Buscar

NETWORKING

Twitter Facebook LinkedIn Google Plus Tuenti Flickr
Youtube Delicious Slideshare DEX para Android DEX para Apple Favorits



Si vols publicitar-te en aquesta pàgina, fes clic aquí

Multimedia

Canal Dones en Xarxa

Banners

Ni + ni - = s
Tarifes de Publicitat
Catàleg d'activitats de Dones en Xarxa
Jornades Internacionls de dones liderant les TIC
Dones emprenedores i professionals
Clínica de reproducció assistida BcnIVF








Webs Locals

Agenda [+]

Avui és: 10-12-2016
>
<
Desembre'16
llmamejovessum
282930 1 2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12 13
14
15
16 17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
1
Societat

Dones en primera línia de la política institucional

Presentació del llibre "La catifa vermella" a Viladecans
dijous 22 de setembre de 2016

Dones en primera línia de la política institucional

Dijous passat es va presentar a Viladecans La catifa vermella, un llibre que narra les experiències en primera persona de diferents dones a la política. Es tracta d’un relat coral i divers, caracteritzat per la seva transversalitat política, territorial i d’edat. La Carme Porta, exdiputada d’ERC, ex secretària de Polítiques Familiars i Drets de la Ciutadania i activista feminista i LGTBI, explica la voluntat d’escriure aquest llibre des d’allò positiu, des de l’experiència compartida i els punts de trobada. Allò negatiu, diu, ja passa a fora, en aquell espai públic d’on les dones som expulsades. Per això, Carme reivindica el nostre dret a la mediocritat. I ho fa com a forma de protesta davant un sistema en què sembla que si les dones no som excel·lents, talentoses i irrepetibles, no tenim el dret a estar presents a la política institucional. La Carme finalitza la seva intervenció fent-se una pregunta davant una sala mig buida: “quantes persones hauríem trobat avui aquí si hagués sigut una conferència d’homes polítics?”

Seguidament, pren la paraula la Carme Laura Gil, exdiputada de Convergència i Unió i filòloga. Ella explica la seva visió històrica de la política. Té 81 anys. La Carme va créixer amb l’activisme de la postguerra i amb la resistència passiva d’una població. Per això, entén molt bé que la política no és només aquella que es fa a les institucions, sinó també la que es fa a casa i a les escoles, en la quotidianitat, en el dia a dia. La seva professió és l’ensenyament i té molt clar que quan donava classes estava fent política, ja que estava educant i transmetent ideals als alumnes. Aquesta intersecció entre política i vida la resumeix molt bé en una frase: “Cal viure de manera coherent amb allò que tu prediques”.

Més tard parla la Mercè Civit, exdiputada d’EUiA, membre de Ca la Dona i treballadora social a l’Ajuntament de Viladecans. Comença lamentant la desvalorització que viu la política avui en dia i reivindica la política de la quotidianitat, aquella que està fent un vertader esforç per tal que vivim en una societat més justa i igualitària. No hem d’oblidar tota la lluita que porten fent les dones al llarg de la Història per aconseguir-ho, diu, perquè invisibilitzar-ho, seria, en paraules de Gerda Lerner “una forma de mantenir-nos subordinades”. Per això, recorda algunes de les victòries que gràcies a la unió i la participació de totes les entitats de dones s’han produït a Catalunya. En concret, parla de l’aprovació unànime de la Llei d’eradicació de la violència masclista, tot recordant un Parlament català ple de dones. Tanmateix, Civit és conscient que queda molt per arribar a la igualtat, i per aconseguir-ho en l’àmbit de la política, no vol el rebuig ni el proteccionisme dels homes, sinó la solidaritat i el treball conjunt.

D’altre país proper, Andorra, arriba la Sílvia Bonet per relatar-nos la seva experiència com a política en una societat conservadora on ser una dona i d’esquerres suposa una dificultat. De professió infermera, Sílvia fou Ministra de Salut, Benestar i Treball, i sempre va voler esdevenir un exemple de dona política amb nens, per a aquelles que veien la maternitat com una limitació per tenir aquesta feina. Bonet explica que a Andorra no hi ha cap llei de quotes de paritat i actualment al Parlament les dones són solament un 34% del total. En una societat on a les dones se’ns exigeix molt més que als homes per arribar al mateix lloc de feina, on difícilment obtenim alts càrrecs i on perdura la desigualtat salarial, Sílvia fa una crida a la unió entre nosaltres, afirmant que quan ens posem totes d’acord, podem aconseguir grans avenços (com és el cas de la Llei d’eradicació de la violència masclista). Ella demana la igualtat per convicció, i no perquè estigui escrit a una llei.

L’últim torn és per la Lourdes Muñoz, onze anys diputada pel PSC i presidenta de Dones en Xarxa. Lourdes celebra els avenços fets des de la política institucional en qüestions d’igualtat, però no se n’oblida de tota la feina que queda per fer. “¿Què més voleu?”, diu que li pregunten. “No volem les aclaparadores dades de l’escletxa salarial, ni les de les mortes per violència masclista”, contesta. Tampoc vol que les dones hàgim de justificar per què estem a l’espai públic, ja que és una qüestió de pura democràcia. Lourdes explica que ha volgut exercir la política com a dona i com a feminista, cosa que li ha suposat una doble barrera. Per il·lustrar-ho, utilitza l’exemple de la Victòria Kent, que va fer una intervenció en contra de la lluita de la Clara Campoamor pel dret a vot de les dones. Més tard, a l’exili, la Victòria va ser protegida pel seu entorn polític, mentre la Clara es va trobar absolutament sola. Amb això, ens vol explicar que en la política, si fas el paper que s’espera de tu com a dona, seràs menys castigada. Per acabar, la Lourdes ens dóna un consell feminista: hem de cercar dones còmplices per fer xarxa i institucionalitzar juntes les accions.

Afegir un comentari


moderació a priori

Aquest fòrum és moderat a priori: la seva contribució no es mostrarà fins que no hagi estat validada per l'administrador del lloc.

  • (Per crear paràgrafs, deixeu simplement unes línies buides.)

Qui sóu? (opcional)

En col.laboració amb: