La participació de la dona en la política és una eina poderosa per promoure la igualtat de gènere, va afirmar a Efe l’espanyola Ana Revenga, codirectora del "Informe Mundial Sobre Igualtat de Gènere i Desenvolupament" del Banc Mundial.

"El que una dona sigui presidenta trenca una barrera molt important perquè demostra la capacitat de la dona d’ocupar aquesta posició ia més influeix en el tipus de polítiques que s’estan dissenyant i, una cosa molt fonamental, influeix en les aspiracions de les futures generacions" , ha assenyalat Revenga.

Llatinoamèrica és pionera en molts aspectes de millora per a les dones, segons Revenga, doncs a diferència d’alguns països desenvolupats s’ha comptat amb presidentes a Xile i Brasil.

Segons ha precisat l’economista, hi ha una gran dificultat per conciliar l’àmbit familiar i de treball per a una dona, i això es dóna en major mesura si s’afegeix l’aspecte polític.

"A la dona li resulta més fàcil entrar a la política a través de l’àmbit municipal, de vegades es pot començar des d’allà perquè després tinguin més pes en l’àmbit nacional", ha expressat.

Per mantenir la igualtat de gènere, és important tenir a les dones en posicions clau, on tinguin capacitat de decisió i puguin ser vistes com un model a seguir, segons Revenga.

"Les societats que són capaços de donar més veu a la dona, són societats més representatives, més incloents i que es desenvoluparan millor i créixer més", ha expressat.

Així mateix, ha reconegut que les dones són una força productiva important per al món laboral, en el qual abasten més del 40%, i que la seva relegació pot ocasionar pèrdues en els mercats internacionals.

"La igualtat de gènere produeix beneficis econòmics i de creixement fonamentals per als països que volen desenvolupar-se", va dir Revenga.

Segons l’informe del BM, en eliminar les barreres que impedeixen que les dones treballin en determinades ocupacions es produiran efectes positius, ja que es reduiran les diferències de productivitat entre els gèneres i augmentaria la producció per treballador entre un 3 i un 25%, en diferents països.

En les últimes dècades, l’esperança de vida de la dona ha millorat i actualment es troba en 77 anys. A més, en els últims 30 anys s’ha disminuït la mortalitat materna de 160 a 67 per cada 100.000 dones.

Així mateix, la taxa de fertilitat va baixar a 2,3 nens per mare, des de la dècada de 1960, quan era de 6.

Malgrat els canvis i avenços en la societat, hi ha algunes normes socials que no canvien. Revenga fins i tot va reconèixer que en el seu equip de treball es reflecteix la desigualtat en la distribució de tasques de la llar i la cura dels nens.

"La dona es va acostant a l’home en nombre d’hores treballades fora de la llar, però no redueix les seves hores treballades dins de la llar", va expressar Revenga.

Per a la funcionària del BM el desenvolupament econòmic no garanteix una major veu per a la dona en la societat i arriba a ser fins i tot un factor perjudicial.

"A la Xina i l’Índia les famílies amb accés a tecnologies com una ecografia, poden portar a una mortaldat de les nenes abans de néixer per una preferència social pels fills homes", va precisar.

Revenga ha assegurat que la desigualtat de gènere és un problema difícil de combatre perquè hi ha una transformació de les mentalitats.

Font: EFE