El bombardeig per la televisió, per la ràdio, a la premsa, als dominicals setmanals és constant, brutal i sovint despietat. La imatge de la dona com a reclam del producte a vendre, o com a símbol d’un estil de vida que de vegades fa pensar més en les protagonistes de sèries nord americanes com Sexe a Nova York, en realitat la versió adulta que propaga Disney.

I és que els regals no són neutres, no només en una primera lectura, sinó en profunditat, per a Rodrigo Prieto (Institut Diversitas) els regals en realitat, no són sinó una projecció de nosaltres, dels nostres interessos, gustos, valors. Però també delatem quina és la nostra percepció de l’altre, estem dient com el veiem. A més, “els regals tenen un significat social, una marca d’ús, una marca de gènere, són productors i reproductors de gènere, una interpel·lació directe.”

En aquesta percepció i en la construcció del missatge, la publicitat té un pes evident, que no es pot menystenir, per a Mar Valldeoriola de la Cooperativa Germinal apunta clarament “La publicitat fa servir un llenguatge molt dur que desenvolupa rols que es traslladen als regals”, i és que els missatges i la visió de la dona que transmeten els anuncis reprodueix un veritable esclavatge per a la dona, el d’un món impossible, el d’una falsa realitat a la que les dones hem d’arribar.

Aquesta perversió s’aconsegueix a través d’un llenguatge estereotipat, d’un ús sexista dels missatges, un món clarament masculí i femení sense sortida en forma de categories absolutes, tancades, universals i estàndards als que, a més s’atribueixen gustos separats.

Per a Valldeoriola, “la publicitat fa un ús d’aquests arquetips i els explota al màxim. Els arquetips més habituals són l’ús de la dona objecte, el cos imperfecte. Com a objecte pot ser explotada, la postura del cos de la dona realimenta l’imaginari de la passivitat, un cos passiu per ser mirat, és susceptible per ser un cos dominat”. Un estadi de la violència de gènere.

Un fet més greu en el cas dels infants, perquè en aquesta etapa més que mai els regals són portadors de valors. S’ha d’incentivar l’intercanvi de rols, que la violència no sigui el domini dels uns sobre els altres. En aquest sentit, Prieto apunta a la perpetuació de rols que provenen de la indústria cultural com el de l’amor imaginari, de princeses i de prínceps que formen part de l’eix vertebrador de la filosofia de Disney i que també proposa un model de dona idealitzada i no reals, es generen unes expectatives que ens acosta a la imperfecció de tot.