Accesibilidad
Aquest estiu els cinemes Verdi de Barcelona fan projeccions de pel·lícules clàssiques. Es tracta d’una iniciativa exemplar que permet recuperar, per a satisfacció dels cinèfils, grans títols de la història del setè art, en pantalla gran i amb còpies restaurades i en versió original subtitulada. Entre les pel·lícules que s’han pogut veure hi destaquen alguns dels títols més importants de la filmografia de Sergio Leone, a qui el temps, i ara es torna a constatar, ha situat com un dels grans dins el gènere del western. En aquest cicle de projeccions als cines Verdi s’ha pogut veure, entre d’altres, ‘Hasta que llegó su hora’, un dels darrers grans westerns, amb el que el realitzador italià continuava i renovava amb la seva mirada europea el gènere que havien fet gran John Ford i Howard Hawks. Actualment ja ningú qüestiona l’estatus de clàssic del cinema d’aquest western protagonitzat per un veterà Henry Fonda i un encara força jove Charles Bronson. Però en el seu moment el cinema de Sergio Leone va revolucionar el western en molts aspectes. De tots, em fixo en el paper decididament protagonista que pren la dona, aquí una bellíssima Claudia Cardinale donant vida a una dona forta i valenta, capaç de decidir per ella mateixa, de negociar i de fer realitat els seus objectius en un món dominat pels homes com va ser el salvatge oest.
Un rol femení, el de la Cardinale a ‘Hasta que llegó su hora’, que contrasta amb el caràcter passiu i secundari que, fins llavors (amb poques excepcions) havia tingut la dona en els westerns del Hollywood clàssic. Quentin Tarantino, que veu en molts aspectes del cinema de Sergio Leone i no se n’amaga, ha creat també una bona galeria de dones valentes en entorns poc prototípics, com és el cas de la núvia de Kill Bill, que d’alguna manera fa pensar en aquella Claudia Cardinale d’Hasta que llegó su hora. Un pas més endavant l’ha fet aquest any la directora Kelly Reichardt i la seva extraordinària ‘Meek’s cutoff’, un western del tot inusual, que renova completament el gènere per la seva mirada femenina –és la primera pel·lícula de l’oest dirigida per una dona-, i que capgira tots els tòpics sobre el paper que la dona jugava en el “wild west”. Si Leone ja perfilava un personatge valent i amb caràcter propi, a ‘Meek’s cutoff’ són les dones les que, valentes, acaben agafant les regnes de la situació, convertint-se en les líders, les noves guies per avançar en un món canviant i confús per al qual els homes ja no tindran –si és que les van arribar a tenir mai- totes les respostes.
