Buscar

NETWORKING

Twitter Facebook LinkedIn Google Plus Tuenti Flickr
Youtube Delicious Slideshare DEX para Android DEX para Apple Favorits



Si vols publicitar-te en aquesta pàgina, fes clic aquí

Multimedia

Perquè us sigui més fàcil de compartir, comparar, escollir ... us deixem aquí tots els vídeos en un sol post, de cadascuna de les taules en què es van desenvolupar les Quartes Jornades de Dones liderant les TIC el 15 de novembre passat

Recull de Videos WomanLiderTIC 2018

Canal Dones en Xarxa

Banners

Catàleg d'activitats de Dones en Xarxa
Ni + ni - = s
Dones emprenedores i professionals
Clínica de reproducció assistida BcnIVF
Tarifes de Publicitat
Jornades Internacionls de dones liderant les TIC








Webs Locals

Agenda [+]

Avui és: 23-08-2019
>
<
Agost'19
llmamejovessum
293031
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
1
Societat

El revelador mirall del llenguatge

Rosa Regás
dilluns 9 d'abril de 2007

El revelador mirall del llenguatge

El llenguatge és l’expressió de la forma de ser d’una societat que reflecteix els seus comportaments, bons i dolents, els seus amors i els seus odis ancestrals.

En la meva infància, el Dijous Sant s’anava a l’Església a "matar jueus" donant cops a la part baixa del reclinatori o fent rodar les sorolloses matraques amb força fins a acabar gastant-ne les llengüetes de fusta i deixant-les silencioses. Eren els temps de la "confabulació judeomaçònica" i el llenguatge expressava el sentiment obligat del poble espanyol, sumit en una profunda i sinistra dictadura que tampoc acceptava jutgesses, editores, físiques, catedràtiques ni aviadores no només perquè no estava ben vist que les dones ho fossin, sinó perquè els usos religiosos i polítics de l’època tenien destinades altres ocupacions més excelses a les mares dels homes. Avui no matem jueus a l’església ni el Parlament, i tenim jutgesses, polítiques i fins i tot deganes, encara que més aviat poques. I a més acabem d’aconseguir una llei d’igualtat entre homes i dones que, encara que trigarà a penetrar en el subconscient de la societat, ens fa sentir millor en un món que podria arribar a ser més just.

Però la força del llenguatge segueix sent tan poderosa que una vegada una paraula s’ha revestit de burla, alabança o norma, és molt difícil desprendre-la del seu significat. Encara hi ha qui, per exemple, somriu amb suficiència davant la paraula feminisme, com si arrossegués encara la ridiculització i el vilipendi a què van ser sotmeses aquelles sufragistes de principis del segle XX, a les quals devem un gloriós avenç en els nostres drets, que van sortir als carrers de Londres demanant el vot per a la dona. Sense acceptar la premsa llavors, ni a vegades tampoc ara, que el feminisme no és més que el compliment de la igualtat en llibertat i drets de tots els éssers humans que proclama la primera pàgina de la Declaració Universal dels Drets Humans. Igualtat de drets entre homes i dones, rics i pobres, blancs i negres, religiosos i ateus.

Igualtat en llibertat i drets, perquè, en tota la resta, les dones i els homes no som iguals, som, de fet, equivalents.

En col.laboració amb: