dit que el pitjor governant és aquell que legisla d’esquena a la realitat, perquè la realitat no coneix de signes polítics, ni de moral, ni de principis religiosos. La realitat és simplement real i eminentment tossuda. La realitat de l’avortament també és persistent, i pot ocórrer que el legislador opti per visibilitzar aquesta realitat i donar a les 118.359 dones que van avortar al nostre país el 2011 una solució legal com fins ara, o que per contra, tracti d’invisibilitzar la decisió d’aquestes dones a través d’una llei restrictiva. A hores d’ara, un Govern hauria de saber que l’ocultació només és sinònim de deixar de veure, de tapar; hauria de saber que després de l’espessa cortina d’aquesta hipocresia social, a la qual tan addictes són alguns / es dels / les nostres legisladors, hi ha 118.359 dones que buscaran una sortida clandestina, il · legal, arriscada o segura en un altre país més avançat en la defensa dels drets sexuals i reproductius de les dones, mentre que Espanya s’anirà allunyant cada vegada més de l’esperit que va animar la redacció de l’actual norma .
El Ministeri de Sanitat va donar a conèixer en el seu informe de l’any 2011 que 106.026 dones van avortar per voluntat pròpia al nostre país durant aquest any. Els estudis de l’Associació de Clíniques Acreditades per a la IVE han evidenciat que 66.107 d’aquestes dones abortarían encara les seves circumstàncies econòmiques, laborals o afectives fossin diferents, perquè la decisió d’interrompre el seu embaràs és una decisió íntima i personal. I cap llei els va a fer canviar de parer, per molt arriscada que sigui la decisió que prenguin. Negar aquest fet és no voler veure.
Aquest no voler veure s’aguditza quan la realitat a observar és la de les menors que no han pogut comunicar als seus pares la situació gestacional i la seva decisió d’avortar. I s’aguditza perquè la conjuntura d’aquestes dones de 16 i 17 anys culpabilitza uns / es legisladors / es que no han estat capaços de pal · liar el dia a dia d’una menor en una família desestructurada, de solucionar la incerta situació d’una immigrant emancipada , la violació en el si familiar. Com buscar el suport d’uns progenitors amb patologies psiquiàtriques invalidants?, O el d’aquells / es que compleixen pena de presó? ¿No els sembla "violència" la d’aquells pares que obliguen les seves filles a ser mares en contra de la seva voluntat? Els / les professionals de ACAI no podem abstreure’ns de les vides d’aquestes 485 dones (el 0’41% del total de dones que avorten) no mirem cap a un altre costat, no ens agafem a aquesta temptació tan recurrent: el que no es veu no existeix. Existeixen i per molt que una llei les obligui, no comptaran a uns pares inaccessibles o als que temen, la seva situació. Ben al contrari buscaran una sortida il · legal, clandestina i encoberta. I com a persones que tractem diàriament amb aquestes menors preguntem al legislador: les veurà vostè quan un titular de premsa posi al descobert les conseqüències, en alguns casos irreparables, de la seva decisió? ¿O potser consideri aquestes conseqüències com un càstig adequat al seu desobediència?
3.590 dones van desitjar seu embaràs i el diagnòstic d’una patologia fetal trastocar el seu desig. Pot imaginar el legislador com és el duel d’aquestes dones? Nosaltres / es sí, per això no volem pensar que a aquest duel calgui sumar l’obligació de donar a llum un fill / a que probablement requerirà cures pal · liatives de per vida. No, no podem entendre que una norma pugui regular legislativament el grau de dolor que pot suportar una dona, el seu fill / ai les seves famílies. Per a nosaltres / as sol la dona embarassada pot decidir si pot, si vol o no enfrontar una maternitat complexa i diferent de la que es va plantejar. Només ella pot sospesar si vol o pot oferir un temps, una constància, una dedicació de per vida al seu fill / a. Sent tan mereixedores de respecte les que segueixen endavant com les que renuncien.
No voldríem abandonar aquestes línies sense assenyalar que els / les injuriats professionals que realitzen els avortaments només fan possible una decisió presa per la dona. Cap / a obliga les dones a avortar, no "abdueixen" a les dones perquè prenguin decisions contràries a la seva voluntat. Es limiten a ajudar amb un cost personal i professional alt. Si ells / es no haguessin creat equips multidisciplinaris de gestió privada en aquest país, l’avortament no seria una pràctica sanitària més ni un dret possible per a la dona. Tant és així, que a dia d’avui s’han convertit en una prolongació del sistema sanitari públic a través de concerts amb les diferents administracions; manca per tant de sentit que el legislador vulgui "excloure" als experts / es dels diagnòstics previs a la IVE, deixant la valoració d’un supòsit en mans de metges que aventurem no formats en avortament provocat, no especialitzats, no conscienciats amb la situació de la dona, i el que és pitjor condicionats pel caràcter restrictiu de la norma.
Com ja és habitual a Espanya, la seva llei, Sr Ministre, canviarà quan un altre govern, amb una ideologia més coherent amb la realitat, vaig arribar al poder. En aquesta ocasió serà per tornar a apropar-nos a Europa, on els governs, independentment del seu signe polític, no canvien les lleis d’avortament. I tot això passarà perquè la realitat de 118.359 dones és tossuda, no entén de la seva moral, de la seva ideologia, de les seves raons "filials", personals, ni dels principis "fonamentalistes" d’aquells que li coaccionen amb la seva quota electoral.
Santiago Barambio és el president de l’Associació de Clíniques Acreditades per a la Interrupció de l’Embaràs (ACAI)

Afegir un comentari


moderació a priori

Aquest fòrum és moderat a priori: la seva contribució no es mostrarà fins que no hagi estat validada per l'administrador del lloc.

  • (Per crear paràgrafs, deixeu simplement unes línies buides.)

Qui sóu? (opcional)

En col.laboració amb: