El dissabte 3 de desembre quedarà registrat en els llibres d’història del salt amb esquís com un dia històric.

Aquest dia arrenca a Lillehammer (Noruega) la primera edició de la Copa del Món de salts d’esquí femenins. Una victòria definitiva per a les dones que han lluitat durant anys perquè la FIS i el COI tinguessin en compte les seves peticions. El 2004, el director del Comitè de Salts de la FIS, Torbjørn Yggeseth, de 73 anys i olímpic a Squaw Valley 1960, va prohibir saltar a la noruega Anette Sagen al trampolí de 185 metres, malgrat la seva provada experiència i les seves 21 victòries a la Copa Continental Europea, al · legant "l’escassa preparació de les dones per a aquesta disciplina nòrdica".

La història de l’esquí nòrdic registra dades molt significatives que avalen els anys de lluita de les esportistes. Fa més de 150 anys que es tenen notícies de salts femenins. Segons els arxius històrics de la FIS, el 1862 i el 1897 es tenen constància dels salts de les noruegues Ingrid Vestby i Ragnar Petter-sen. El 1911, de Paula von Lamberg, durant una competició amb homes a Kitzbuhel, Àustria.

El 1930, el director de cinema alemany Arnold Fanck va fer saltar a la famosa actriu i documentalista Lennie Riefenstahl, en diverses escenes de la seva pel·lícula Borratxera de neu. No obstant això, també és cert que per aquesta època els salts de dones, van començar a no estar ben vistos. Per això, el 1930, els noruecs es van dur aquesta disciplina als Estats Units, on ja es registren salts de 75 metres. I són les saltadores nord-americanes que van emprendre la lluita des de 2004 amb la posada en marxa de la Copa Continental. Les saltadores europees, al costat de les canadenques, reclamaven una Copa del Món i, sobretot, la inclusió en els Jocs. Ambdues peticions es van fer esperar. La FIS al · legava que no hi havia prou nivell i el COI, que no existia el suficient nombre de practicants com per a ser inclosa en el programa olímpic.

Però, l’arrelament i la qualitat de participació a la Copa Continental va ser canviant el criteri. El primer salt femení en una competició internacional de rellevància es va produir en la Universiada d’Hivern de Seefeld (Tirol) el 2005. La FIS va organitzar el primer mundial Júnior l’any 2006.

El 26 de Maig d’aquest any, la FIS va aprovar en el seu congrés anual els salts femenins per als mundials nòrdics de Liberec 2009 (República Txeca). La nord-americana Lindsey Vann es proclamava primera campiona del món de la història. No obstant això, el COI es mantenia en els seus tretze i no va permetre tot i els intents continus de canadencs i europees que les saltadores participessin en els jocs de Vancouver 2010.

Però aquest mateix any va succeir un fet rellevant que suposaria el suport definitiu. L’Ajuntament d’Oslo va convidar a tots els noruecs a elegir el saltador que s’inaugurés el rejovenit trampolí Holmenkollen. La mítica rampa és seu dels mundials nòrdics de 2011 i considerada a Noruega com a monument nacional. Anette Sagen va ser la triada per votació popular.

Noruega impulsava a l’esportista, que durant sis anys havia patit la negativa de la FIS a saltar en Vikersund: "És fantàstic i natural que Anette sigui la primera a saltar. És pionera i un exemple a seguir per les dones que practiquen aquest esport" , va comentar Clas Brede, responsable de salts de la Federació Noruega. Sagen inaugurar el nou Holmenkollen el 18 de març de 2010 amb un salt de 106,5 metres, "modest, però grandiós, fantàstic", va dir després de tocar terra.

Els Mundials de febrer d’aquest any a Oslo van ser l’impuls final. Van participar 43 saltadores de 15 nacionalitats. La austríaca Daniela Iraschko es va proclamar segon campió del món de la història. Dos mesos després, el COI va aprovar el salt femení per Sotxi 2014.