Algunes informacions també continuen presentant relacions de causa-efecte, vinculades a l’origen de les persones, i recorren a intervencions de terceres persones no vinculades directament als fets, que no aporten continguts rellevants.

El Ple del CAC, en sessió tinguda el 23 de maig, va aprovar una valoració sobre l’informe, destacant-ne els aspectes de millora i els aspectes en què cal continuar treballant. La valoració inclou els punts següents:

L’atenció informativa sobre la violència masclista es manté estable respecte d’anys anteriors. En termes absoluts, és TV3 qui hi dedica més temps (1:12:35), mentre que TVE a Catalunya i 8tv se situen per sobre d’altres televisions en termes relatius (1,2% i 1,3%). La presència elevada de notícies aparegudes al bloc de titulars (42,1%) és també un indicador de la importància informativa que se’ls atorga.

És significatiu que mentre que la informació sobre violència en l’àmbit familiar es concentra pràcticament només en les agressions (96,9%), en el cas de la violència masclista, en canvi, les agressions ocupen un 39,5% de notícia. Aquesta diferència és un indicador de l’elevada preocupació social i política existent entorn de la violència masclista, ja que la major part del temps de notícia es dedica a informacions referents a programes socials i de sensibilització, a actuacions polítiques, a debats o a crònica judicial.

Quan es tracta dels titulars, però, la presència de les agressions puja al 42,9%. Si centrem l’atenció específicament en la violència exercida en l’àmbit de la parella (que és el que permet establir la comparació amb els informes dels anys anteriors), aleshores observem que l’atenció dedicada a les agressions s’incrementa fins al 49,8% i és la més elevada de tot el cicle.

Per primera vegada respecte al cicle analitzat, les persones expertes assoleixen la primera posició en temps de paraula (14,3%). Les agrupacions altres (terceres persones) (13,5%) i Govern de l’Estat (10,8%) la segueixen en importància. D’altra banda, en el conjunt de la informació, la presència d’actors polítics representa un 38,3% del temps de paraula, amb intervencions que incideixen en la necessitat d’actuar davant de la violència masclista.

Aquest fet, juntament amb la presència destacada de les persones expertes, facilita que es tracti la violència masclista com un fet estructural i no tan sols com un fet anecdòtic o conjuntural, que és objecte, a més, d’actuacions des de la responsabilitat pública. L’ús de fonts qualificades i una diversificació d’aquestes mateixes fonts contribueixen a la qualitat informativa.

En cap cas no s’han trobat adjectivacions justificadores dels assassinats o de les agressions, i els mitjans fan ús de conceptes i de terminologia adequats en la definició dels fets. Les informacions sobre violència masclista no cauen en estereotips ni tòpics que la banalitzin o la frivolitzin.

La majoria de les notícies inclouen informació contextual, la qual cosa contribueix a entendre el problema i ajuda a reflexionar-hi, i s’observa una tendència a l’increment d’aquesta informació contextual respecte d’anys anteriors (el 63,1% de les notícies a TV3, el 54,5% a TVE a Catalunya o el 45% a Barcelona TV). Aquesta dimensió va acompanyada de dades que emanen d’informes i d’estadístiques sobre aquesta qüestió, del seguiment de diversos casos, de les conseqüències negatives que l’acte violent té per als agressors, així com de les manifestacions de rebuig social que es produeixen.

Algunes notícies informen de la xarxa de recursos i de serveis específics, però cal indicar que en pocs casos es consigna el telèfon d’atenció a les dones en situació de violència masclista, cosa que es destacava especialment en les Recomanacions.

Els elements d’espectacularització a les imatges s’han incrementat respecte del que vam detectar en l’anàlisi de l’any 2007, ja que moltes notícies utilitzen primers plans, zooms i altres recursos equivalents. En canvi, s’ha produït una disminució significativa de la presència de lèxic espectacularitzador.

Caldria evitar, tal com ho indiquen les Recomanacions, les descripcions detallades, escabroses o impactants dels fets que no aporten qualitat informativa i, en canvi, poden induir a l’efecte imitació.

En algunes ocasions no es respecta la privadesa de les persones afectades, bé perquè les notícies subministren dades personals, bé per l’ús d’imatges que permeten identificar els llocs concrets o relacionar-los amb persones concretes. Els percentatges elevats d’elements identificadors que es constaten en l’informe es corresponen, de fet, amb gairebé totes les notícies sobre agressions. Es tracta, per tant, d’uns recursos informatius àmpliament utilitzats i que caldria replantejar.

Les relacions de causa-efecte, vinculades a l’origen o a les circumstàncies personals de les persones implicades, continuen estant presents en una part important de les notícies, com també ho està el recurs a intervencions de terceres persones no vinculades directament als fets, que no aporten continguts rellevants per comprendre’ls i que cauen en l’anecdotari o la conjunturalitat.

Convé indicar, finalment, que les notícies sobre violència masclista tenen les dones com a protagonistes, a diferència de la resta de notícies. El temps de paraula de les dones ocupa un 61,6% i el dels homes, un 38,4%, proporció que inverteix la que es dóna en el conjunt de notícies de l’any 2010 (22,4% les dones i 77,6% els homes). En aquest punt, el Consell reitera la valoració que va fer l’any 2007, i és que la representació escassa de les dones en el conjunt de les notícies es combina amb una sobrerepresentació en les notícies que tracten de violència, cosa que pot contribuir a la imatge de victimització de les dones i obliga a reflexionar sobre els seus efectes.

El Ple del Consell considera que aquest informe mostra que es manté l’atenció informativa sobre la violència masclista, com també que es produeix una lleugera millora en la qualitat de les informacions. Així mateix, s’evidencia que cal continuar treballant per a un compliment més acurat de les Recomanacions per tal d’assolir-ne tots els objectius.

Us adjuntem els diversos informes presentats.