Noruega encapçala el rànquing de l’índex de desenvolupament humà, mitjançant el qual es mesura el benestar dels estats, i és el país de major creixement en els últims 50 anys.

Tot fa pensar que aquest hagi estat el primer país en imposar per llei, des de 2003, la participació d’un 40% de dones en els llocs de direcció. Doncs bé, pel que sembla amb els resultats que s’han donat a conèixer recentment l’experiència ha estat tot un èxit. Però, no tot va ser fàcil al començament. Noruega va atorgar un termini d’adequació de tres anys per a les empreses públiques i cinc per a les companyies que cotitzen en Borsa. Els resultats d’avui assenyalen una modificació important: en aprovar-se la llei només el 7% dels llocs en els llocs de responsabilitat estaven ocupats per dones. Ara, el percentatge va pujar al 44 per cent.

El que resulta si més no, curiós, és que va ser un govern conservador l’impulsor de la mesura, doncs una de les principals raons que han inspirat aquesta iniciativa és per exemple, que les dones són, almenys, el 50% dels llicenciats universitaris i no hi ha motiu per malgastar el seu talent, la seva formació, en la qual a més s’inverteix. Sembla que l’argument es basava en la lògica financera, més que no pas en un avenç en matèria de polítiques d’igualtat i gènere. Però, el que si queda clar, és l’important benefici que aquesta iniciativa ha portat a les pròpies dones i al país en la seva competitivitat econòmica, front altres mercats.

Però, què passa a la resta d’Europa?

Era d’esperar que la nova exigència creés una bona quantitat de controvèrsies, diluïdes en la seva major part en l’actualitat. Altres països de la Unió Europea, com França, Espanya, Bèlgica, Itàlia i Islàndia, es troben en camí de projectes similars.

És que, en veritat, el tema té arestes de discussió interessants. Els antecedents de discriminació de les dones respecte dels llocs de més alt rang són ancestrals i tal vegada es relacioni amb aquesta curiosa i infundada analogia de la competitivitat empresarial amb la guerra.

Encara que al segle que transcorre "ja no es necessita la musculatura per defensar a la tribu dels enemics, l’associació d’idees continua vigent".

De fet, en les estructures militars -una de les organitzacions que més van conservar la tradició masculina- han canviat radicalment i van incorporar al gènere femení en els seus quadres de combat. No obstant això, a Kristin Skogen Lund, presidenta de l’empresa noruega NHO, no li agrada la llei de quotes perquè “és intervencionista; el millor seria una autoregulació”. Encara que al mateix temps, reconeix que la llei va funcionar.

En l’altre extrem del planeta, en el Con Sud d’Amèrica, l’accés de les dones a llocs d’alta representativitat ja té una mica d’història acumulada, especialment en els càrrecs polítics. És un avenç important que pot servir com a model perquè les corporacions vagin trencant cada vegada més amb els vells paradigmes de selecció per gènere. Però hi ha prou camí per recórrer encara.

El que resulta realment apassionant és verificar, una vegada més, com els canvis de la societat s’introdueixen, vulguis o no, en les empreses.

Aquesta és una bona conclusió de la reflexió general que avui exposem en aquesta notícia per demostrar que el sostre de vidre es pot trencar amb mesures que prioritzin la intel·lgència col·lectiva, això sí, sempre pensant en el benefici empresarial al cap i a la fi, que és el que impera en els nostres temps.

Sobre aquest mateix tema us proposem les següent lectures:

-¿Por mujer o porqué es buena? al Bloc de Àngeles Àlvarez

-"La mujer se enfrenta a muchas barreras para alcanzar la alta dirección". Entrevista a Celia de Anca, directora del Centro de Diversidad de IE Business School