Buscar

NETWORKING

Twitter Facebook LinkedIn Google Plus Tuenti Flickr
Youtube Delicious Slideshare DEX para Android DEX para Apple Favorits



Si vols publicitar-te en aquesta pàgina, fes clic aquí

Multimedia

Perquè us sigui més fàcil de compartir, comparar, escollir ... us deixem aquí tots els vídeos en un sol post, de cadascuna de les taules en què es van desenvolupar les Quartes Jornades de Dones liderant les TIC el 15 de novembre passat

Recull de Videos WomanLiderTIC 2018

Canal Dones en Xarxa

Banners

Jornades Internacionls de dones liderant les TIC
Dones emprenedores i professionals
Tarifes de Publicitat
Catàleg d'activitats de Dones en Xarxa
Ni + ni - = s
Clínica de reproducció assistida BcnIVF








Webs Locals

Agenda [+]

Avui és: 23-08-2019
>
<
Agost'19
llmamejovessum
293031
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
1
Feminismes

El parany d’allò que és ’innat’

dimecres 21 de març de 2012

El parany d'allò que és 'innat'

En una jornada per la reivindicació del dret a la paternitat i als permisos iguals i intransferibles de naixement i adopció, Carme Freixa va recolzar la proposta mitjançant la deconstrucció dels mites al voltant de la dona i la maternitat, veritables eixos de la submissió i de les desigualtats que pateixen les dones. Una mística de la feminitat que esdevé una trampa, sovint mortal

Quan la biologia esdevé esclavatge, manipulació per a una implantació dels rols patriarcals que assoleixen el zenit en la maternitat, en el que allò que suposadament és innat a les dones, ignorant que aquestes atribucions són adquirides, que el mateix fet de decidir el que és innat i el que no, ja és cultura.

Les arrels s’han de buscar en la identificació plena entre dona i naturalesa com a ésser més propera a les ‘forces atàviques’ (tan profundes i salvatges, aquestes), front als homes que en aquesta distribució gens casual dels papers els toca la vessant intel·lectual, reflexiva. Una dicotomia servida per Rousseau.

Així en la dona predomina allò que és “innat, instintiu, inamovible i que s’interpreta com a certes per la societat patriarcal per tal d’imposar el seu domini”, assegura Freixa. I sobre aquestes idees equivocades s’imposa la distribució dels rols i un relat que es construeix socialment i es modela al seu interès.

La dicotomia que pressiona

La part masculina i la femenina és una falsa dicotomia en tant que principis excloents i oposats, i com a premissa, alhora de que la part biològica queda modelada pel medi ambient, els correlats socials es construeixen de manera subtil.

Tan subtil com el fet de que fins i tot quan tenim un nadó als braços ens comportem de manera diferent, si és un nen o una nena. Si és una nena fem servir, de manera potser inconscient, un to més agut, la bressolem més pausadament i fem servir els diminutius més sovint, just al contrari si es tracta d’un nen, en el que to de la veu és greu, els moviments són una mica més contundents i les paraules no són diminutius.
Sota aquests paràmetres es desmunta la diferenciació de sexe de manera categòrica. El sexe és quelcom molt volàtil, que en el nostre cas és la història d’una necessitat política. Com a mostra el cas dels peixos labroides que pot canviar de sexe, segons la seva posició en l’eixam de peixos i que qüestiona les categories d’innat i/o adquirit que es transmet a través de diverses vies.

I és que els primats aprenem en base a les neurones miralls, que és tant com dir que aprenem per imitació, i per aquí és per on les rutines, els comportaments i els rols socials entren a formar part de la nostra essència. I per on s’escolen les dues grans matrius de comportament: la impotència adquirida, pel que les persones només desenvolupen les capacitats que s’associen al gènere, és a dir, certes aptituds que ens corresponen socialment.

Per la seva banda, un altre dels perllongadors dels rols de gènere és l’èxit vicari o la realització personal a través d’una altra persona, els fills. Un comportament que sembla innat, però que és adquirit.
Ambdues, la impotència adquirida i l’èxit vicari són els vehicles que conformen les nostres percepcions del món que estan lligades al rol i a l’estatus social.

Altres maternitats

En aquesta perspectiva, el valor social de la maternitat s’apropa més a una construcció cultural que a una necessitat imperiosa, un concepte “format per la vacuïtat”, afirma Freixa, per a qui la suposada simbiosi entre dona i natura, no fa sinó llastrar al feminisme. I a més de la biologia, Carme recorre a la Història, com a mètode per relativitzar el que és innat, etern, i per extensió de compliment obligatori, de destí inexorable del que no es pot fugir.

Així la cura de les criatures no ha estat sempre el centre de la vida de les dones, així, afirma Carme Freixas, a l’Edat Mitjana les classes altes només veien als seus fills en les dates assenyalades, la resta del temps restaven a cura dels instructors, etc.. i quan l’ascensor social comença a funcionar, les classes baixes envien als nens (amb 7 anys) d’aprenents a les fàbriques.

Una altra dada que desmunta el mite de la maternitat i de la cura són els infanticidis dels qui s’encarregaven les dones, precisament. A la societat victoriana, creix el nombre d’infanticidis perquè les dones que tenien fills fora de la institució del matrimoni eren expulsades de la societat.
I per acabar de desmuntar els mites sobre la maternitat: la depressió post-part que beu de la baixada en picat de la progesterona i de l’enfrontament sobtat del constructo de ser mare, segons la psicòloga, i és que el 60% de les mares primerenques experimenten indiferència davant el nadó, la raó és que “si no hi ha lligams, no pot haver-hi sentiments”.

Afegir un comentari


moderació a priori

Aquest fòrum és moderat a priori: la seva contribució no es mostrarà fins que no hagi estat validada per l'administrador del lloc.

  • (Per crear paràgrafs, deixeu simplement unes línies buides.)

Qui sóu? (opcional)

En col.laboració amb: