Amb la intenció d’aconseguir la igualtat real, el Govern d’Espanya ha donat, en aquests últims anys, passos importants en la remoció dels obstacles que impedeixen o dificultin la seva plenitud en tots els àmbits i, en particular, en la lluita per eradicar de la nostra societat tota forma de discriminació, mitjançant l’aprovació de lleis específiques dirigides a equilibrar i ampliar els drets de ciutadania, i el compromís amb i per la igualtat en el desenvolupament de cadascuna de les polítiques impulsades pel Govern.

Amb aquests avenços, el nostre país ha iniciat un camí fins a situar-se com a referent en el reconeixement i l’extensió dels drets civils i socials al món, consagrats en aquest àmbit, concretament en l’article 26 del Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics i l’article 2 del Pacte Internacional dels Drets Econòmics, Socials i Culturals, tots dos de 16 de desembre de 1966.

No obstant això, i malgrat els avenços aconseguits, queda encara recorregut en la lluita per l’eliminació de l’homofòbia i la transfobia, que segueixen sent unes de les formes d’odi més esteses, trobant fins i tot el seu reflex encara en l’actualitat, en la legislació penal de nombrosos països.

Per això, la no discriminació per motius d’orientació o identitat sexual és una prioritat, no només d’aquest Govern, sinó de la Unió Europea, i així es va reflectir a la Declaració sobre orientació sexual i identitat de gènere, adoptada en l’Assemblea General de Nacions Unides en 2008, amb el copatrocini de tots els Estats Membres de la Unió Europea; així com en la commemoració del Dia Internacional contra l’Homofòbia, el passat 17 de maig de 2009 i 2010; i en l’adopció durant la Presidència espanyola de la Unió Europea d’un document operatiu que habilita al personal de les seus de la Unió Europea, de les capitals dels Estats membres, de les seves Delegacions, Representacions i Ambaixades, dins del marc de la seva acció exterior, així com amb organitzacions internacionals i de la societat civil, a reaccionar voluntàriament davant casos de violacions de drets humans per motiu d’orientació sexual i identitat de gènere, així com a seguir impulsant accions per a la promoció i protecció dels drets humans en aquest àmbit.

Per això, el Govern manté entre les seves prioritats el ferm compromís de seguir treballant, tant a nivell nacional com internacional, en la prevenció i la lluita contra totes les formes de discriminació perquè totes les persones puguin exercir plenament els seus drets gaudint així d’una veritable i plena ciutadania democràtica, impulsat al seu torn des de diferents àmbits institucionals i socials.

Així es va reflectir tant en l’Acord de Consell de Ministres de 26 de juny 2009, pel qual es promovia el reconeixement internacional del 17 de maig com a Dia Internacional contra l’Homofòbia i la Transfobia, com en l’Acord de Consell de Ministres de 14 de maig de 2010.

En aquesta mateixa línia, el passat 7 de gener, el Consell de Ministres va aprovar l’Avantprojecte de Llei Integral per a la Igualtat de Tracte i la No Discriminació, que té com a finalitat prevenir i eradicar les discriminacions actuals i les futures i amb el qual aspirem a establir un mínim comú denominador normatiu que contingui les definicions i garanties bàsiques del dret antidiscriminatori, donant una protecció real i efectiva a les víctimes de discriminació en qualsevol de la seva formes.

En l’àmbit internacional, en ocasió de la setzena sessió del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides a l’abril de 2011, es va presentar una Declaració conjunta que sol•licita posar fi a la violència, la criminalització i les violacions de drets humans per raó d’orientació sexual i identitat de gènere. Aquesta Declaració, del Grup impulsor de la qual va formar part Espanya, suposa una important fita en la conquesta dels drets humans, en ser la primera vegada que 85 països de totes les regions del món copatrocinan una Declaració en aquesta matèria”